A Catalunya viuen 74.000 estrangers amb permís de residència però no de treball

constructionworker2.jpgL’AMIC – UGT de Catalunya considera que s’haurien de cobrir les ofertes de treball amb els estrangers ja residents, en lloc de prioritzar la contractació en origen (l’any passat es van demanar 10.000 treballadors via contingent)

Segons dades del Ministeri de Treball i Afers Socials de gener de 2007, a Catalunya hi havia més de 434.000 estrangers afiliats amb alta laboral. Les dades també assenyalen, però, que hi havia 552.000 estrangers en edat laboral (entre 16 i 64 anys) i amb permís de residència. De la diferència entre ambdues xifres resulten 118.000 estrangers residents legals que no estan treballant. D’aquests, segons el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), 46.339 ja són sol·licitants d’ocupació, tot i que 3.000 no tenen permís de treball (recordem que els estrangers residents que no ostenten autorització de treball es poden inscriure igualment al SOC com a demandants d’ocupació per rebre formació).

 

Per tant, si als 118.000 residents restem els 43.339 amb permís de treball registrats al SOC, podem calcular que al nostre país hi ha més de 74.000 persones estrangeres amb permís de residència i en edat laboral però que no poden treballar perquè no tenen cap tipus d’autorització. Mentrestant, l’any passat es van demanar gairebé 10.000 treballadors i treballadores estrangers via contingent.

 

 

 

La reagrupació familiar com a mostra de la voluntat de permanència

 

L’anàlisi de les dades ens mostra l’augment del nombre d’estrangers que resideixen a Catalunya i posa en evidència la voluntat de permanència al nostre país d’un gran nombre d’ells. Aquesta voluntat de permanència es concreta en processos de reagrupació familiar. L’entrada de familiars reagrupats hauria de servir per ajudar a regular el mercat laboral, atès que representa cada vegada més un percentatge important de les entrades legals d’estrangers, però el fet que el tipus de permís de residència que reben no els permeti treballar, fa que aquestes persones resideixin al nostre país al marge del món laboral i que a l’hora de plantejar les necessitats de contractació no se’ls tingui en compte.

Segons dades de 31 de desembre de 2006, a Catalunya residien 59.627 estrangers amb una autorització de caràcter inicial, mentre que 184.750 ho feien amb una autorització de primera renovació (la que dóna dret a sol·licitar la reagrupació), el que representa el 48,16% de la població estrangera.

 

 

Residència sí, però treball no… Per què?

 

Les persones reagrupades que viuen al nostre país disposen d’una autorització de residència que no permet accedir de forma directa al món laboral. Aquesta paradoxa en moltes ocasions comporta un empobriment de les famílies, que han de fer front a les despeses amb un únic sou, situació que duu a molts estrangers residents a haver d’acceptar treballs a l’economia submergida per poder col·laborar en el sosteniment familiar, amb el perjudici que aquest tipus de treball comporta, tant per al treballador (qui ha d’acceptar sous més baixos i condicions d’infraocupació, en ocasions contràries a la llei, a més de la impossibilitat d’accedir als drets i la protecció que com a treballador ofereix l’ordenament jurídic), com per a la societat en general i al mercat laboral especialment.

 

Un dels col·lectius més afectats per aquesta situació és el juvenil, ja que no només hem de considerar aquells estrangers residents o futurs residents en edat laboral, sinó també els estrangers residents que pròximament arribaran a l’edat laboral. Segons dades de 31 de desembre de 2006, a Catalunya resideixen 62.567 estrangers entre 5 i 14 anys, que en el moment que arribin a l’edat laboral seguiran ostentant una autorització de residència que no els permetrà accedir al mercat laboral. Com demostra l’experiència d’altres països europeus, els joves que tenen dificultats per accedir al mercat laboral tenen un risc d’exclusió social molt elevat.

 

 

 

Les propostes d’AMIC – UGT de Catalunya

 

1.      L’AMIC – UGT de Catalunya considera que la prioritat hauria de ser gestionar les demandes laborals d’aquells estrangers ja residents per cobrir els llocs de treball ofertats, en lloc de prioritzar la contractació en origen. A més, l’entrada de familiars reagrupats hauria de servir per ajudar a regular el mercat laboral, tenint en compte que:

 

·       El mercat laboral català requereix de treballadors estrangers per mantenir l’equilibri entre la demanda dels empresaris i el nombre de treballadors.

·       La contractació en origen, tot i els seus avantatges, ha resultat ser un evident fracàs com a mecanisme de gestió dels fluxos migratoris.

·      La contractació de treballadors estrangers ja residents presenta clars avantatges respecte a les contractació en origen, com per exemple, que ja estan integrats en la societat catalanam coneixent en molts casos l’idioma, els costums, etc.; que el seu accés al mercat laboral comportaria un enriquiment de l’economia familiar, i de la societat en general, i que aquest accés disminuiria el risc d’exclusió social, sobretot en el cas dels joves.

 

2.      No s’han de desaprofitar les possibilitats que comportarà el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya en matèria d’immigració previstes al nou Estatut. S’ha d’apostar perquè des del SOC es pugui gestionar i tramitar la concessió d’autoritzacions de treball, atès que és l’encarregat de gestionar les demandes de treball a Catalunya, tant les de caràcter inicial com aquelles concedides als estrangers residents i/o reagrupats, és a dir, les modificacions i autoritzacions de treball per a residents.

 

3.     És necessària una millor coordinació entre les demandes dels estrangers inscrits a les oficines del SOC i les dels empresaris, de manera que si el treballador que compleixi amb els requisits demandats per l’empresari no ostenta una autorització de treball sinó simplement de residència, sigui la mateixa oficina qui amb caràcter prioritari gestioni i tramiti aquesta autorització de treball.

 

4.     S’han d’adaptar els programes d’inserció i formació laboral a les necessitats de les persones estrangers ja residents, evitant així el risc d’exclusió social, sobretot de dones i joves.
 
{mxc} 

 

Comments are closed.