Campanya treballs saludables: alleugerim les càrregues

Enguany, la campanya de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball s’ha centrat en la gestió adequada dels riscos laborals relacionats amb l’aparició de trastorns musculoesquelètics (TME) sota el lema “Treballs saludables: alleugerim les càrregues”.

La campanya té per objecte la sensibilització sobre els TME relacionats amb el treball i la importància de prevenir-los. L’objectiu és animar empreses, treballadors i treballadores i altres parts interessades a treballar junts per prevenir els TME. Es tracta d’una campanya bianual que va començar l’octubre del 2020.

QUÈ SÓN ELS TME?

Els trastorns musculoesquelètics són qualsevol lesió en ossos, músculs, tendons, lligaments o nervis que, de forma aguda o crònica, es presenti en alguna zona del cos, en especial en la zona de l’esquena o en les extremitats superiors. Normalment, són d’aparició lenta i en aparença inofensives fins que es fan cròniques i esdevenen permanents.

MAGNITUD DEL PROBLEMA

Els trastorns musculoesquelètics (TME) són una de les malalties d’origen laboral més habituals. Aquests trastorns afecten milions de treballadors i treballadores a tot Europa i suposen un cost de milers de milions d’euros per a les empreses. La Sisena enquesta europea sobre les condicions de treball (2015)  va evidenciar que aproximadament tres de cada cinc treballadors de la UE van declarar patir un TME. Els tipus més comuns de TME que es declaren són el dolor d’esquena i els trastorns musculoesquelètics en les extremitats superiors (el 43% i el 41%, respectivament). Els trastorns musculoesquelètics en les extremitats inferiors són menys freqüents (29% el 2015).

COM S’ARRIBA A LES LESIONS MUSCULOQUELÈTIQUES?

En primer lloc apareix la fatiga física. És la disminució de la capacitat física que la persona pot patir després d’haver estat executant un treball durant un temps determinat i sota unes condicions de treball negatives.

A nivell de fatiga física localitzada en les extremitats superiors, l’exposició a la combinació dels factors anteriors pot originar una evolució gradual:

Fase 1: en aquesta fase pot aparèixer dolor o entumiment al llarg de la jornada de treball, però desapareix durant la nit o en dies de descans. Aquesta situació es pot mantenir durant setmanes o mesos i és reversible. Actuació: millorar les condicions de treball des del punt de vista ergonòmic. Per això, és essencial la vigilància de la salut periòdica per localitzar els casos en la fase 1, i mitjançant l’aplicació de mesures ergonòmiques solucionar el problema per a la persona afectada i per a la resta dels seus companys i companyes de feina.

Fase 2: en aquesta fase, els símptomes apareixen en començar la jornada laboral i a la nit no desapareixen. El son s’altera i la capacitat per continuar executant el treball es redueix. Aquesta situació pot durar mesos. Actuació: tractar el dolor a nivell mèdic i millorar ergonòmicament les condicions de treball.

Fase 3: els símptomes persisteixen durant el descans i el dolor apareix encara que no es facin moviments i el son està alterat. El treballador o treballadora no pot fer la seva feina ni fer cap altre tipus de tasca. Pot durar mesos, i fins i tot anys. Actuació: tractament mèdic i incapacitat temporal o fins i tot permanent.

LESIONS MUSCULOESQUELÈTIQUES MÉS HABITUALS:

Mal d’esquena. Depenent de la zona afectada pot ser cervicàlgia, dorsàlgia i lumbàlgia. Aquest últim és un dels motius més freqüents de consulta mèdica i la segona causa de baixa laboral. El 70-80% de les persones poden patir almenys un episodi de dolor lumbar en el transcurs de la seva vida. El treball físic pesat és la causa principal del dolor lumbar, la ciàtica, l’hèrnia discal  i els canvis degeneratius de la columna lumbar.

La tendinitis: És la inflamació dels tendons, lligaments que permeten el moviment de les nostres articulacions. La tendinitis laboral més estesa és la que afecta els tendons extensors del braç, que són els que neixen al colze, baixen per la part superior del braç fins als dits i sempre es fan servir en actitud d’extensió, com ara l’epicondilitis interna o externa. Moltes vegades, es pot produir tendinitis i bursitis alhora. La pateixen treballadors que sobrecarreguen aquestes estructures durant la feina, mitjançant postures forçades o moviments repetitius.

La bursitis és la inflamació o irritació d’una o més de les petites bosses situades entre l’os i altres estructures mòbils com els músculs, la pell o els tendons, i faciliten un desplaçament suau d’aquestes estructures. Igual que la tendinitis, la pateixen treballadors que sobrecarreguen aquestes estructures durant la feina, mitjançant postures forçades o moviments repetitius.

Les neuropaties per pressió són les lesions nervioses produïdes per traumatismes repetits als nervis perifèrics a conseqüència de les tasques exercides en el lloc de treball que impliquen postures forçades mantingudes, esforços o moviments repetits, i suports prolongats o mantinguts en superfícies dures, com ara la síndrome del túnel carpià. El túnel carpià és un canal o espai situat al canell, pel qual passen els tendons flexors dels dits i el nervi mitjà. Aquest espai està limitat pel lligament anular del carp (os del dit gros) i pels ossos del canell. Originàriament es tracta d’una tendinitis, o sigui, d’una inflamació dels tendons, que es produeix amb els anys de repetir un mateix moviment. I després deriva cap a un tipus particular de neuropatia per pressió. Els tendons s’inflamen permanentment, comencen a restringir el moviment i, com que estrenyen el túnel carpià, comprimeixen el nervi i l’irriten; d’aquí ve el dolor. A la llarga, fins i tot el danyen de manera permanent.

Causes dels TME

Els TME poden ser causats per moltes combinacions de factors diferents. Entre aquests factors s’inclouen no sols els factors físics (postures forçades, aixecament de càrregues, moviments repetitius, esforç físic perllongat, vibracions, entorns amb temperatures extremes, soroll, mala disposició de l’entorn de treball, disseny incorrecte de maquinària i eines, etc.) sinó també els organitzatius i psicosocials (alts nivells d’exigència, llargues jornades de treball, falta de pauses o de canvis de postura, falta de control de les tasques, treball monòton i repetitiu, falta de suport, etc.). A més, tots aquests factors poden actuar de manera independent o de forma combinada. El grau en què aquests factors de risc es produeixen i afecten la salut musculoesquelètica de la població laboral està relacionat amb diverses dimensions contextuals, inclosos l’entorn social, polític i econòmic, l’organització del lloc de treball, i també factors sociodemogràfics i individuals (historial mèdic previ, capacitat física, edat, obesitat, sobrepès, tabaquisme, etc.).

Prevenció dels TME

Hem de començar per  identificar els riscos de TME en el lloc de treball. En avaluar els TME relacionats amb el treball s’ha de tenir en compte sempre l’exposició a una combinació de factors de risc. Seguidament és necessari elaborar un pla d’acció que enumeri els passos a seguir, per ordre de prioritat, per prevenir o minimitzar els TME relacionats amb el treball i que especifiqui qui, com i quan s’ha de fer cada pas. Les accions s’han de basar en els principis generals de prevenció. Finalment, s’han aplicar i supervisar les mesures preventives i de protecció acordades.

Les mesures poden ser tècniques aplicades a la feina i el seu entorn, redisseny de l’espai de treball i redisseny dels equips de treball per controlar els factors de risc o organitzatives, que se centren en la plantilla de treballadors i treballadores; formació, rotacions, entrenament i temps d’exposició, etc.

Exemples de mesures tècniques: reducció dels moviments forçats de les articulacions, reducció de sobreesforços musculars, reducció de tasques altament repetitives i posicions forçades, redisseny del lloc de treball, redisseny de maquinària i equips de treball.

Exemples de mesures organitzatives: disseny de la tasca, formació del personal, exercicis d’estiraments, etc.

Cal recordar que les mesures de prevenció han de tenir en consideració la  qüestió de gènere. Per exemple, un disseny adequat de les mesures antropomètriques i capacitats fisiològiques de les dones. Majoritàriament, el disseny del lloc de treball es fa per al gènere masculí, per tant, el pla de treball, la mida de les eines, la disposició dels elements, l’alçada de les prestatgeries, etc., fan que la majoria de les dones que ocupen aquests llocs de treball s’hagin de sobreesforçar i adoptar postures forçades per fer la mateixa tasca. Els llocs i equips de treball ajustats per al 90% dels homes tenen dimensions massa grans per a prop del 50% de la població femenina.

Durant la setmana europea per a la seguretat i salut a la feina publicarem cada dia al nostre web un breu consell preventiu de sensibilització per prevenir TME. Podeu trobar-los, aquí.

Comments are closed.