Gasolineres low-cost, seguretat low-cost

gasolineras

La UGT de Catalunya denuncia que la implementació de benzineres sense treballadors destruirà més ocupació i comportarà riscos als usuaris.

En els darrers mesos, les estacions de servei ‘low-cost’, aquelles on no hi ha cap treballador, ha augmentat de forma considerable. D’una banda, per l’estalvi que suposa per als consumidors.

De l’altra, per la publicació del RD 4/2013, de 22 de febrer, que liberalitza el sector i permet la ubicació de les estacions de servei en quasi qualsevol punt amb independència de les normes establertes en qualsevol Plantejament General Municipal.

A Catalunya, una de les comunitats on abans es van implementar aquest tipus de ‘benzineres fantasma’, la seva proliferació va en augment, mentre en altres zones, com Andalusia o Castella La-Manxa es prohibeix la concessió de permisos i s’exigeix que almenys hi hagi un treballador  per atendre qualsevol tipus de problema.

Des de la UGT de Catalunya denunciem que donar aquest servei amb preus que permeten estalviar fins a 15 cèntims d’euro per litre només és possible perquè, a diferència de les estacions de servei tradicionals, les low cost no tenen personal per donar servei al client. Són benzineres desateses, amb pagament per targeta,sense botiga ni servei de rentat. Només es tracta de posar gasolina.

Si tenim en consideració la destrucció de llocs de treball que venim patint en els darrers anys, preveiem que aquesta destrucció augmentarà com a conseqüència de la implementació massiva de les low-cost.

D’altra banda, des del nostre sindicat ens plantegem si són realment segures. Els usuaris tenen uns drets que potser no s’estan complint: no podem demanar que es comprovi la qualitat del carburant, la quantita subministrada, no sabem a qui demanar un full de reclamacions…

No existeix cap tipus de control que compti amb una sèrie de normes bàsiques, en les quals sembla que el Govern no hi ha pensat, com la manca d’atenció a les persones minusvàlides, la manca de control de conducta responsable per part de l’usuari, la impossibilitat de reparar els desperfectes o de solventar o comunicar situacions de risc.

I aquests mancances se sumen al fet que l’usuari manipula carburant, amb l’evident risc que comporta: com a clients no coneixem els procediments adequats en cas de vessament, per exemple, ni tenim perquè conèixer la normativa on es detall el procediment de treball segur per a subministrar carburant. Ens preguntem, doncs, qui es responsabilitzarà de possibles accidents o males pràctiques en situació de risc sense controlar.

Comments are closed.