Compareixença de la UGT al Parlament sobre el projecte de llei del canvi climàtic

medi ambient

Bon dia, senyor president, membres de la mesa, senyores diputades i senyors diputats.

En representació de la UGT de Catalunya i en el meu càrrec de secretària de Política Sindical, voldria primer de tot, agrair l’ocasió que ens han donat perquè la UGT de Catalunya vingui a la seu parlamentària a traslladar el parer de la nostra organització sobre el Projecte de llei del canvi climàtic.

És una realitat que, encara que poden produir-se variacions climàtiques de forma natural, l’activitat humana augmenta la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera (GEH), fet que incrementa la temperatura global del planeta amb greus conseqüències per a l’estabilitat i l’equilibri del clima. El canvi climàtic també genera desigualtats socials, fomenta la pobresa i compromet el benestar de les generacions futures.

Per tant, des de la UGT de Catalunya pensem que prendre mesures clares per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic és, ara per ara, un dels principals reptes ambientals de la nostra societat:

  • Per la dimensió dels seus efectes. Alteracions climàtiques que comporten seriosos impactes ambientals d’abast planetari i al sistema socioeconòmic.
  • Per l’origen antropogènic del problema. Les principals fonts dels gasos d’efecte d’hivernacle són: crema de combustibles, processos industrials, agricultura, turisme…
  • Pel caràcter de les solucions. Els efectes de les emissions de GEH al sistema climàtic no es vinculen amb el país on es trobi la font. Per aquest motiu és imprescindible una solució multilateral i global.

Per tant, no prendre mesures clares suposarà una amenaça per a la seguretat i l’estabilitat social, perquè augmentaran de forma devastadora les inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems, que afectaran l’agricultura, la modificació del quadre de malalties de tot el món (que es propagaran), entre altres conseqüències. Els costos econòmics d’aquests canvis són més importants i elevats que els costos de les mesures necessàries per aturar-los.

Des de la UGT de Catalunya creiem que davant la complexitat d’aquest fenomen, és necessari actuar de forma transversal i cohesionada per mitigar i adaptar-nos a uns canvis que ja són evidents a escala global.

Reorientar l’economia a aquestes noves exigències s’ha de veure com una oportunitat clau per accelerar la transició cap a un model de societat més sostenible en tots els seus àmbits.

Complir amb aquests objectius significa apostar per un procés de convergència i per augmentar la competitivitat del nostre sector productiu.

En tots aquests sentits, des de la UGT de Catalunya considerem molt positiu crear una llei específica de canvi climàtic a Catalunya que ajudi en la necessària transició cap a la descarbonització de l’economia catalana.

És necessari que el nostre model de societat es basi en un sistema amb més eficiència energètica, i que fomenti l’ús de les renovables a gran escala per substituir, com més aviat millor (data límit 2050) les energies fòssils, i capturar el CO2 generat perquè no arribi a l’atmosfera.

Fer un pas significatiu en el nostre compromís per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera significa implicar i establir objectius ambiciosos en tots els sectors responsables d’aquestes emissions, incloent-hi els sectors anomenats «difusos», entre els quals hi ha el transport i el sector residencial.

Tanmateix, és una prioritat l’adequació dels sectors industrials invertint i millorant la tecnologia de les nostres empreses per mantenir la competitivitat de la indústria afectada. Considerem que per canviar la tendència i avançar de forma realista, tenint present l’actual situació econòmica, tecnològica i distribució sectorial de l’ocupació de la nostra indústria, és necessari cercar vies alternatives que permetin reduir les emissions a un ritme considerable, evitant la deslocalització industrial i, sobretot, preservant l’ocupació. D’altra banda, serà necessari un diàleg entre les parts implicades (administració, patronal, sindicats) per tal de consensuar acords amb alternatives que no suposin una externalització de costos per a la societat i que siguin beneficioses tant per al sector empresarial com per al conjunt dels treballadors i ciutadans d’aquest país.

Com a sindicat estem preocupats perquè l’adaptació de la indústria al procés de lluita contra el canvi climàtic sigui positiva, i això passa perquè es tinguin en compte les limitacions existents en el teixit productiu català, que en més d’un 90% està constituït per pimes i, per tant, amb limitacions econòmiques. Els treballadors d’aquestes empreses necessitaran una formació específica per adaptar-los com a conseqüència de canvis en la introducció de nous processos productius implantats més respectuosos i dels seus llocs de treball. Per aquest motiu creiem que s’hauria de garantir una formació adequada per a aquests treballadors, i que es faci en una transició justa. La mitigació i l’adaptació al canvi climàtic l’hem de veure com una oportunitat real per generar nous llocs de treball i que esdevingui un dels grans motors de creixement econòmic del nostre país.

Per tant, des de la UGT de Catalunya considerem necessari:

  • Que s’estableixin les mesures oportunes perquè totes aquestes actuacions contemplades en la llei no afectin l’economia, la competitivitat de les nostres empreses i, per extensió, els llocs de treball. La creació de l’impost previst a l’art. 33 pot generar distorsions, i és per aquest motiu que s’hauria d’estudiar les conseqüències i repercussions econòmiques en els sectors.
  • Informació als ciutadans (art. 50), però també a empreses i treballadors, sobre el canvi climàtic i com els pot afectar a nivell local, i per explicar com es pot contribuir a la resolució del problema. Anàlisi a escala regional de l’impacte directe, per fer comprendre la necessitat d’un canvi i contribuir a fer créixer la sensibilització.
  • Celebrem la creació del Consell Català del Clima (segons l’art. 25) així com la proposta de composició representativa de tots els àmbits de la societat catalana, tot i que no s’hi especifica cap data límit de creació. Volem que sigui un òrgan de participació permanent i no ocasional, que garanteixi la participació i seguiment dels agents econòmics i socials per a l’evolució, l’aplicació i seguiment de les mesures o polítiques contra el canvi climàtic a Catalunya i les incidències que es puguin generar en els sectors implicats.
  • Dotar el Fons Climàtic (art. 45) d’un finançament adequat i suficient (amb partides pressupostàries també del pressupost de la Generalitat de Catalunya) per al desenvolupament de les seves funcions. Veiem totalment imprescindible un suport econòmic per a la indústria, per afrontar aquest repte i donar suport a la innovació, desenvolupar projectes nous i serveis, i guanyar nous mercats a escala mundial.
  • Considerem necessari establir mecanismes per implicar amb objectius concrets i progressius els governs locals de Catalunya pel que fa a les seves competències, com són els sectors difusos i les noves exigències per tal de complir amb els compromisos establerts (art. 27).
  • Invertir més en investigació, tecnologia i coneixement per implantar les bases d’un creixement econòmic potent, intel·ligent i eficient (que ens ajudi a generar menys GEH).
  • Integrar de forma ambiciosa els objectius relatius al canvi climàtic en polítiques sectorials (transport, aigua, energia, indústria, agricultura, etc.) sobre objectius específics, indicant les mesures concretes que s’han d’adoptar i elaborant-ne indicadors pertinents (capítol 3).
  • Aquest Projecte de llei té una disposició final (onzena) que vol garantir l’accés a l’aigua i a l’energia amb uns mínims necessaris per a les persones amb risc d’exclusió social. Entenem que aquest no és un tema que tingui relació directa amb el canvi climàtic i, per tant, ha de tenir normes i recursos propis procedents de polítiques i pressupostos socials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*