L’elevat nivell de fracàs escolar compromet la competitivitat i la capacitat de creixement de la UE

  

avalot_1

 

La comissària d’Educació, la Sra. Androulla Vassiliou, va presentar ahir l’estratègia europea per reduir la taxa de fracàs i abandó escolar que a la Unió Europea afecta a més de sis milions de persones.
En aquests moments hi ha un 14,4% de joves que deixa d’estudiar després de l’ensenyament obligatori i l’objectiu de l’estratègia 2020 seria situar-lo per sota del 10%. Aquell any, la Comissió Europea calcula que el 85% de les ocupacions requeriran una qualificació mitjana o alta.  
 
 

La comissària va censurar les retallades en Educació efectuades a l’estat espanyol, que registra la situació més dramàtica de la UE, amb un percentatge de fracàs i abandó escolar del 31,2%, empatat amb Portugal i només superat per Malta (36,8%).

A mes a mes, l’estat espanyol és l’únic estat que ha empitjorat els seus resultats en els darrers anys. Si analitzem les dades amb més detall veiem que per comunitats autònomes al País Basc aquesta xifra és del 14,3%, i a Catalunya, en canvi, la xifra ronda el 30%.

Un altre dada preocupant és que la inversió pública en educació es situa al voltant del 4’96% del PIB a nivell europeu, i que és inferior a l’estat espanyol amb un 4’35%. A Finlàndia, en canvi, s’inverteix el 5,91%, i casualment és el país amb millors resultats en els exàmens internacionals sobre els graus de coneixements i preparació dels seus estudiants.

Els cinc països que registren millors resultats en la finalització dels estudis són Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia i República Txeca, tots ells pertanyents a l’antic bloc socialista, i en els quals l’abandó no supera el 5%.

La Comissària va afegir que les retallades en els pressupostos educatius són negatius doncs la despesa en educació no ha de veure’s com un cost sinó com una inversió.

L’informe que acompanya a la proposta de la Comissió Europea, recull els estudis d’alguns estats europeus que han quantificat els costos econòmics del fracàs i l’abandó, en despeses futures, en subsidis d’atur i altres ajudes socials. A Finlàndia, l’Oficina Nacional d’Auditoria calcula que l’abandó suposa uns costos per persona de 27.500 euros anuals. Al llarg de 40 anys això suposa 1,1 milions d’euros per persona. A Holanda el cost calculat per persona al llarg de tota la seva vida seria de 1,8 milions d’€.

Podem recolzar aquestes dades amb l’últim informe sobre Condicions de Vida publicat per Eurostat, que indica que l’any 2008 el risc de pobresa per qui va deixar d’estudiar després de l’ensenyament obligatori era del 23.5%, gairebé quatre vegades superior als titulats universitaris o de FP superior. Més de la meitat, el 52%, estan aturats o fora del mercat laboral.

La Comissió proposa als Estats Membres que implementin polítiques destinades a reduir el fracàs i abandó escolar que permetin reduir aquestes taxes en els propers 2 anys. Aquesta iniciativa haurà de ser aprovada pels ministres d’Educació en el Consell del proper mes de maig. Brussel•les està disposada a oferir finançament.

Comments are closed.