Invertir en prevenció, una asignatura pendent a l’empresa

El 28 d’abril commemorarem, un any més, el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. El lema escollit per aquest any és “Treball segur: és la teva salut, és el teu dret”, amb què es vol reivindicar el treball segur com a forma de garantir el dret a la salut dels treballadors i treballadores. La defensa del dret a la salut i la millora de les condicions de treball, malgrat han estat una reivindicació constant del moviment obrer des dels seus inicis als principis de la Revolució Industrial, segueix estant avui en dia més vigent que mai en un context en què els accidents i les malalties professionals no paren de créixer i la cultura preventiva no acaba d’assentar-se en el dia a dia de moltes empreses.

Després de vint-i-tres anys de la publicació de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, la realitat amb què ens trobem és que moltes empreses encara no han integrat la prevenció en els seus processos de gestió i continuen veient la prevenció més com un imperatiu legal o com un cost afegit, que com una oportunitat per ser més eficients i competitius. Aquesta falta de mires, que caracteritza bona part del teixit empresarial del nostre país, es confirma en els resultats que es van obtenir en una enquesta realitzada per l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo[i], on es va detectar que en 9 de cada 10 vegades, les motivacions prioritàries que reconeixen les mateixes empreses per actuar en prevenció de riscos laborals no acostumaven a anar gaire més enllà del que estableix la normativa: garantir la seguretat i la salut dels treballadors (41,7%), complir la legislació (40,9%), evitar multes i sancions per infraccions (6,4%), i donar resposta als requeriments dels treballadors i sindicats (2,2%). Els motius que indiquen una preocupació real per una gestió eficaç i una certa conscienciació segueixen sent molt minoritaris: cuidar la imatge de l’empresa (3,1%), aconseguir un bon clima laboral (2,4%), ser més competitius (1,5%) i reduir costos (0,6%).

La crisi econòmica no ha millorat aquesta situació i en la pràctica s’han retallat les despeses destinades a prevenció de riscos per estalviar costos, els plans de prevenció han perdut bona part del seu impuls inicial, i els mitjans humans i materials que les empreses han destinat a la prevenció també s’han vist afectats. És evident que aquestes retallades havien de repercutir sobre els sistemes de prevenció de les empreses, i no calia ser un vident per preveure que les retallades en prevenció tindrien un efecte negatiu sobre la salut dels treballadors.

Tanmateix, aquesta situació no es pot desvincular de la conjuntura sociolaboral que estem patint, fruit d’una reforma laboral que crea llocs de treball temporals, a temps parcial i molt precaris pel que fa a condicions de seguretat i salut en el treball, i aprofundeix en les desigualtats en l’accés a la informació, la formació i l’experiència dels treballadors més precaris.

Com no podia ser d’altra manera, des del 2013 i coincidint amb l’aplicació de la reforma laboral, patim un increment constant de la sinistralitat laboral[ii].

  • L’any passat, l’índex d’incidència per cada 100.000 treballadors ocupats a Catalunya va ser de 3.278 accidentats, que suposa un increment del 10% respecte de l’any 2013 (que va ser de 2.991). Aquesta dada és irrefutable de la insuficiència o la ineficàcia de les mesures preventives si pensem que ja té en consideració a la població ocupada i, per tant, aquí no val l’argument tan gastat que “puja la sinistralitat perquè puja l’ocupació”.
  • Només durant l’any passat a Catalunya es van accidentar 109.791 treballadors i treballadores (ja sigui durant la seva jornada laboral o en l’anada o tornada a la feina), dels quals 78 van ser mortals i 758 greus. Malgrat que aquestes xifres ja són prou colpidores per si mateixes, encara ho són més si pensem que hi ha un important nombre d’accidents lleus que no es registren, ja sigui per interès de les mútues i els empresaris que recorren al “descans preventiuo al “permís retribuït”, o per la por dels treballadors a perdre el seu lloc de treball.
  • Aquesta infradeclaració encara és més greu en el cas de les malalties d’origen laboral per la mala praxi de les mútues en la determinació de les contingències. La derivació de malalties professionals als serveis públics de salut ocasiona un elevat cost econòmic que repercuteix en tota la societat. Durant l’any 2017 només es van declarar a Catalunya 2.960 malalties professionals, de les quals la gran majoria (2.327) van ser causades per agents físics (trastorns musculoesquelètics). Només es van reconèixer 7 malalties ocasionades per agents carcinògens.

Arribats a aquest punt, hem de ser conscients que els accidents i les malalties professionals, més enllà de motius ètics i morals o del compliment de la normativa, són una important font de costos i despeses per a l’empresa, que poden comptabilitzar-se i controlar-se. En la bibliografia adjuntem dues d’aquestes eines que ens poden ser útils per estimar els costos que generen els accidents laborals.[iii][iv]

Els aspectes que hem de tenir en consideració a l’hora d’estimar els costos dels accidents laborals constitueixen els costos directes o tangibles:

  • Temps perdut per la persona accidentada, per interrupcions o aturades del procés productiu, per interrupcions dels companys que han acudit a socórrer l’accidentat, o simplement per curiositat, i que han ocasionat una producció temporal menor.
  • Costos materials ocasionats pels danys que han sofert els equips de producció (maquinària, equips, eines, etc.), les matèries primeres i els productes acabats o semitransformats.
  • Pèrdues o beneficis deixats d’obtenir per l’empresa com a conseqüència de l’accident i de la paralització temporal, parcial o total del sistema productiu, o l’increment del cost que suposa prendre mesures per mantenir la producció al mateix nivell (hores extres, contractació d’un substitut, subcontractació de la feina, etc.). També s’han de considerar les possibles bonificacions, tant fiscals com d’altres tipus, per la contractació del treballador en substitució de l’accidentat.
  • Despeses generals ocasionades per l’accident, com ara trasllat de l’accidentat, sancions, honoraris professionals d’advocats, etc.). També s’inclouen en aquest apartat les despeses de la Seguretat Social per la baixa i la cotització de l’empresa pel treballador accidentat durant aquest període, indemnitzacions (ja estiguin cobertes o no per una pòlissa d’assegurança), costos derivats dels diferents tipus de responsabilitat (civil, administrativa, penal), recàrrecs de prestacions, augment de primes en assegurances, pèrdues de bonificacions, etc.
  • Temps dedicat a l’accident per altre personal de l’empresa que no repercuteix sobre el procés productiu. És el cas del temps invertit en la investigació de l’accident per part del responsable o del servei de prevenció, el temps invertit en tasques administratives ocasionades per l’accident, en interessar-se pels fets per part dels directius, en la reparació dels desperfectes per part de manteniment, etc.

A més, hauríem de considerar també els costos indirectes o intangibles que, malgrat que són més difícils de quantificar, si els poguéssim analitzar en detall veuríem que són molt més elevats que els directes. Entre aquests podríem incloure el deteriorament de la imatge pública, els conflictes laborals, dificultats per trobar nou personal qualificat per substituir al treballador accidentat, la pèrdua de motivació per a la resta dels treballadors, la pèrdua d’imatge i de mercat, etc.

En aquests costos indirectes també hi podríem afegir les despeses ocasionades a les administracions públiques i mútues d’accidents de treball, ambulàncies, hospitalitzacions, rehabilitacions, policia, investigació d’accidents i judicis, etc.

També totes les despeses ocasionades per la infradeclaració d’accidents de treball i malalties professionals que es deriven al servei públic de salut i es consideren i comptabilitzen com a contingències comuns, així com tots els danys a la salut que ocasionats o agreujats per la feina, però no reconeguts com a malaltia professional. Dins d’aquests últims hauríem de destacar les malalties per exposició a riscos psicosocials que són cada vegada més freqüents i ocasionen una sèrie de costos que han estimat diversos estudis publicats per l’Observatorio de Riesgos Psicosociales de la UGT i que acaben repercutint sobre els mateixos afectats, les seves famílies i sobre tota la societat en general.[v] [vi] [vii]

Per tant, és comprensible que els accidents i les malalties ocasionades pel treball provoquin unes pèrdues que tenen greus repercussions econòmiques i socials. Segons dades de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, els problemes de salut i les lesions relacionades amb el treball costen a la Unió Europea el 3,3% del seu PIB, és a dir, uns 476 mil milions d’euros a l’any.[viii]

Així doncs, podem dir que, segons el que hem comentat fins aquí, les despeses en prevenció de riscos laborals no es poden considerar com a tals, sinó com una inversió en seguretat, satisfacció, i excel·lència que, a més de reduir les pèrdues econòmiques, milloren el rendiment, l’eficàcia i la competitivitat de l’empresa. Malgrat que és difícil demostrar la relació entre una mesura preventiva i el benefici observat, ja que els beneficis es manifesten en el mitjà-llarg termini, invertir en mesures preventives és rendible a totes les empreses, ja siguin petites o grans. És més, fins i tot podem afirmar que com més petita és una empresa, més vulnerable és davant l’adversitat, i més importants i imprescindibles han de ser els seus treballadors. Un incendi, un accident greu o mortal en una microempresa, una incapacitat per malaltia professional, poden comprometre el seu futur i portar a haver de tancar la porta.

Voldríem finalitzar donant una última data que creiem que és prou significativa i que confirma tot el que s’ha dit. Segons un estudi realitzat per l’Associació Internacional de la Seguretat Social (AISS) per cada euro que les empreses inverteixen en mesures preventives per als treballadors, es pot esperar un rendiment econòmic potencial de 2,20 euros.[ix]

Per tant, i com a conclusió, podem dir que:

  • La prevenció és rendible.
  • La prevenció també és rendible a les empreses petites.
  • La prevenció té una despesa, però no prevenir té un cost molt més alt.
  • Integrar la prevenció dins els processos de treball millora la productivitat.
  • La prevenció motiva i la no prevenció desmotiva.

Miquel Julián Guzmán

Eduard Salvador Peracaula

Si vols rebre publicacions de salut laboral, convocatòries de jornades, etc. envia’ns un mail a otprl@catalunya.ugt.org


[i] Encuesta Nacional de Gestión de la Seguridad y Salud en las Empresas (ENGE 2009). INSHT. http://www.insht.es/Observatorio/Contenidos/InformesPropios/Desarrollados/Ficheros/Informe_%20ENGE%202009.pdf

[ii] Observatori del Treball i Model Productiu. Generalitat de Catalunya.

http://observatoritreball.gencat.cat/ca/obs_ambits_tematics/obs_relacions_laborals_qualitat_treball/

[iii]Calculadores del INSHT. Coste de accidentes laborales”. Instituto Nacional de Seguridad, Salud y Bienestar en el Trabajo (INSSBT). http://calculadores.inssbt.es/Costedeaccidenteslaborales/Introducci%C3%B3n.aspx

[iv] NTP 540, 982, 983 i 984. INSHT.

http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP.pdf

[v]Costes laborales de las enfermedades mentales atribuibles al Trabajo en España en 2010. Observatorio de Riesgos Psicosociales.  UGT-CEC. 2013. http://portal.ugt.org/saludlaboral/observatorio/publicaciones/estudios/2012_costes_laborales.pdf

[vi] Costes socio-económicos de los riesgos psicosociales. Observatorio de Riesgos Psicosociales.  UGT-CEC. 2012.

http://portal.ugt.org/saludlaboral/observatorio/catalogo2015/publicaciones/revistas/008/index.html

[vii] Análisis de los costes económicos derivados de la falta de prevención de riesgos psicosociales. Valoración del cuidado no professional (informal). UGT-CEC. 2016.

http://www.ugt.es/Publicaciones/Guia%20Analisis%20Costes%20WEB.pdf

[viii] https://osha.europa.eu/es/about-eu-osha/press-room/eu-osha-presents-new-figures-costs-poor-workplace-safety-and-health-world

[ix]El rendimiento de la prevención: Cálculo de los costos y beneficios de las inversiones en la seguridad y salud en el trabajo en las empresas Resumen de los resultados . Asociación Internacional de la Seguridad Social (AISS).

www.invassat.gva.es/…/braunig-dietmar-kohstall-thomas-2011-el-rendimiento-de-la-p

Comments are closed.