FETE-UGT rebutja el decret de direccions i reclama acotar les seves atribucions

aula-amplio2

Amb l’excusa de la modernització i la millora dels resultats, el Departament d’Educació fa la seva versió de la reforma laboral i dóna una més cap a la desregularització de les relacions laborals

El Departament d’Educació dóna un pas més cap a la desregularització de les relacions laborals a l’empresa més gran de Catalunya. El seu objectiu és molt simple: amb l’excusa de la modernització i la cerca de la millora dels resultats, fer la seva versió de reforma laboral. En realitat, aquest és un procés que des de fa temps hem detectat i denunciat i que ja estava perfilat en la LEC i en el Decret d’Autonomia de Centres. A partir d’ara, recaurà sobre les direccions la dura tasca de tirar endavant aquesta reforma laboral encoberta.

Des de FETE-UGT rebutgem aquest decret pels motius següents:

1.- Perquè atomitza o trasllada la normativa general de la negociació col·lectiva, representada per la Mesa Sectorial, al nivell dels centres o fins i tot a nivell personal: amb l’excusa d’una suposada “autonomia de centre”, cada centre educatiu tindrà un marc laboral diferent. D’aquesta manera, la capacitat de resposta dels sindicats disminueix, o millor dit, gairebé desapareix. Així, des de la direcció d’un centre educatiu es podran establir marcs laborals de selecció, promoció, jornada, calendari, atribució de responsabilitats o remuneració de complements sempre que no s’oposin a les instruccions del Departament.

2.- Perquè converteix els directors i directores en caps de personal amb plenes competències per:

  • Definir i determinar els llocs de treball.
  • Seleccionar la major part de la plantilla del centre.
  • Distribuir càrrecs, amb les seves reduccions i complements, i establir la seva estructura.
  • Establir jornades i responsabilitats especials.
  • Avaluar en qualsevol moment els seus companys.
  • Triar, sota el seu criteri, el personal de la borsa d’interins i substituts, amb accés directe a la base de dades del Departament.
  • Aplicar sancions disciplinàries sumàries per faltes lleus.
  • Promoure trasllats de docents -interins i substituts- a altres centres (remoció) en funció del seu “rendiment”.
  • Influir de manera molt pesant en la promoció professional i l’adquisició de graus (estadis) de la resta de companys del claustre.
  • Gaudir del principi de veracitat com a autoritat pública.
  • Tenir més capacitat  de gestió econòmica dels recursos assignats i dels que pot generar el centre.

 

Aquestes funcions s’emparen moltes vegades en una ambigüitat legislativa o en un “deixar fer” que no és real i que pot comportar en la pràctica greus problemes a les pròpies direccions. Per als docents, aquesta situació comporta la instauració de la cultura de la por en els centres, amb greus conseqüències com possibles arbitrarietats en la contractació o l’assignació de funcions o la imposició de sancions sumàries per faltes lleus i, en definitiva, la prevalença dels criteris de gestió enfront dels criteris pedagògics, de qualitat o de la comunitat.

 

 

3.-Perquè fiscalitza la gestió directiva.

 

Per als directors i directores suposa dependre molt més de l’avaluació de l’administració educativa, moltes vegades sotmesa a criteris economicistes, com està succeint en els darrers temps. Des de l’aïllament, el director o directora potser deixarà de ser un representant del centre i dels interessos de la comunitat escolar i es convertirà en l’instrument de les polítiques educatives del moment: polítiques de modernitat o polítiques de restriccions pressupostàries; polítiques de privatització dels serveis educatius i del personal de suport; polítiques de retallades de plantilles i de supressió de batxillerats, de cicles formatius o de línies de P3. Quin serà el posicionament del director/a d’un centre afectat per unes polítiques en què la rendibilitat econòmica prevalgui sobre les polítiques de rendibilitat social? Les direccions, amb aquest decret, estaran molt més sotmeses als criteris de l’administració, i, a la vegada, ho tindran molt més difícil per gestionar la convivència en els centres perquè els òrgans de participació queden desvirtuats: la direcció deixa de tenir una veritable autonomia personal i organitzativa perquè, de fet, amb tot aquest excés de poder queda aïllada de la resta de companys i sotmesa de manera efectiva als paràmetres externs del centre.

 

El model de director/a que instaura aquest decret es trobarà de manera diària amb la disjuntiva d’haver de decidir entre la mà dura que li demana el Departament en el compliment dels objectius de millora de resultats, o treballar – com s’ha fet fins ara en la majoria dels centres educatius de Catalunya- amb la política del consens, els acords, la participació democràtica dels claustres, els departaments i la comunitat educativa.

 

 

4 .-Perquè estableix la condició de directiu professional docent.

Es tracta d’una condició que s’adquireix mitjançant un concurs d’acreditació i experiència com a docent i en càrrecs a través d’un òrgan tècnic de valoració (creat per la pròpia administració qui, per tant, hi té un gran pes específic).  A falta d’un desenvolupament més concret, la creació d’ una mena cos de funcionaris aliè al control o elecció de la comunitat educativa és un pas més cap a un model de funció directiva de gestió privatitzadora dels centres.

 

A més de les funcions i atribucions que les direccions tenen amb caràcter general, el Departament d’Educació en pot delegar “altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu”. Aquestes competències abasten concretament, (a demanda de la FETE – UGT de Catalunya ens ho va confirmar l’Administració) la capacitat de contractació de personal i de gestió econòmica.

 

Altres aspectes a destacar són: no estar sotmeses les seves condicions laborals a la negociació col·lectiva (és a dir, que es podríen establir remuneracions específiques en cada cas); poder optar a exercir de director/a en qualsevol centre docent públic sense els requisits previs del concurs general; la possibilitat de no impartir docència directa, i poder exercir altes llocs de treball de direcció en el Departament d’Educació o en altres departaments de la Generalitat de Catalunya.

 

FETE – UGT de Catalunya creu que la creació d’aquesta figura va en detriment, a la llarga, de la consideració de la tasca d’aquells directors i directores que han exercit aquesta funció (moltes vegades resolent complicades situacions amb pocs recursos) i que es veuran  en la necessitat d’atendre nous requisits i demandes de l’Administració si no volen aturar la seva carrera professional. En comptes de fomentar un mal entès sentit de la competitivitat amb aquesta figura de director/a professional docent, s’hauria d’haver fet una anàlisi de la càrrega de treball de tot l’equip directiu en els centres per determinar les necessitats reals de la seva gestió.

 

Per acabar, a FETE – UGT de Catalunya entenem que per al bon funcionament dels centres són necessaris bons equips directius, amb formació específica, ben remunerats i amb una disponibilitat horària suficient. La funció directiva ha d’estar degudament reconeguda i integrada en la comunitat educativa. Ara bé, cal posar límits a les atribucions de les direccions quant a la gestió de personal i en el control de la presa de decisions. L’escola pública ha de funcionar sota paràmetres de participació real, de treball en equip, de projectes compartits entre el  professorat i les famílies.

Comments are closed.