IPC Abril: L’augment de preus urgeix el manteniment del poder adquisitiu i la creació d’ocupació a través de la reactivació econòmica

eurosLa variació de preus per a les rendes baixes se situa en un 2,9% interanual, 5 dècimes per sobre de l’IPC ‘oficial’

La taxa de variació interanual de l’IPC del mes d’abril s’ha situat en un 2,1% a Espanya i un 2,4% a Catalunya, mantenint les tres dècimes de diferencial en evolució de preus entre el nostre país i l’Estat. L’augment de la variació anual es deu principalment a l’augment del preu de la electricitat respecte a l’abril del 2011 (un 9,4% superior per al conjunt d’Espanya), que fa augmentar la variació interanual del grup habitatge (que augmenta un 4,7% a Espanya i un 4,3% a Catalunya).

Pel que fa a la variació mensual, s’ha situat en l’1,4% tant a Espanya com a Catalunya, destacant l’augment de preus del vestit i calçat (un 9,9% mensual a Espanya i un 10,3% a Catalunya) com a conseqüència de l’impacte de la temporada de primavera-estiu sobre el grup de roba i calcat.

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania és ja una realitat que posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

Per províncies, Barcelona i Lleida presenten el major augment interanual amb una variació del 2,5%, seguit de Tarragona amb una variació del 2,3% i Girona amb un 2%. Respecte a la variació mensual, tant Barcelona com Girona presenten un augment d’un 1,5%, Lleida d’un 1,4% i Tarragona d’un 1,3%.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

Espanya

1,4

2,1

2,9

Catalunya

 

1,4

2,4

2,9

Barcelona

1,5

2,5

 

Girona

1,5

2,0

 

Lleida

1,4

2,5

 

Tarragona

 

1,3

2,3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La variació de preus per a les rendes baixes suposa un 2,9 interanual

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista d’abril de 2012 a Catalunya en un 2,9%, cinc dècimes per sobre de l’IPC oficial. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes.

 

Davant les polítiques d’ajust de tots els Governs

 

Des de la UGT de Catalunya continuem alertant i denunciant que les mesures d’ajust, reformes i retallades dutes a terme pels diferents Govern incentivaran una escalada de decreixements salarials i disminució de poder de compra, refredant encara més l’economia i allunyant les expectatives de recuperació econòmica.

 

Quant a la reforma laboral, la debilitació de la negociació col·lectiva a través de la via de la inaplicació salarial o no aplicació de clàusules pactades a convenis col·lectius (jornada, distribució del temps de treball, remuneracions..) quan es donin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, afavorirà la lliure disposició de l’empresari per reduir salaris de manera unilateral. Recordem que segons la reforma, seran causes econòmiques quan l’empresa, per exemple, disminueixi el seu nivell d’ingressos, tot i que hi hagi beneficis. Per tant, una empresa amb beneficis podrà unilateralment disminuir els salaris als seus treballadors i treballadores.

 

La vulneració de drets i garanties laborals no farà que les nostres empreses siguin més productives. En canvi, formació, innovació i millores productives són factors clau per a l’augment de productivitat de les empreses.

 

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de reactivar l’economia a través de polítiques d’impuls econòmic i garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores i la creació d’ocupació, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país, ara violentada encara més amb la reforma laboral i les reformes estructurals i d’ajust que s’estan duent a terme.

 

Si al lleu però constant creixement de preus li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general i la disminució de salaris, ens trobem davant un escenari poc alentidor de cara a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

 

 

Per això, des del a UGT de Catalunya reclamem:

 

  • Un pas enrere amb les mesures d’ajust, la contrareforma sanitària, la reforma laboral, i un pas endavant en polítiques salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques que fomentin el creixement econòmic, polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

 

  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.