| Escrit el 14-02-2008 14:37 |
|
|
Dret
al vot per els estrangers residents a Espanya.
Des
de la UGT de Catalunya i l’Associació AMIC considerem que és
necessari obrir un ampli debat social al nostre país per
promoure l’accés de les persones immigrades a la ciutadania.
Es tracta de construir, amb la societat, models graduals d’inclusió
i integració en l’esfera política i, en igualtat de
condicions.
Creiem
que és indispensable considerar les persones residents
extracomunitàries com a ciutadans i ciutadanes, perquè,
tal com recull el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 de
la Generalitat de Catalunya, és important impulsar un
enfocament de la ciutadania basat en la residència material i
l’establiment en un entorn social determinat. Recuperem, d’aquesta
manera, un concepte de ciutadania deslligat de la nacionalitat
estatal i vinculat estretament amb la residència material i en
la voluntat de la persona de romandre efectivament i establement en
un entorn social determinat.
Les
persones immigrades queden subjectes al compliment de totes les lleis
i deures dels ciutadans, però tenir aquestes obligacions no es
correspon amb l’absència de drets fonamentals com a
ciutadans. No es tracta d’equiparar els drets dels ciutadans
espanyols als de les persones immigrades, sinó d’entendre
que les persones immigrades són ciutadans amb les mateixes
obligacions i que, per tant, ho han de ser amb els mateixos drets.
El dret al vot
no és
tan sols un dret objectiu de tots els ciutadans i ciutadanes, és
també un mecanisme d’integració, de participació
i concreció de la democràcia, per la qual cosa no es
pot parlar d’aquesta, ni d’una autèntica integració,
si es denega el dret al sufragi a una part de la població.
Avançar
en ciutadania suposa trencar amb aquesta visió utilitarista i
instrumental de la immigració, limitada al mercat de treball i
amb una idea provisional de la seva presència.
Considerem,
per tant, que és necessari començar a fer passos ferms
cap a la integració real dels immigrants mitjançant el
reconeixement dels seus drets polítics. Aquesta campanya per
demanar el dret al vot de les persones immigrades té com a
finalitat reformular el concepte de ciutadania plena, per a
vincular-lo a la residència i no a la nacionalitat.
Els
immigrants que resideixen al nostre país ja fa temps que
exerceixen els seus drets laborals. En aquest sentit, sí que
poden participar a les eleccions sindicals, tant exercint el sufragi
passiu com l’actiu. Prop de 2.000 delegats exerceixen els seus
drets assumint la responsabilitat que comporta representar a tots els
treballadors de les seves empreses, siguin nacionals o no.
També
en l’àmbit educatiu les persones i infants immigrants que
estan estudiant poden participar i ser triats en els processos
d’elecció dels seus representants. És obvi que
l’exercici del vot en els àmbits laboral i educatiu ens
interessa molt per dues qüestions principalment, el procés
d’integració que facilita la convivència i el
reconeixement de drets i deures com a ciutadans a persones que tenen
una altra nacionalitat, però que resideixen (viuen i conviuen)
amb nosaltres.
Ara
bé, aquesta participació que assumim i defensem com un
fet positiu, no es dóna en l’àmbit social, i a la
persona immigrada, fins i tot la que fa molt de temps que conviu i
participa amb nosaltres, se li continua negant el dret al vot en els
processos d’eleccions polítiques.
Si
partim de la necessitat d’observar la ciutadania basada en la
residència i no basada en la nacionalitat, arribem a la
conclusió que els drets, propis de la definició de
ciutadà o ciutadana, s’han de poder exercir en tots aquells
àmbits de desenvolupament de la persona.
Per
a aquells que dictaminen d’irresponsable o exagerada la
possibilitat de reconèixer el dret al vot als immigrants, cal
recordar que el dret al vot dels immigrants està reconegut per
molts dels socis europeus d’Espanya. Aquest
és el cas d’Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, Suècia,
Luxemburg, Finlàndia i Holanda, que reconeixen el dret a
participar en les eleccions municipals de tots els residents, siguin
de la nacionalitat que siguin, en alguns casos sense necessitat d’un
temps previ de residència. En
el cas d’Austràlia i d’Itàlia s’ha permès
la participació dels immigrants en alguns dels processos
municipals.
Des
de la UGT de Catalunya i l’associació AMIC, convoquem la
societat civil organitzada a assumir aquesta reivindicació,
perquè junts aconseguim avançar cap a la integració
i la democràcia.
-
El compromís ferm per pressionar les forces polítiques,
perquè reconeguin el sufragi actiu i passiu dels residents
extracomunitaris. Creiem que l’Administració ha de
reconèixer de forma efectiva el dret de vot en tots els
processos electorals per a les persones immigrades que resideixin
legalment, a partir d’un mínim de dos anys de
permanència per a les eleccions municipals i de quatre anys
per a la resta d’eleccions.
-
Demanem al Govern que associï la ciutadania a la
residència i no a la nacionalitat.
-
Demanem als partits polítics catalans que facin pressió
a nivell del Govern espanyol perquè es reformi la Constitució
en aquesta direcció.
Junts
hem d’assumir que l’única via per assolir el
desenvolupament just, humà i solidari a Espanya i Europa, és
treballar per la supressió de tota discriminació
injustificada de qualsevol col·lectiu o individu que formi
part de la nostra societat.
Users' Comments (23) 
|
|
|
