FITMAN (MRW) fa pagar a les dones la seva reestructuración

MRWEntre acomiadaments, baixes voluntàries i amenaces de trasllat, la reestructuració de l’empresa ha afectat en els darrers 11 mesos a 22 persones, de les quals 19 són dones

Al juliol de 2005, MRW va ser la primera empresa a Espanya a qui la Fundación +Familia va concedir el certificat Empresa Familiarmente Responsable (EfR) pel seu compromís de millora continuada en temes de conciliació de la vida professional, personal i familiar, igualtat de gènere i discapacitat i, en general, els àmbits de responsabilitat social laboral.

Tres anys més tard, al juliol de 2008, la companyia va superar amb èxit una auditoria realitzada per Lloyd’s Register Quality Assurance, de manera que la Fundación +Familia va renovar a MRW el seu certificat d’Empresa Familiarmente Responsable en Conciliación e Igualdad.

Quan la certificació va caducar el 2011 i posteriorment l’empresa va sol•licitar la cancel•lació de la certificació, es va començar a posar de manifest el que a pràctica ha resultat un gir de 180 graus en les seves polítiques de personal i responsabilitat social. Aquest gir està suposant un atac frontal contra la igualtat de gènere, de la qual la companyia sempre en va fer gal•la, ja que com demostren les xifres les dones estan suportant la major part dels costos de la reestructuració de l’empresa.

A finals de novembre de 2012, la principal empresa del grup Fitman comptava en el seu centre de treball de l’Hospitalet de Llobregat amb 142 empleats, el que ja suposava una important reducció respecte als més de 170 treballadors que tenia a finals de 2011. D’aquests 142, 76 eren homes i 66 dones. A dia d’avui hi continuen treballant 132 treballadors, dels quals 12 resten a l’espera que un jutge decideixi sobre la legalitat del seu trasllat forçós a la central d’atenció al client a Coslada (Madrid). Això significa que entre acomiadaments, baixes voluntàries i amenaces de trasllat, la reestructuració a Fitman ha afectat en els darrers 11 mesos a 22 persones, de les quals 19 són dones.

La conclusió és que gairebé el 90% dels costos de reestructuració de la plantilla els està assumint el personal femení. Si sumem a aquesta escandalosa desproporció altres mesures de caràcter clarament regressiu, com els canvis d’horari (substitució d’horaris intensius per horaris partits i extensius a les tardes), la freqüència amb què alguns directius i directives de l’empresa són obligats a treballar lluny del seu centre de treball habitual (a Madrid, Barcelona o Lisboa) o la supressió dels incipients i tímids avenços aconseguits en matèria de teletreball, tenim una imatge nítida del que va ser una empresa exemple de responsabilitat familiar, esdevinguda en menys de dos anys en una companyia clarament hostil per a les dones treballadores i, en general, per a les persones que assumeixen responsabilitats familiars.

 

Comments are closed.