Els efectes secundaris d’unes dades adverses

avui.png Consternació ahir entre els agents socials a la vista del rumb imparable dels preus, que, segons van admetre les fonts oficials, comportarà un volum global per a les empreses de 3.000 milions en l’aplicació de les clàusules de revisió salarial. Aquesta quantitat a Espanya suposa que a Catalunya l’impacte de la desviació de la inflació seria de 600 milions.

UGT estima que uns 770.000 treballadors han perdut poder adquisitiu el 2007, i que l’IPC per a les famílies mileuristes és del 4,6%, 3 dècimes per sobre de l’oficial

Tot i les veus en contra d’aquestes clàusules que s’han alçat tradicionalment des de la patronal i també, més recentment, des d’algunes institucions com el Banc d’Espanya, els sindicats consideren absolutament necessari el manteniment d’aquesta fórmula, que a Catalunya protegeix aproximadament un 75% dels treballadors.

Concretament, UGT estima que uns 770.000 treballadors han perdut poder adquisitiu el 2007, i que l’IPC per a les famílies mileuristes és del 4,6%, 3 dècimes per sobre de l’oficial.

Segons dades de la patronal liderada per Josep M. Àlvarez, dels convenis signats entre gener i novembre del 2007 al Principat, el 20,8% de treballadors afectats no tenen prevista una clàusula de revisió salarial (344.791 treballadors) i un 25,5% dels treballadors (422.799) la tenen però sense caràcter retroactiu.

Així doncs, tenint en compte que el diferencial entre la inflació i els increments salarials pactats pels convenis que no tenen clàusula ha estat d’1,25 punts, el cert és que "aquest any, 344.791 treballadors perdran una mitjana de 295 euros del seu sou anual". Per verificar-ho, UGT aplica aquest 1,25% de pèrdua al salari mitjà català (1.683,7 euros al mes) multiplicats per 14 pagues.

UGT també recorda que el 45,4% de les famílies declara que té dificultats per arribar a final de mes i que les fallides personals s’han triplicat en un any.

Canvi en les polítiques
Per la seva banda, CCOO de Catalunya exigeix "un canvi urgent en les polítiques econòmiques i fiscals per fer front a la inflació estructural". El portaveu del sindicat, Manel Garcia Biel, va explicar a l’AVUI que de cara al 2008 convé mantenir i ampliar les clàusules, paral·lelament a la previsió, dins dels convenis, d’una inflació per sobre de l’estimació oficial, "ja que almenys fa nou anys que la taxa final supera de molt l’objectiu inicial".

Finalment, CCOO creu que cal insistir molt especialment en els increments en els salaris inferiors als 1.000 euros. La proposta, segons Garcia Biel, és d’un augment salarial entre el 5,1% i el 8% per a aquests sectors amb salaris estructurals baixos.

Problema intern
Més enllà de la influència que ha tingut en tot plegat l’alça dels preus energètics, CCOO recollia ahir també la preocupació pel "mal comportament dels preus interns" i el va contraposar als "elevats marges empresarials de determinats sectors com els de la distribució i els serveis". Paral·lelament, el sindicat defensa un canvi en la política fiscal que busqui l’eficiència de manera que afecti "les rendes més altes i les empreses especuladores que obtenen alts beneficis de forma ràpida".

Al seu torn, USOC es va exclamar pel "fracàs de l’acord de negociació col·lectiva en matèria salarial". Antònia Gil, secretària general del sindicat, va clamar contra l’Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva, que, va dir, "va imposar la moderació salarial amb l’objectiu de controlar la inflació". USOC va lamentar "el drama que l’increment de preus representa per a les famílies", que són, va reblar, "les que pateixen la tensió inflacionista".

La patronal també pateix
També van tenir una reacció adversa davant l’evolució de l’IPC les patronals, tot i que les solucions proposades diferien de les dels sindicats. Foment, per exemple, insistia ahir a aplicar mesures dirigides a incrementar la competència en l’àmbit dels serveis, reduir l’impacte dels costos de les primeres matèries i eliminar barreres d’entrada i sortida en l’exercici de l’activitat econòmica.

Finalment, la patronal catalana exigeix la reducció dels tràmits i els costos per a les empreses. Segons fonts de l’organització empresarial, això "incidirà favorablement en el comportament moderat dels capítols que integren la inflació subjacent". Finalment, Pimec va expressar la preocupació per la consolidació de l’Estat espanyol i Catalunya com a territoris "crònicament més inflacionaris" que Europa.

{mxc} 

Comments are closed.