Els salaris han de créixer per sobre de la inflació, en una franja entre l’1,8% i el 3%

IPC-febrer-2017
Cal compensar la important pèrdua de poder adquisitiu que ha patit la classe treballadora com a conseqüència de les polítiques de devaluació salarial aplicades des del 2010

Segons les dades publicades avui per l’INE, la variació de preus interanual del mes de febrer assoleix el 3,1% a Catalunya i un 3% a Espanya. Quant a la variació mensual respecte al mes de gener, aquesta és d’un -0,3% a Catalunya i d’un -0,4% a Espanya per l’efecte de les rebaixes.

Per províncies, la variació de preus respecte al mes anterior ha baixat un 0,4% a Tarragona, un 0,3% a Barcelona, i un 0,2 a Girona i Lleida. El tancament de la variació de preus interanual va ser d’un 3,7% a Lleida, un 3,5% a Girona i Tarragona, i un 2,9% a Barcelona.

Variació mensual Variació interanual
Espanya   -0,4 3
Catalunya -0,3 3,1
Barcelona -0,3 2,9
Girona -0,2 3,5
Lleida -0,2 3,7
Tarragona -0,4 3,5


Es manté el nivell d’inflació, i els salaris no recuperen capacitat de compra

Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu, i la lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i de la reducció salarial mantinguda.

En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007 mentre que les rendes salarials han perdut, és a dir, que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió.

La lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda

Un 12,2% de les persones ocupades a Catalunya -més de 390.000- està en risc de pobresa. Les lleugeres mostres de recuperació econòmica no indiquen una recuperació generalitzada a les bases populars i treballadores. La creixent precarització del mercat de treball a través de la reforma laboral, i la creació d’ocupació inestable i amb condicions salarials i laborals de precarietat han ajudat a maquillar els indicadors macroeconòmics però no així la realitat diària del gruix de la població que pateix els efectes de les polítiques d’austeritat i doblegament institucional davant els dictats financers europeus i de devolució del deute.

La recuperació del poder adquisitiu i el repartiment de la riquesa com a base d’una recuperació sòlida

L’expansió dels salaris de pobresa està fent que tenir una feina remunerada ja no sigui garantia de recursos per viure amb dignitat. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats que se’n deriven i que s’han aguditzat durant els darrers anys.

D’altra banda, s’ha de lluitar contra la pobresa des d’un repartiment just de la riquesa, a través de la participació dels salaris en el creixement econòmic, que, tot i que inestable, supera ja el 3%. Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

El Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% de la mitjana salarial. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 707,70 euros fixats per al 2017. L’augment del SMI activaria la demanda i el consum intern gràcies a la millora del poder adquisitiu de les famílies.

Conclusions:

Els salaris han de poder participar de les millores econòmiques. Els increments salarials per 2017 han de créixer per sobre de la inflació i moure’s en una franja entre l’1,8% i el 3%, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010.

A més, des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • La derogació de les reformes laborals, responsables de la precarització, la dualització i l’augment de la pobresa al mercat laboral.
  • L’aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
  • Avançar més ràpidament i situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
  • Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació.
  • Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*