Com puc ser delegat/da i organitzar una candidatura?

Qui pot presentar candidatures

Estan legitimats per a presentar candidatures en les eleccions a representants dels treballadors, tant per a eleccions a Comitès d’empresa com a delegats de personal, tots els sindicats legalment constituïts, independentment de que estiguin o no implantats a l’empresa, a l’empara de l’art. 28.1 de la Constitució (STC 51/1988).

A les candidatures hauran de figurar les sigles del sindicat (article 71.2.a) TRET), sense que sigui necessari que figurin les de la federació. (STC 187/1987).

El sindicat ha de tenir capacitat de legitimació atenent l’àmbit funcional determinat en els seus estatuts.

Les coalicions formades per dos o més sindicats hauran de tenir una denominació concreta, atribuint els seus resultats a la coalició (art. 69.3 TRET).

Els propis treballadors, sempre que avalin la seva candidatura amb un nombre de firmes d’electors del seu mateix centre i col·legi electoral, equivalent al menys a tres vegades el nombre de llocs a cobrir també es podran presentar com a candidats a les eleccions sindicals (art. 69.3 TRET).

No és avalador el candidat o candidata. Els i les avaladores hauran d’estar identificats. Tampoc es considera vàlid l’aval d’un candidat a un altre dins la mateixa candidatura. De no complir-se aquests requisits, la Mesa electoral haurà de requerir la seva subsanació i de no obtenir-la, la candidatura pot no ser proclamada (en aquest sentit, el criteri arbitral no és uniforme i la casuística escassa i fins i tot, contradictòria).

Presentació de la candidatura

La candidatura haurà de ser presentada en el model oficial existent a l’efecte, en funció de que es tracti de delegats de personal o comitès i d’eleccions a personal laboral o funcionari, en el qual haurà de constar, a més a més de les dades dels candidats (DNI, nom i cognoms, antiguitat, data de naixement i sindicat que el presenta), la seva signatura d’acceptació i la signatura i segell del sindicat o sindicats que la presenten.

En les eleccions a Comitè d’Empresa i Juntes de Personal, les llistes presentades han de contenir tants noms com llocs a cobrir (art. 71.2.a de l’TRET i 18 de la Llei 9/1987).

Cal que les llistes presentades compleixin realment, i no només formalment, els requisits exigits sense que hi hagi prou amb que aparentment ho facin, contenint una relació de noms que assoleixi el nombre mínim exigit per admetre la candidatura, sinó que serà imprescindible, que els membres que la integren reuneixin els requisits necessaris per ser elegibles i que hagin prestat el seu consentiment per integrar la candidatura

A les eleccions per designar delegats de personal es farà una llista única de candidats, ordenada alfabèticament, amb expressió de les sigles del sindicat, coalició electoral o grup de treballadors que les presentin. En aquest tipus d’eleccions, el nombre de candidats podrà ser inferior al de llocs a cobrir. En aquest cas, es celebrarà l’elecció per als llocs que poden ser coberts, i el o els restants quedaran vacants (art. 8.2 RD 1844/1994).

On i quan es presenten les candidatures

Quan es tracti de l’elecció de delegats de personal, els terminis per la presentació i proclamació de les candidatures, seran fixats per la Mesa, respectant en tot cas el termini que es fixa legalment entre la constitució de la Mesa i la data d’elecció, que no ha de superar els deu dies.

Pel que fa l’elecció a comitès d’empresa i juntes de personal, la normativa electoral, tant pel personal laboral com funcionari, estableix que «s’haurà de fer davant la Mesa electoral durant els nou dies següents a la publicació de la llista definitiva d’electors»(art. 74.3. 3r TRET i 26.4 de la Llei 9/87).

És important tenir present que pel que fa les eleccions de personal funcionari, la Llei 9/87 especifica que els dies seran dies hàbils, a diferència del que fixa l’Estatut dels Treballadors que són nou dies. La interpretació arbitral, basant-se en l’article 5.2 del Codi Civil que no exclou els dies inhàbils, interpreta que es tracta de dies naturals (laude 96/05).

El o la membre de la Mesa electoral que es presenti en una candidatura haurà de presentar abans la seva renúncia a formar part de la Mesa electoral, en cas contrari la candidatura serà anul·lada.

La recepció de les candidatures per un altre òrgan, o per altres subjectes intervinents en el procés, només té l’efecte de tenir la candidatura per no presentada.

El Tribunal Constitucional ha senyalat que l’acomodament del dret sindical a l’observança dels requisits legals, i en concret de l’observació dels terminis legals no es pot qualificar d’una «exigencia irracionable» (STC 272/1993).

La decisió d’un sindicat de retirar la candidatura presentada i per tant, els candidats que inicialment ha avalat i consolidat, no vulnera cap dret dels mateixos.

Casuística sobre la presentació de la candidatura

En general, s’accepta que la candidatura es presenti a un membre suplent de la Mesa Electoral.

Pel que fa les eleccions a l’administració pública, es freqüent que s’accepti la presentació de la candidatura a través del registre de l’administració corresponent, (laude B-6/95), tot i que més endavant i per les eleccions generals, el Tribunal Constitucional entén que no és vàlida. (STC 83/2003)

Pel que fa l’enviament de la candidatura per correu, no es considera vàlid l’enviament, si la candidatura no arriba a la Mesa abans del termini fixat en el calendari electoral, encara que consti l’hora i la data anterior en el registre de correus (laude B-242/98). En canvi si s’ha constatat la impossibilitat de lliurar-la a la Mesa dins el termini fixat, per exemple, perquè l’últim dia de presentació és festiu, i s’ha enviat per correu amb suficient antelació, es pot considerar vàlida (laude B-163/07).

Pel que fa als candidats que han signat més d’una candidatura, la mesa fins a la proclamació definitiva dels candidats, podrà demanar la ratificació dels candidats, la qual s’haurà d’efectuar pels propis interessats. Així doncs, no procedeix que la Mesa determini la seva automàtica exclusió de les respectives candidatures, sinó que haurà de demanar la ratificació o la renuncia dels components. En aquests casos, la ratificació del candidat per una o altra candidatura, s’haurà de considerar com una renúncia en relació amb la llista que hagués estat desestimada per aquell.

La Mesa electoral, fins a la proclamació definitiva de candidats, podrà requerir que se solucionin els defectes observats o la ratificació dels candidats, que haurà d’efectuar-se pels propis interessats.

Si la Mesa modifica el calendari electoral aprovat per ella, ampliant el termini de presentació de candidatures a fi d’admetre una candidatura presentada un dia després, s’entendrà que està vulnerant el principi d’igualtat d’oportunitats per a tots els participants, sent invalidada la candidatura per aquest defecte (B-190-99).

Proclamació de candidatures

La Mesa proclamarà les candidatures dins dels dos dies laborals següents al termini de presentació, sempre que els candidats reuneixin les condicions d’elegibles i comptin amb l’aval suficient, ja sigui d’un sindicat o d’un grup de treballadors.

En contra d’aquest acord es podrà reclamar el següent dia laborable davant la pròpia Mesa, la qual donarà una solució durant el posterior dia hàbil.

No obstant això, en les eleccions a delegats de personal no hi ha termini específic, assenyalant l’Estatut dels Treballadors que en el cas d’eleccions en centres de treball de fins a trenta treballadors en els quals s’elegeix un sol delegat de personal, des de la constitució de la mesa fins als actes de votació i proclamació de candidats electes hauran de transcórrer com a mínim vint i quatre hores, i, en tot cas, la Mesa farà pública amb la suficient antelació l’hora de celebració de la votació i establirà el termini de presentació de candidatures amb criteris de raonabilitat.

Proclamades les candidatures, contra l’acord de proclamació provisional es pot reclamar, en les eleccions a comitès d’empresa, dins del dia laborable següent, resolent la mesa en el dia hàbil posterior (art. 74.3 TRET). En el cas de delegats de personal, res es diu sobre el termini de reclamació contra l’acte de proclamació, però, l’art. 74.2.c) TRET determina que si s’hagués presentat alguna reclamació s’ha de fer constar a l’acta, així com la resolució que hagués pres la mesa.

Renuncia a ser candidat

És aquesta una qüestió amb forta controvèrsia i que ha estat objecte de multitud de sentències judicials que han determinat l’actual interpretació de l’article 8 del RD 1844/1994. Per simplificar, i atenent les darreres actuacions arbitrals, podem dir que:

Pel que fa les candidatures cal tenir present que existeixen les següents fases: presentació, proclamació, reclamació i resolució de les reclamacions (art. 74.3 TRET).

L’article 8 del Reglament introdueix el terme «proclamació definitiva», essent la seva interpretació la que genera confusió.

No té controvèrsia que la candidatura ha de ser complerta, és a dir ha de contenir com a mínim tants noms com llocs a cobrir, en el moment de la presentació. En el cas de que hi hagi noms comuns en diferents candidatures, com hem dit abans, li correspon a la Mesa esbrinar quina és la voluntat del candidat, donant un termini de temps a la candidatura que hagi patit la baixa per a subsanar-la.

A les renuncies que es presenten abans de la proclamació definitiva de la candidatura, se’ls ha d’aplicar l’art. 8.1 RD 1844/1994, en el que es reconeix la potestat de la Mesa per decidir si requereix o no la subsanació dels defectes o la ratificació de candidats que hagin renunciat, potestat que deixa de ser-ho, per convertir-se en l’exigència de notificació del defecte i l’atorgament del termini (24 hores segons el Tribunal Constitucional), per subsanar-la.

Per contra, pel que fa a les renúncies que es presenten després de la proclamació definitiva i fins el moment de la votació, en aquest període s’aplica la regla del 60% continguda a l’article 8.3 del RD 1844/1994, segons la qual la candidatura és vàlida sempre que mantingui el 60% dels llocs a cobrir.

En aquest sentit la doctrina arbitral manté que la renúncia de qualsevol candidat presentat, abans de la data de la votació, no implicarà la suspensió del procés electoral, ni l’anul·lació de la candidatura corresponent, encara que aquesta sigui incompleta, sempre que la mateixa mantingui un nombre de candidats d’ almenys el 60% dels llocs a cobrir.

Acomiadament de candidats

En el cas de que s’acomiadi a un candidat per ser-ho, s’ha d’al·legar lesió d’un dret fonamental per part de l’empresari i aquesta afirmació, ha de reflectir-se en uns fets dels que resulti una presumpció o aparença de la realitat d’aquella discriminació o lesió. Es fa necessari, per tant, que qui afirma la referida vulneració, acrediti la concurrència d’indicis racionals de la probabilitat de l’existència de la lesió al·legada. L’aportació d’aquests indicis és, així, el deure que recau sobre el demandant, que està lluny de trobar-se alliberat de tota càrrega probatòria a qui no en té prou al·legar, sense més, la discriminació o lesió. Es fa necessari, per tant, que qui afirmi la referida vulneració acrediti la concurrència d’indicis racionals de la probabilitat de l’existència de la lesió al·legada.

L’empresa ha de tenir coneixement dels noms de la candidatura, a fi de que no pugui al·legar desconeixement i pugui acomiadar sense més problemes.

Com hem apuntat, davant d’una sospita fundada de que l’empresa coacciona al precandidat amb l’acomiadament, l’actuació de la UGT ha de ser la immediata comunicació d’aquesta qualitat a l’empresa, perquè aquesta, si realment està disposada a acomiadar al nostre precandidat no pugui al·legar aquest desconeixement i basar-se en causes merament disciplinàries. A més, en aquests supòsits, la jurisprudència constitucional inverteix la càrrega de la prova, és a dir, que serà l’empresa, un cop coneixedora de la intenció del precandidat, la que hagi de provar que l’acomiadament no obeeix a motius antisindicals.

Els Tribunals del nostre país determinen que és un fet fonamental per a declarar nul l’acomiadament d’un precandidat, que l’empresa tingui previ coneixement del seu interès de sortir elegit, per la qual cosa hem d’acreditar l’existència d’indicis que generin una raonable sospita a favor de que l’extinció contractual no obeeix sinó a un atemptat contra els drets fonamentals del treballador. En cas contrari, és a dir, de no aportar aquesta prova indiciària, l’acomiadament únicament podria ser declarat improcedent en el millor dels casos, recaient, en conseqüència, el dret d’opció a favor de l’empresa i decidint, per tant, aquesta, si readmet o indemnitza al precandidat, amb el que podria, segons els casos, quedar a mercè de l’empresari la possibilitat de confeccionar candidatura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>