El 2013 els salaris van perdre un 1,3% de capacitat adquisitiva

hucha-crisis-2La taxa de variació interanual del mes de desembre s’ha situat en un 0,2% a Catalunya i un 0,3% a Espanya. Es mantenen per tant les baixes taxes d’inflació que es venen donant des del mes de setembre.

L’índex mensual, que registra la variació de preus del desembre respecte el novembre, s’ha situat en el 0,1% a Espanya i el 0,2% a Catalunya.

Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 0,3%, seguit de Girona (0,2%). A Lleida els preus s’han mantingut (0%) i, per últim Tarragona destaca al presentar una evolució de preus negativa (-0,3%).

       

Variació mensual

 

Variació interanual

IPC del Mileurista

UE

         

0,8

 

Catalunya

     

0,2

 

0,2

1,9

Espanya

     

0,1

 

0,3

1,5

               

Barcelona

     

0,3

 

0,3

 

Girona

     

0,2

 

0,2

 

Lleida

     

0,1

 

0

 

Tarragona

     

0,1

 

-0,3

 

El 2013 els salaris van perdre un 1,3% de capacitat adquisitiva

Si bé és cert que s’està moderant l’augment de preus, aquests segueixen augmentant. Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador pels efectes de la reforma laboral, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït. Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa un creixement negatiu de 2 i 1 dècima durant el segon i tercer trimestre de 2013, tot i que gràcies al creixement positiu del primer trimestre, la mitjana assoleix una taxa positiva de 0,4%.

Tot i així, la mitjana de les variacions interanuals dels mesos que composen 2013 es situa en un 1,7%. L’augment de salaris dels tres primers trimestres de l’any, situat en el 0,4%, no compensa per tant la pujada de preus anual, fent que els salaris perdessin un 1,3% de la seva capacitat adquisitiva.

Evolució de preus i salaris a Catalunya, 2007-2013

clip image001

Font: UGT de Catalunya a partir de dades de l’INE

*La dada de 2013 d’augment salarial correspon a la mitjana dels 3 primers trimestres de l’any.

Les dades agregades no permeten diferenciar l’evolució recent dels salaris desagregats per nivells salarials, però es pot afirmar que l’impacte de la crisi sobre els salaris no és el mateix entre els d’alts càrrecs i nivells inferiors, tal i com recentment denunciaven diverses fonts, que situaven l’augment de sous de personal directiu en un 7%.

La variació de preus per a les rendes baixes dobla la taxa de variació de preus general.

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels bens de primera necessitat, especialment els energètics que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de desembre de 2013 a Catalunya en un 1,7 dècimes per sobre de l’IPC oficial.

Denunciem el vampirisme social, on uns pocs s’engreixen a costa de la majoria

Denunciem l’actual procés de dualització que s’està produïnt a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i PiMEs, entre propietaris i assalariats.

És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya proposem:

Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i EspanyaUn pas enrere, en els propers Pressupostos de la Generalitat, en l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.

Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.

Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal
per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva
de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.