IPC Abril: La variació de preus per a les rendes baixes és sis dècimes superior a la variació general

carro-de-la-compraLa sortida de la crisi passa obligatòriament per la millora del poder adquisitiu dels salaris, la generació d’ocupació de qualitat i la recuperació dels drets laborals perduts

La taxa de variació interanual de preus del mes de d’abril s’ha situat en un 0,4% a Espanya i un 0,7% a Catalunya, i apareix de nou el tradicional diferencial en evolució de preus entre Catalunya i Espanya, que torna a augmentar 3 dècimes. La principal causa en l’augment de la taxa de l’IPC interanual respecte a la taxa del mes anterior ha estat la variació anual de les despeses en habitatge, d’un 2,6% a Espanya i un 2,7% a Catalunya.

Respecte a les evolucions mensuals, els preus augmenten 9 dècimes tant a Espanya com a Catalunya respecte al mes de març. Aquest augment és degut al comportament dels preus del vestit i el calçat, que augmenten un 10,4% a Espanya i un 10,7% a Catalunya respecte al mes anterior.

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual, amb una variació del 0,8%; segueix Girona, amb un 0,7%, i Lleida i Tarragona, amb un 0,3%. Respecte a la variació mensual, Barcelona és la província amb el major augment de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un 1%, seguit de Lleida, on augmenten 8 dècimes, i per últim Girona i Tarragona, amb 7 dècimes d’augment.

Variació mensual

Variació interanual

UE*

0,7

Espanya

0,9

0,4

Catalunya

0,9

0,7

Barcelona

1

0,8

Girona

0,7

0,7

Lleida

0,8

0,3

Tarragona

0,7

0,3

*IPCA

És urgent garantir la millora de la capacitat adquisitiva dels salaris, dinamitzar consum i inversió

L’elevadíssim nivell de desocupació, unit a la cada vegada major temporalitat i rotació de llocs de treballat, així com la caiguda dels salaris (tant en termes nominals com reals), suposen un important condicionant a l’evolució dels preus, en la mesura que el consum dels treballadors i altres ciutadans s’ha vist condicionat per les reformes laborals dels últims temps.

De de la UGT de Catalunya considerem que la política econòmica i laboral dels últims anys està al darrera de l’agreujament de la crisi econòmica i suposen un llast per a l’efectiva recuperació (tal com s’està comprovant amb els actuals i previsibles nivells d’activitat i de desocupació).

És per això que exigim un canvi radical de la mateixa. Considerem que el camí de la recuperació (si és que aquesta es produeix finalment) ha de passar obligatòriament per la millora del poder adquisitiu dels salaris, la generació d’ocupació de qualitat i per la recuperació dels drets laborals perduts. Només a través de la dinamització del consum i de la inversió –i per tant de la demanda interna- podrem començar a pensar en una efectiva recuperació, que s’iniciarà només a través de les referides millores dels salaris en termes reals i la generació d’ocupacions de qualitat. En definitiva, considerem que és necessari crear unes bases econòmiques i socials sòlides i sostenibles, que en cap cas s’aconseguiran perpetuant les polítiques que s’han vingut desenvolupant fins ara.

La variació de preus per a les rendes baixes és sis dècimes superior a la variació de preus general

A més, les persones amb baixos ingressos, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat, especialment els energètics, que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge, i la pèrdua de capacitat de compra per la baixada d’ingressos.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de març de 2014 a Catalunya en un 1,3%, 6 dècimes per sobre de l’IPC “oficial”.

S’ha demostrat erroni combatre una crisi de demanda amb polítiques basades únicament en l’objectiu dèficit 0

És erroni, ja que l’objectiu d’aquestes polítiques no és combatre la crisi estimulant l’economia per crear ocupació, sinó que l’únic objectiu és assolir un determinat nivell de dèficit mitjançant la retallada dràstica de la despesa pública. L’impacte d’aquestes polítiques recau sobre la cohesió social, els serveis i prestacions a la ciutadania i l’Estat del Benestar en el seu conjunt, deixant de banda l’objectiu principal de creació d’ocupació.

Garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus

Fa molt que des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi i el camí cap a la deflació.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya,que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*