Els usuaris d’AMIC-UGT que treballen a l’economia submergida han augmentat un 5% en sis anys

inmigrantLa nostra organització, que enguany ha realitzat un total de 40.218 serveis a 13.716 usuaris i usuàries, denuncia que la crisi s’està acarnissant amb la població immigrada

En el marc del Dia Internacional del Migrant, AMIC – UGT de Catalunya denuncia que la crisi econòmica s’està acarnissant amb la població immigrada. Constatem una alta precarietat laboral entre la població atesa per la nostra organització, que dificulta la seva integració i estabilitat al nostre país.

Durant l’any 2012, la xarxa d’oficines d’AMIC – UGT de Catalunya ha realitzat un total de 40.218 serveis a 13.716 usuaris i usuàries. Les consultes han sigut de temàtiques molt diverses, però en destaquen l’arrelament (12,82%), les renovacions (12,44%), modificacions (8,98%) i la consulta sobre la nacionalitat (6,37%), reagrupament familiar (6,01%) i autoritzacions de familiar comunitari (5,59%). Fa sis anys, l’any 2006, les principals consultes, en canvi, eren per reagrupament familiar (15,75%), renovacions (13,53%), autorització de residència i treball (10,91%) i arrelament (10,9%). 

Segons la memòria d’actuacions d’AMIC – UGT de Catalunya corresponent a l’any 2012, el 28,9% de la població atesa per la nostra organització no disposa d’una autorització de residència i és el col·lectiu d’homes qui té més pes dins d’aquest grup. Es tracta, d’una banda, de persones amb temps de residència al nostre país, però que encara no han pogut regularitzar la seva situació administrativa i, d’altra banda, de persones que van patir la pèrdua de la seva autorització per no reunir els requisits per tramitar la renovació (com ara, tenir un contracte de treball, estar donat d’alta a la Seguretat Social i haver-hi cotitzat, etc.), el que suposa que van caure en la irregularitat sobrevinguda.

Entre els usuaris i usuàries d’AMIC – UGT de Catalunya, trobem persones que no treballen, i moltes d’altres que ho fan en condicions precàries: sense cotitzar a la Seguretat Social i també les que treballen però només en feines esporàdiques. Sobre les persones que treballen sense contracte (tant si tenen una autorització com si no), durant els últims anys i coincidint amb l’inici de la crisi i la destrucció de sectors d’ocupació, s’ha incrementat el nombre de persones que es troben en aquesta situació: si l’any 2006 les persones que treballaven sense contracte representaven el 9,53%, l’any 2012 ja són el 14,68% els usuaris i les usuàries que no tenen cap protecció laboral i social perquè treballen dins l’economia submergida.

Del 45,27% dels atesos que van dir que treballaven (amb contracte i sense contracte) durant l’any 2012, entre les activitats professionals més destacades hi trobem: servei domèstic (27,67%), hostaleria (13,13%), serveis (10,58%), comerç (8,18%), neteja (5,88%), servei de cura a les persones (5,57%) i indústria (6,30%). El servei domèstic, així com el sector de cura a les persones, continuen sent les activitats amb més presència de dones. Sectors caracteritzats per tenir drets laborals precaris i per la duresa de les pròpies condicions de treball. Es tracta d’ocupacions laborals amb més demanda de mà d’obra estrangera i, en l’accés, es discriminen les treballadores en funció de la seva nacionalitat o de l’origen, de la seva cultura, de la seva llengua, dels estereotips que es tenen d’alguns col·lectius d’immigrants.

A la memòria d’actuacions trobareu més informació dels canvis produïts en els serveis que ofereix l’entitat, així com en el perfil sociodemogràfic de la població atesa i en les seves demandes. Així mateix, es presenten indicadors d’integració social com són el reagrupament familiar, l’accés al mercat laboral, la situació documental i el temps d’estada a Catalunya, l’educació i l’homologació de títols i l’accés a l’habitatge, entre d’altres.

La presència de persones procedents d’altres països i cultures que entren a formar part de la nostra societat esdevé un dels trets característics de l’actual realitat catalana. I aquesta situació de manifesta pluriculturalitat, ara per ara, ens continua plantejant reptes i noves demandes socials i institucionals.

 

En moments com els actuals, cal reflexionar sobre l’impacte que està tenint la crisi econòmica entre els treballadors migrants, ja que són un dels col·lectius més afectats per la desaparició de llocs de treball o estan patint la vulneració dels seus drets adquirits, i molts d’ells estan abocats a la clandestinitat o a l’economia submergida per tal de subsistir. S’han de donar solucions immediates a aquesta situació.

A Catalunya, cal continuar impulsant polítiques d’immigració i, en concret, polítiques d’integració social. Cal aprofitar els recursos existents, reforçar la col·laboració dels actors que des de fa anys participem en la formulació de polítiques d’immigració i desenvolupem tasques de recepció i d’integració de les persones immigrades.

Creiem que és urgent que el Govern de l’Estat ratifiqui els convenis internacionals sobre la protecció dels drets dels treballadors immigrants i de les seves famílies, assumeixi un compromís ferm a favor de la ratificació per part d’altres estats i, aposti per la lluita contra tot tipus de discriminació cap a la població treballadora migrant.

 

En aquest enllaç trobareu la memòria 2012 d’AMIC – UGT de Catalunya.

Comments are closed.