Indignació, impotència i esperança

Article de Josep Maria Àlvarez publicat a El Periódico

15M

Quan va caure Lehman Brothers i van començar a sorgir les primeres veus que anunciaven la necessitat de refundar el capitalisme i regular el sistema financer mundial vaig creure que les coses començarien a canviar de veritat. Gairebé quatre anys després hem comprovat que els que auguraven una humanització del sistema no sabien el que es deien o, directament, ens van enganyar.

De fet, tot ha anat a pitjor: retrocés de l’Estat del Benestar i de les condicions laborals i socials; la banca continua dictant la política econòmica mundial i no s’ha controlat l’especulació financera; la Comissió Europea anomena “rescatar països” a segrestar les seves economies… I durant aquest temps ha anat creixent la meva perplexitat, la meva indignació i, sobretot, la meva frustració. El poderosos s’estan cobrant ara la factura de dècades de conquestes socials i redistribució de la riquesa a través del més o menys Estat del Benestar. El nostre adversari se sent fort i vol recuperar tot el terreny que considera haver perdut.

Davant d’això, oposem tota la nostra força, la que tenim. Ens mobilitzem, ens manifestem, omplim les avingudes amb milers de persones. Però no és suficient. I amb la indignació ha crescut la meva frustració, ho reconec. Durant aquests dies, al congrés de la Confederació Europea de Sindicats, constatava com les mobilitzacions dels sindicats a Grècia, França, Espanya i a tot Europa no han estat suficients per fer front a la injustícia i a la desesperança que genera el sistema.

Per això, les mobilitzacions de la Plaça de Catalunya o de la Porta del Sol em produeix tanta esperança. Tan sols podrem canviar les coses així, agrupant consciències i transformant la indignació individual en energia col·lectiva. El que ha nascut és un moviment que suma els motius diversos que ens han indignat i que concorren en un denominador comú: el sistema no respon a les nostres necessitats i l’hem de transformar en un de més just i humà. Els sindicalistes aportarem la nostra pròpia indignació, la nostra visió i la nostra incansable lluita.

Comments are closed.