Índex global de violacions de drets humans, laborals i sindicals CSI 2017: La violència i la repressió ha augmentat un 10% en el darrer any

arton18767-3794c

L’informe mostra que els interessos corporatius s’estan anteposant als interessos dels treballadors en una economia global en què el 60% dels països exclouen totes les categories de treballadors del dret laboral.

 “Quan neguem la protecció del dret laboral als treballadors, estem creant grans diferències dintre de la força del treball, on els governs i les grans empreses renuncien a assumir les seves responsabilitats, especialment en allò que fa referència als treballadors migrants, treballadors domèstics i aquells que tenen contractes de curta durada. En massa països els drets democràtics i fonamentals no es respecten per part dels interessos empresarials”, ha dit Sharan Burrow, secretària general de la CSI.

L’índex global de drets de la CSI 2017 estableix un rànquing de 139 països segons 97 indicadors reconeguts internacionalment que situa quins són els llocs on els drets dels treballadors estan més ben protegits legalment i a la pràctica.

Els elements més rellevants de l’informe són:

  • 88 països exclouen determinats col·lectius de treballadors de la protecció del dret laboral.
  • Al voltant de tres quartes parts dels països deneguen a tots o alguns treballadors el seu dret de vaga.
  • Al voltant de tres quartes parts dels països deneguen a tots o alguns treballadors el dret a la negociació col·lectiva.
  • Dels 139 països enquestats, 50 neguen o limiten la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió.
  • El nombre de països on els treballadors estan exposats a violència física i amenaces ha augmentat un 10% (de 52 a 59 països) i entre ells Colòmbia, Egipte, Guatemala, Indonèsia i Ucraïna.
  • Hi ha 11 països on s’ha assassinat sindicalistes: Bangla Desh, el Brasil, Colòmbia, Guatemala, Hondures, Itàlia, Mauritània, Mèxic, Perú, les Filipines i Veneçuela.

“No cal mirar més enllà d’aquestes dades esgarrifoses per entendre per què les desigualtats econòmiques són les més grans de la història moderna. Als treballadors se’ls deneguen els drets bàsics mitjançant els quals poden organitzar-se i negociar col·lectivament per una distribució més equitativa de la riquesa. Això, juntament amb les creixents restriccions en la llibertat de discurs, està fent créixer el populisme i amenaça el sistema democràtic,” declara Sharan Burrow.

L’informe estableix quins són els deu països pitjors, aquest 2017, en allò que fa referència als drets laborals. Estem parlant de Bangla Desh, Colòmbia, Egipte, Guatemala, el Kazakhstan, les Filipines, Qatar, Corea del Sud, Turquia i els Emirats Àrabs.

Les Filipines, Corea del Sud i el Kazakhstan formen part d’aquest grup per primer cop aquest any.

Un cop més, Àfrica del Nord i els països de l’Orient Mitjà s’han considerat com les regions que pitjor tracten els seus treballadors, amb el sistema de la kafala als països del Golf, que encara sotmet a l’esclavatge a milions de persones. La negació absoluta de drets bàsics als treballadors es manté encara a l’Aràbia Saudita. En països com l’Iraq, Líbia, Síria i el Iemen, els conflictes i la violació de la llei impliquen que els treballadors no tenen cap garantia laboral.

Com a conseqüència del conflicte obert al Iemen, 650.000 treballadors del sector públic fa més de vuit mesos que no cobren, mentre s’han destruït quatre milions de llocs de treball del sector privat, inclosos els derivats d’operacions de multinacionals com Total, G4S i DNO, que han deixat aquestes famílies en la indigència. L’ocupació de Palestina també implica la negació dels drets dels treballadors i la impossibilitat que aquests trobin llocs de treball dignes.

Les condicions a l’Àfrica també s’han deteriorat, especialment al Benín, Nigèria i Zimbàbue, que s’han convertit en els països amb les pitjors condicions laborals, i on podem trobar casos de suspensió i acomiadament per exercir accions legítimes de vaga.

La Confederació Sindical  Internacional (CSI) fa més de trenta anys que recull dades sobre les violacions al món contra els drets dels treballadors, els dels sindicalistes i la negociació col·lectiva. Aquest és el quart any que la ITUC ha presentat les seves conclusions a través de l’índex global de drets, posant un especial èmfasi en com les lleis governamentals i les pràctiques empresarials s’han deteriorat o millorat en els darrers dotze mesos.

A Corea del Sud, Han Sang-gyun, President de la Confederació de Sindicats de Corea, està empresonat des de l’any 2010 per organitzar manifestacions públiques durant la revolució de les espelmes, per evitar que l’actualment deposat govern de Parks aprovés lleis laborals contràries als treballadors.

Els líders sindicals al Kazakhstan van ser arrestats únicament i exclusivament per convocar una vaga. A les Filipines, el clima de violència i d’impunitat s’ha estès durant el mandat del president Duarte, i això ha tingut un impacte profund en els drets dels treballadors.

Les condicions de treball s’han empitjorat també en altres països com l’Argentina, el Brasil, l’Equador i Myanmar.

L’Argentina ha experimentat un augment de la violència i de la repressió per part de l’estat i de les forces de seguretat privades —en un cas, 80 treballadors van resultar ferits durant una concentració per millorar salaris i condicions. Durant el període de preparació dels Jocs Olímpics de 2016 al Brasil, el sector de la construcció va patir un augment significatiu de casos d’explotació laboral i el desmantellament de la legislació laboral que va portar a terme el govern brasiler l’any passat va provocar una forta disminució de les normes laborals. A l’Equador, els líders sindicals tenen prohibit fer declaracions i les seves oficines han estat objecte de saquejos i ocupades pel govern. Els problemes en el sector del tèxtil a Myanmar persisteixen, amb llargues jornades de treball, salaris baixos i males condicions de treball agreujades per greus deficiències en la legislació laboral que fan extremadament difícil que els sindicats es registrin.

“El repte és que els governs acceptin que la seva responsabilitat és governar per a les persones i no només pels interessos de les grans empreses, fent lleis que respectin els estàndards laborals internacionals. Fins i tot sota les circumstàncies més opressives, els treballadors continuaran organitzant sindicats, i és hora que els polítics els donin suport en comptes de trepitjar els seus drets” declara Sharan Burrow.

L’índex global de drets de la ITUC 2017 classifica els països de l’u al cinc segons 97 indicadors, amb una puntuació global que situa als països en cinc categories diferents.

  1. Violació puntual de drets: 12 països, inclosos Alemanya i l’Uruguai.
    2. Violació reiterada de drets: 21 països, inclosos el Japó i Sud Àfrica.
    3. Violació habitual de drets: 26 països que inclouen Xile i Polònia.
    4. Violació sistemàtica de drets: 34 països que inclouen el Paraguai i Zàmbia
    5. No es garanteixen els drets: 35 països que inclouen Egipte i les Filipines.
    5+ cap garantia de drets com a conseqüència de l’enfonsament de l’estat de dret: 11 països, entre ells Burundi, Palestina i Síria.

Leer el informe: Índice Global de los Derechos 2017 de la CSI
Descargar el mapa del Índice Global de los Derechos de la CSI
Descargar la ilustración sobre el Índice Global de los Derechos de la CSI – Violación de los derechos de los trabajadores/as
Descargar la ilustración sobre el Índice Global de los Derechos de la CSI – Los diez peores países del mundo para los trabajadores y trabajadoras

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*