Els salaris a Catalunya han perdut un 11,2% de capacitat adquisitiva des de 2009

Urgeix que es garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions, situar l’SMI en els 1.000 euros i que els salaris participin de les millores econòmiques, que ja se situen per damunt del 3%

La taxa de variació interanual del mes de desembre s’ha situat en un 1,9% a Catalunya i un 1,6% a Espanya. L’índex mensual, que registra la variació de preus del desembre respecte el novembre, s’ha situat en el 0,6% a Espanya i el 0,8% a Catalunya.

Les quatre províncies presenten una variació interanual del 1,9%. Respecte la variació mensual, a Barcelona, Girona i Tarragona els preus generals han augmentat un 0,8% respecte el mes de novembre, i a Lleida ho han fet en un 0,7%.

Variació mensual Variació interanual
Catalunya   0,8 1,9
Espanya 0,6 1,6
Barcelona 0,8 1,9
Girona 0,8 1,9
Lleida 0,7 1,9
Tarragona 0,8 1,9

 

El 2016 els salaris a Catalunya han perdut un 4,4% de capacitat adquisitiva i des del 2009, un 11,2%

Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador  pels efectes de les reformes laborals, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït. Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa una disminució dels salaris del 2,5% el 2016 a Catalunya (mitjana dels tres primers trimestres).

Si a això li sumem la pèrdua de salari real, degut a l’efecte de la inflació, que avui hem sabut que ha estat del 1,9%, obtenim una pèrdua salarial real del 4,4% aquest  2016.

A través del mateix càlcul, elaborat pel període 2009-2016, obtenim que els preus han augmentat un 10,9%, que els salaris han perdut un 0,3% en termes nominals, i que en termes reals –la pèrdua real de capacitat adquisitiva dels salaris- els salaris han perdut un 11,2%.

 

Catalunya Cost salarial total per hora (ETCL)
2008 15,32
2009 15,38
2010 15,65
2011 15,63
2012 15,72
2013 15,77
2014 15,71
2015 15,66
2016 15,28

 

Catalunya Índex Preus 2011=100 Variació anual de preus* Variació anual  de salaris** Pèrdua salarial real
2009 96,0 1,2% 0,4% -0,8%
2010 98,9 3,0% 1,7% -1,3%
2011 101,4 2,5% -0,1% -2,6%
2012 105,1 3,6% 0,6% -3,0%
2013 105,3 0,2% 0,3% 0,1%
2014 104,6 -0,7% -0,3% 0,4%
2015 104,9 0,3% -0,3% -0,6%
2016 106,9 1,9% -2,5% -4,4%
2009-2016 10,9% -0,3% -11,2%

*IPC interanual de desembre

**Mitjana de variacions trimestrals del cost salarial total per hora a partir de l’Enquesta Trimestral del Cost Salarial, INE

La lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda

Un 12,2% de les persones ocupades a Catalunya -més de 390.000- està en risc de pobresa. Les lleugeres mostres de recuperació econòmica no indiquen una recuperació generalitzada a les bases populars i treballadores. La creixent precarització del mercat de treball a través de la reforma laboral, la creació d’ocupació inestable i amb condicions salarials i laborals de precarietat, han ajudat a maquillar els indicadors macroeconòmics però no així la realitat diària del gruix de la població que pateix els efectes de les polítiques d’austeritat i doblegament institucional davant els dictats financers europeus i de devolució del deute.

Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu, i la lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda.

Els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, és a dir que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió

2007 2009 2015 Augment 2007-2015
PIB a preus de mercat 203.402.667 202.028.299 204.189.146 0,4%
Remuneració dels assalariats 100.999.442 105.339.100 97.827.818 -3,1%
% del PIB que representen els salaris 49,7% 52,1% 47,9%

El PIB a Catalunya del 2015 és gairebé el mateix que el del 2007, en 8 anys ha augmentat tan sols un 0,4% en termes nominals. Els salaris (la massa salarial) en canvi, han perdut pes dins l’economia. Han disminuït un 3,1% de pes general durant el mateix període.  Al 2007 els salaris representaven un 49,7% del PIB català, al 2009 un 52,1% i al 2015 ha caigut fins representar un 47,9%.

La minsa recuperació econòmica s’està produint a costa dels salaris, que perden pes dins l’economia catalana, mentre augmenten els beneficis empresarials.

La recuperació del poder adquisitiu i repartiment de la riquesa com a base d’una recuperació sòlida

L’expansió dels salaris de pobresa està fent que tenir una feina remunerada ja no sigui garantia de recursos per viure en dignitat. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats que se’n deriven i que s’han aguditzat durant els darrers anys.

D’altra banda, s’ha de lluitar contra la pobresa des d’un repartiment just de la riquesa, a través de la participació dels salaris en el creixement econòmic, que, tot i que inestable, supera ja el 3%. Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

Des de la UGT de Catalunya reclamem:

Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores així com de les persones pensionistes:

  • L’aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
  • Avançar més ràpidament i situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
  • Fer participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%
  • La derogació de les reformes laborals
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini
  • Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació
  • Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*