El sector de l’acció social es concentrarà dijous davant la DGAIA per denunciar el bloqueig patronal al Conveni i exigir la dignificació de les condicions laborals

El nostre sindicat denuncia més de 45.000 agressions físiques i verbals l’any al personal dels centres de menors, i que els espais ‘temporals’ per acollir els menors no acompanyats han esdevingut centres ‘low cost’.

Davant el bloqueig patronal a la negociació del conveni i en contra de la creixent precarització laboral, la UGT i CCOO de Catalunya convoquem una concentració de treballadores i treballadors del conveni d’Acció Social el proper dia 11 d’abril a les 12 hores davant la seu de la DGAIA (Avinguda del Paral·lel, 52, Barcelona).

Manifest conjunt de la UGT i CCOO de Catalunya davant la situació de bloqueig del conveni col·lectiu d’Acció Social:

El 18 de desembre de 2018, la part social (UGT i CCOO) i la part empresarial (patronal La Confederació) inicien la negociació  d’un  nou  conveni  col·lectiu  per al sector, el Conveni Col·lectiu de Catalunya d’Acció Social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc.

En aquesta primera reunió els sindicats deixem clar que el nostre objectiu per a aquest conveni serà el  d’acostar-nos el  màxim  a  les  condicions  laborals  dels treballadors i les treballadores del  sector públic per a poder dignificar la nostra professió. A Igual treball, iguals condicions laborals.

En les següents reunions (el 29 de gener i el 15 de febrer) la patronal La Confederació va manifestar  “la dificultat  d’assolir  cap  increment  salarial  si  prèviament  l’Administració  no  es  compromet  a respectar  els  acords  assolits  en  la  negociació  del  conveni”.  I, per  tant,  si  no  tenen  aquest compromís de l’Administració, la proposta de la patronal per a dignificar la nostra professió és d’increment salarial zero.

La part social, encara que estem d’acord en què la responsabilitat del finançament dels serveis públics externalitzats és de l’Administració,  considerem  que  la  patronal  ha  bloquejat  la negociació  del  conveni i  defuig  la  seva  legitimitat  en  la  negociació  col·lectiva  com  a responsabilitat  seva  que  és.  Per  aquest  motiu,  ens  plantegem  l’inici  de  protestes  per  a  fer visible el nostre malestar contra l’Administració i la patronal, ja que entre totes dues parts per qüestions mercantilistes, prioritzen el benefici econòmic per sobre de l’atenció als seus usuaris i de la dignificació de les condicions laborals dels i les professionals d’aquest sector, tot deteriorant la nostra professió.

Així, durant el mes de març hem convocat una vaga general del sector d’Acció Social el dia 8 i vagues parcials de 30 minuts els dies 14, 21 i 28. D’altra banda es va instar una mediació al Tribunal Laboral de Catalunya que tampoc ha resolt el conflicte.

El proper 11 d’abril iniciem, amb la concentració en la seu de la DGAIA, una sèrie de concentracions dels i les treballadores del nostre sector en diferents organismes públics i relacionats amb la patronal per dir PROU.

Donem el tret de sortida d’aquestes concentracions a la DGAIA, perquè si bé els seus recursos no  representen  la  totalitat  del  volum  de  l’àmbit  funcional  del  nostre  conveni  d’aplicació,  és l’organisme públic que, segons la patronal, encara no ha assumit l’increment salarial de l’1,2% que  es  va  signar  en  el  nostre  conveni  actual  i  que  s’ha  de  comprometre  a  revisar  el finançament dels seus recursos externalitzats (mòduls públics) perquè la patronal assumeixi la millora de les nostres condicions laborals.

Des de la part sindical demanem a la DGAIA la seva responsabilitat en el control a les entitats o  empreses a  les  quals  delega  la  gestió  dels  seus  recursos  (externalització  del  90% aproximadament).  Així  mateix  veiem  que  la  seva  manca  de  respostes  davant  les  situacions derivades  per  les  dificultats  d’atenció  als  seus  usuaris  està  provocant  que  les  condicions laborals vagin empitjorant  progressivament, aconseguint la precarització dels i les professionals que treballen en aquest àmbit social.

La  majoria  de  les  entitats  que  gestionen  recursos  relacionats  amb  la  DGAIA  es  regeixen  per criteris  estrictament  mercantilistes  (o  amb  ànim  de  lucre).  Davant  la  falta  d’ingressos  que tenen de l’Administració, per seguir obtenint beneficis han d’abaratir costos amb retallades en les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores, incomplint el conveni laboral, no cobrint  les  substitucions  per  baixes  mèdiques  o  permisos,  incomplint  les  ràtios… Per a aquestes empreses, les persones treballadores som  “mercaderia  d’usar i llançar” de la qual poden desfer-se quan vulguin, “inventant-se”  acomiadaments  procedents  o  assumint improcedents (per abaratir costos o perquè suposen una amenaça sindical) ja que saben que els responsables tècnics de la DGAIA no qüestionen ni supervisen en profunditat la gestió dels seus  recursos  humans.  Són  situacions  que  els  sindicats  ja  hem  posat  en  coneixement  de  la pròpia DGAIA i del Síndic de Greuges.

És molt preocupant que les principals empreses  mercantilistes, “disfressades”  d’entitats socials i  que  estan  dins  de  la  Plataforma  FEDAIA  (fundacions  i  fins  i  tot  cooperatives teòricament socials),  siguin les  que  gestionen  un  gran  volum  del  negoci  i  les  que  li  estan solucionant  a  la  DGAIA  la  manca  de  previsió  en  l’atenció  als  MENAS,  i  que  la  DGAIA,  com a agraïment als serveis prestats, els augmenti els recursos que gestionen, els asseguri els que ja tenen i no supervisi la gestió que fan amb personal (per exemple, endarreriments en el pagament de les nòmines) i usuaris i usuàries.

La part sindical vol deixar constància i sol·licitar a la DGAIA el següent:

  • Estimen que es produeixen a l’any prop de 2.000 agressions físiques per part dels usuaris i usuàries a  personal de centres de  menors.  Aquestes  xifres  surten  d’extrapolar  les  dades registrades per  accidents  laborals  per  agressions o contencions  el  2017  en  els  15  centres propis de  la  DGAIA:  en  total  es  van  registrar  235  accidents,  que  suposen 16  accidents per centre cada any. Atès que a Catalunya hi  ha 125  centres  gestionats per  entitats del  tercer sector, els 16 accidents anuals per  centre de mitjana ens  donarien  un  total de 2.000 agressions  físiques de  usuaris/es  a  treballadors/res. Si es comptabilitzessin  també les agressions  verbals,  intimidacions i amenaces  podríem  estar  parlant  d’una mitjana d’una agressió al dia per centre, el que suposaria més de  45.000 agressions físiques i/o verbals a l’any.

Algunes entitats no informen als seus treballadors i treballadores que quan sofreixen una agressió física amb danys, una agressió verbal, intimidació, o amenaça que els pugui generar una situació d’ansietat  han  d’anar  a  la  seva  mútua  laboral,  ja  que  ha  estat  un  “accident  laboral”.  I “convencen sota pressió” el treballador/a perquè no denunciï el seu agressor/a davant els Mossos d’Esquadra. I no comuniquen al seu tècnic/a referent de la DGAIA les agressions que es produeixen en el  seu centre  perquè “no  augment  la  mitjana  mensual  d’incidents”  i perquè no es qüestioni el seu funcionament. És més, alguna fundació del sector fins i tot fa signar “sota pressió” als seus treballadors i treballadores la renúncia a sol·licitar la indemnització que els correspondria  per  la  pòlissa  de  responsabilitat  civil  si  reben  danys  físics  o  psíquics  com  a conseqüència d’una agressió d’un menor atès en el centre.

Sol·licitem que la DGAIA obligui les entitats de gestió privada a tenir en cada centre un “Protocol de prevenció  i  actuació  davant  les  situacions  de  violència  i  situacions  hostils contínues” adaptat  a la  tipologia  de  la  població  que  atenen  i  una  avaluació  de  riscos dels llocs de treball actualitzada amb vigència màxima de 2 anys.

A  més,  atès  que  les  ràtios  en  els  centres  de  menors,  tot  i  estar  sota  mínims, no s’estan complint, reclamen a la DGAIA la seva actualització en la Cartera de Serveis Socials (l’última revisió és del 2010). Es tracta d’una revisió recomanada pel mateix Parlament de Catalunya (Moció 94/XI del Parlament de Catalunya sobre la  dignificació  de  l’Atenció  a  la  Infància) i el Síndic de Greuges. A més de la seva actualització també sol·licitem que les ràtios s’haurien de  comptabilitzar i complir en els moments d’atenció directa als infants i als adolescents, en funció de quants hi hagi a la casa, per poder garantir una atenció de qualitat educativa (i no assistencial) i per evitar que augmentin els riscos psicosocials dels educadors i educadores.

  • Els “teòricament” Centres d’Acolliment adequats per a atendre els menors estrangers no acompanyats,  situats  temporalment  en  cases  de  colònies,  albergs,  hotels, cases  rurals,  pisos,  etc.,  s’han  convertit  en  centres  low  cost.  La  majoria  del  personal educatiu  que  hi treballa  no  té  la  titulació  acadèmica  adequada (que  ni  tan  sols  està relacionada amb les ciències socials) ni tampoc té experiència educativa (entren solament a treballar perquè parlen àrab). Les ràtios són molt inferiors a la de la Cartera de Serveis Socials actual, amb una mitjana d’un “professional” per a 12/15 menors. Els professionals educatius també han de cuinar, fer funcions de manteniment de la casa, etc. I la gran majoria d’aquests denominats “centres” no disposen d’un vehicle propi per al transport dels menors, ja sigui per portar-los a realitzar gestions o per organitzar activitats d’oci fora de la seva localitat.

Sol·licitem a la DGAIA que supervisi la titulació acadèmica dels i les professionals educatius que  treballen  en  aquests  centres  i  els  seus  contractes  per  comprovar  la  seva  categoria professional i les funcions que duen a terme. També que comprovi la ràtio d’atenció directa i que  exerceixi  un  control  perquè  les  entitats  que  els  gestionen  compleixin  amb  el  conveni laboral d’aplicació i l’Estatut del treballadors (descansos entre jornades, etc.).

La precarietat de les condicions laborals en alguns centres de menors suposa un augment en la càrrega de treball i dels riscos psicosocials dels i les professionals i, en conseqüència, es produeixen baixes laborals o canvis de lloc de treball (a altres sectors laborals diferents).  Tot  això  implica que  no  es  puguin crear  vincles  educatius  positius entre  els educadors/es i els infants i adolescents que resideixen en aquests centres.

La  part sindical no es conforma amb que la patronal i l’Administració verbalitzin que veurien lògic que milloressin les nostres condicions laborals si hi hagués pressupost econòmic. Volem que assumeixin la seva responsabilitat amb els treballadors i les treballadores i que dignifiquin amb millores salarials i socials les nostres professions en un nou conveni més digne per al nostre sector d’Acció Social.

Comments are closed.