Activitat laboral i contacte amb la vespa asiàtica

La vespa depredadora asiàtica (Vespa velutina) és una espècie de vespa del sud-est asiàtic que s’està estenent per Europa des de la seva arribada accidental a França el 2004 com a espècie invasora. Les vespes generalment són beneficioses, perquè s’ocupen de caçar pugons i altres insectes amb els quals alimenten les seves larves, però en el cas de la vespa asiàtica, és una espècie depredadora natural de les abelles de la mel. No és especialment agressiva per a les persones, però mata moltes abelles Apis mellifera, i competeix amb les vespes autòctones Vespula vulgaris del nostre país.

La vespa asiàtica és similar a les vespes autòctones de les quals es diferencia pel fet de tenir una única franja groga i més ampla a l’abdomen.

Mesura uns 3 cm de longitud i té el tòrax negre i el seu abdomen amb un anell groc-taronja amb un triangle negre. Com altres vespes, fa un rusc a la primavera de la textura del paper maixé de fins a 80 cm de diàmetre. El niu el fan normalment als arbres a uns quants metres d’alçada, però a vegades també el construeixen arran de terra i a dins dels edificis. A cada niu hi pot haver 2.000 vespes.

A finals de l’any passat, aquesta espècie invasora havia colonitzat ja 12 comarques i havia arribat fins al Maresme. Des de fa mesos s’han trobat nius al Baix Llobregat i també al centre de Barcelona.

La vespa fa el niu, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Aquestes vespes tenen unes capacitats de dispersió molt bones, una taxa reproductiva elevada, defenses competents contra els predadors i una dieta variada. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, i les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura i envers les espècies d’invertebrats autòctons de la zona, atès que es tracta d’un nou depredador en l’ecosistema.

CONSELLS PREVENTIUS

Les persones treballadores que realitzen les seves tasques laborals en indrets a l’aire lliure, boscos, jardins, construccions… poden estar exposades al contacte amb les vespes asiàtiques que poden provocar picades doloroses i en cas de ser una persona especialment sensible o al·lèrgica, fins i tot la mort.

Formació i informació de les persones treballadores. Conèixer les vespes i els seu comportament i com hem d’actuar si ens trobem amb un vesper és imprescindible per a les fases de detecció i prevenció, tant pel que fa als apicultors professionals, com a altres treballadors com els agents rurals, agricultors, monitors de lleure, jardiners i altres sectors implicats.

Donar el senyal d’alerta. Si com a treballadors localitzem un rusc de vespes, hem d’informar les autoritats immediatament, perquè es pugui dur a terme una tasca de prevenció abans que la invasió es produeixi o ataquin alguna persona, ja que són animals territorials.

Atacar el focus del problema. La destrucció de les colònies és l’eina més eficaç per tal de reduir les poblacions de la vespa i poder limitar l’impacte sobre altres espècies. La destrucció es pot dur a terme els mesos de setembre i octubre que coincideix amb el  moment que el niu té les dimensions i la capacitat màxima. Aquesta destrucció ha de ser duta a terme per personal qualificat i especialitzat. Com que es tracta d’una vespa diürna, els nius s’han de destruir a trenc d’alba o al capvespre quan les vespes estan més inactives.

Controlar-ne l’expansió. Els apicultors transhumants haurien de prestar la màxima atenció en el moment de retorn dels Pirineus, i vigilar que als ruscos o al material de suport dels ruscos (maons, totxanes…) no s’hi hagi instal·lat un niu de Vespa velutina. Aquests himenòpters socials tenen una sèrie de característiques que els predisposen a la dispersió a través dels humans. Les reines fundadores de les colònies busquen amagatalls per tal de passar el període hivernal. Aquests llocs poden ser béns o objectes que entren en les rutes globals de transport de mercaderies, facilitant que aquestes vespes es dispersin.

Localització de vespes i vespers. Si veiem una vespa o ens trobem un vesper, hem de mantenir-nos-en allunyats i no ser curiosos. Hem de recordar que els insectes només ens picaran si se senten amenaçats. Una reacció violenta per part nostra tan sols aconseguirà irritar la vespa, que acabarà picant-nos.

Actuació amb prudència i precaució. Tingueu en compte que el risc de picades augmenta a l’estiu. En la mesura que sigui possible, cal evitar estar-se a prop de contenidors d’escombraries, flors, plantes i fruites, evitar les feines de jardineria…

Equipament de treball. Eviteu portar parts del cos descobertes quan treballeu en llocs on hi hagi vespes (màniga curta, sandàlies, etc.). Els vestits amb colors cridaners i els perfums atrauen als insectes. No porteu robes amples que permetin entrar els insectes.

Si durant la jornada de treball mengeu o beveu a l’aire lliure, reviseu la zona per evitar estar a prop de ruscos.

Si heu de conduir, comproveu sempre que no entrin insectes al vehicle; durant el viatge mantingueu les finestres tancades.

Picada de vespa. Si ens pica una vespa asiàtica, com en el cas de qualsevol picada de vespa, heu de mantenir la calma, perquè normalment on hi ha una vespa n’hi ha més i poden picar-nos també. El risc de reacció al·lèrgica per picada  augmenta segons el nombre de picades: com més picades, més risc.

Generalment, la picada d’un insecte pot produir una reacció local amb enrogiment, dolor, picor i inflamació més o menys important.

Les picades fan molt de mal per la mida gran del fibló, encara que no són més perilloses que les de les vespes autòctones. La majoria de persones atacades per les vespes asiàtiques presenten símptomes locals de dolor, vermellor i inflamació de la zona de penetració del verí, que desapareix després d’uns quants dies.

Cura de la picada. Un cop s’ha produït la picada, hem de netejar i desinfectar bé la zona. El millor tractament ràpid i barat per a una picada consisteix a desnaturalitzar el verí amb calor. Un cop s’ha produït la picada, a la zona afectada s’hi ha de posar aigua calenta durant 3 o 4 minuts. Una forma més exòtica, però que també funciona, és aplicar una font de calor més concentrada com pot ser apropar-hi la punta d’un cigar encès.

Després es pot estendre una mica de gel d’àloe per refredar la zona. Es pot aplicar gel o aigua freda. Després, l’aplicació de fred local pot ser útil, però caldrà evitar una exposició perllongada que podria ser contraproduent.

Es poden utilitzar productes que contenen amoníac o altres per a la millora dels símptomes. Si no tenim a mà aquests productes, hem de recordar que la nostra orina conté amoníac i podem orinar i agafar la terra mullada i aplicar-la sobre la picada. No és un remei gaire higiènic, però en aquest moment ens reduirà el dolor.

En cas de tenir moltes picades o molt pruriginoses, el vostre metge us pot indicar algun tractament oral per evitar els símptomes.

Les vespes quan piquen no perden el seu fibló i, per tant, no l’hem d’extreure’l com sí que seria el cas de les picades d’abella.

Després d’un atac de vespa asiàtica, si s’observen aquests símptomes generals, sense perdre la calma, però de forma urgent, cal trucar al 061 o anar tan aviat com sigui possible a un centre mèdic per rebre el tractament adequat, perquè els símptomes poden ser molt greus i poden conduir a un xoc anafilàctic.

Persones al·lèrgiques. És important saber si som sensibles a les picades de vespes i abelles i informar-ne les persones del nostre entorn. També portar a sobre sempre informació al respecte (un paper a la cartera pot valer), sobretot quan siguem al camp i al bosc.

Si la persona que ha patit la picada és al·lèrgica al verí inoculat, pot presentar reaccions generalitzades. Aquesta resposta anomenada anafilaxi és la forma més greu de reacció al·lèrgica i sol consistir en una combinació de símptomes: dificultat respiratòria, baixada de la tensió arterial, pèrdua del coneixement, inflamació a la gola amb dificultat respiratòria, picor i inflamació generalitzats, urticària, aturada cardiorespiratòria.

Les persones al·lèrgiques poden tenir símptomes generals com picor a tot el cos, pujada de la temperatura corporal, baixada de la tensió arterial, problemes respiratoris, problemes cardiovasculars i d’altres símptomes greus.

En aquest cas, cal adreçar-se immediatament a un servei d’urgències per rebre el tractament i la medicació adequada. Si ja has patit un episodi d’aquestes característiques, el teu metge t’informarà de quines mesures has de prendre.

Marta Juan

Comments are closed.