17 d’octubre: Dia internacional per l’erradicació de la pobresa

Font: pixabay

Amb motiu del Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa, diumenge 17 d’octubre, la UGT de Catalunya hem analitzat l’impacte de la covid-19 sobre l’augment de la pobresa i hem avaluat les principals mesures implantades per a evitar que la vulnerabilitat econòmica i social avancés més cruament: els ERTO, l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania.

Llegiu aquí l’informe elaborat per la UGT de Catalunya amb els principals resultats.

A Catalunya, la taxa de la població en situació de risc de pobresa o d’exclusió social (taxa AROPE) es va situar el 2020 en el 26,3%. En total, 1.993.100 persones i un 12,6% de persones més que l’any 2019. Especialment afectades han estat les llars amb una baixa intensitat de treball, 83.000 famílies més en situació de pobresa respecte el 20019, i els col·lectius que depenen econòmicament de les transferències socials (taxa AROPE 53,8% per a les persones en situació d’atur i de 44,6% per a altres persones inactives).

Aquestes dades ens indiquen que les mesures i prestacions dirigides a garantir que les persones puguin fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència, com l’RGC o l’IMV, estan tenint un efecte insuficient.

En canvi, hem de valorar que l’acord dels ERTO ha evitat milers d’acomiadaments i ha permès congelar l’activitat sense destruir ocupació. Els ERTO han permès a les persones retornar a l’ocupació efectiva: si el 2019 la permanència mitjana en l’ocupació intertrimestral era del 94,94%, aquest percentatge va baixar al 91,17% entre el primer i el segon trimestre del 2020, quan va irrompre la covid-19, però al següent trimestre s’incrementà fins als valors mitjans del 2019 i ha anat incrementant-se fins al 96,23% entre el primer i el segon trimestre del 2021.

Acabar l’any 2020 amb gairebé mig milió de persones registrades a l’atur, un 28% més que un any enrere i que més de 200.000 persones a l’atur no tinguessin dret a rebre una prestació per desocupació (contributiva o subsidi), ens fa assegurar que l’impacte econòmic i social de la covid-19 no ha sigut el mateix per a tothom. S’han estès altres xarxes de protecció social, com l’IMV que al desembre del 2020 només havia tramitat el 38,5% dels 118.335 expedients presentats i que en mig any de vigor només va aprovar 11.244 sol·licituds a Catalunya. I també l’RGC, amb un grau de cobertura més ampli tan sols va permetre aprovar unes 11.000 sol·licituds de les més de 43.000 noves sol·licituds que es van registrar al 2020 des de l’esclat de la pandèmia.

En aquesta línia, la UGT de Catalunya estimem que la despesa que s’ha dedicat durant el 2020 per a protegir la vulnerabilitat econòmica de la ciutadania a Catalunya ha estat de 3.612,5 milions d’euros en prestacions contributives per ERTO, 427 milions d’euros en l’RGC i 34,3 milions d’euros en IMV.

Per tot plegat, la UGT de Catalunya reclama apostar per les rendes de garantia d’ingressos i dedicar més recursos econòmics a aquestes.

La nostra organització calculem que s’haurien de dedicar 244,56 milions d’euros anuals en polítiques de garanties de rendes, com l’RGC i l’IMV, per aconseguir reduir un punt percentual la taxa de risc de pobresa o exclusió social. És a dir, que per a reduir-la 10 punts percentuals i arribar al 16,3% del conjunt de la població catalana s’haurien de dedicar 2.445,6 milions d’euros.

El Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, que té l’objectiu principal d’assolir els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, situa l’erradicació de la pobresa com una de les seves prioritats. En aquesta línia es promou, a la fita 1.2 reduir almenys a la meitat la proporció d’homes, dones i nens i nenes de totes les edats que viuen en la pobresa en totes les seves dimensions.

En aquest sentit, l’any designat per avaluar els ODS és el 2015 i l’indicador per fer un seguiment de l’evolució de la pobresa és la taxa AROPE. A Catalunya la taxa de la població en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) del 2015 era del 23,5%. És a dir, el 2020 ens hem distanciat en 2,8 punts percentuals, quan la taxa a assolir ha de ser la del 11,8%Si la Catalunya del 2030 vol assolir la fita 1.2 dels ODS, hauria de rebaixar la taxa de població en risc pobresa o exclusió social en 14,5 punts percentuals i situar-se en l’11,8% de la població. Per reduir aquesta taxa i arribar a l’11,8% del conjunt de la població catalana s’haurien de dedicar 3.546,12 milions d’euros

La crisi anterior ja ens va demostrar que la protecció més assistencial no va estar preparada per a donar resposta a una demanda tan intensa i que va tenir uns resultats molt limitats en la reducció de les desigualtats i de la pobresa. La manca de despesa social, incentivada per l’imperatiu de l’estabilitat pressupostària, van pressionar contundentment les xarxes de protecció.  Amb la crisi provocada per la covid-19 no s’estan deixant a les persones darrere. La protecció que s’ha anat garantit amb els ERTO, amb la implantació tot i que dèbil de l’IMV i amb la tramitació continuada de l’RGC, a més d’altres polítiques de caire social, està impactant favorablement a que les situacions de vulnerabilitat no es disparin.

És per això que la UGT de Catalunya considerem que s’ha d’abordar els complexos sistemes de mesures de protecció social i revisar l’eficàcia i l’equitat d’aquestes mesures de cobertures parcials, que no arriben ni a tots ni per igual, per a imaginar-nos si és possible un altre model que no vagi posant pedaços en funció de les necessitats i recursos que es disposen.

Llegiu l’informe clicant aquí.

Comments are closed.