IPC abril: S’han de blindar els salaris per garantir la recuperació econòmica i l’estabilitat social

La retallada de serveis públics implicarà més despesa en serveis privats, buidant encara més les butxaques de les famílies

La variació interanual de l’IPC d’abril continua l’escalada d’augments i se situa en el 3,8% tant a Catalunya com a Espanya. Pel que fa a la variació mensual, s’ha situat en l’1,3% a Catalunya, una dècima més que a Espanya (1,2%). La variació mensual ha estat la més alta registrada des de l’abril del 2007.

Per territoris, l’augment de preus mensual i interanual ha estat el següent:

 

 

Mensual

Interanual

Barcelona

1,3

3,6

Lleida

1,3

4

Girona

1,2

4,4

Tarragona

1,1

4

Els grups que més han influït en l’augment mensual de l’IPC han estat el vestit i calçat, per l’arribada de la nova temporada (10% a Catalunya i 9,6% a Espanya), així com el ja habitual augment del preu dels carburants, que aquest mes fa que el grup del transport augmenti un 1% tant a Catalunya com a Espanya. L’IPC acumulat del grup del transport se situa, en aquests primers quatre mesos de l’any, en un 4,9%. Les begudes alcohòliques i el tabac, les despeses d’habitatge i el transport tornen a ser els grups que més influeixen en el augment de l’IPC interanual, ja que la seves taxes assoleixen el 14%, el 7,3% i el 9,2% a Catalunya, respectivament.

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general, i el descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posen en perill l’estabilitat econòmica i social del nostre país.

 

Davant les pressions externes, reivindiquem el manteniment del poder adquisitiu dels salaris

Alguns països i la patronal espanyola han mostrat interès en defensar la competitivitat a través dels costos salarials i, per tant,  deslligant l’augment dels salaris a l’evolució de la inflació.

Acceptar aquests plantejaments seria extremadament contraproduent per l’economia general espanyola i catalana, així com per a la molt maltreta i endeutada economia familiar. A més, es tractaria d’una vulneració de la Carta Social Europea.

 

Per a la UGT de Catalunya és imprescindible mantenir la capacitat adquisitiva dels salaris, perquè:

 

  • Cal garantir la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores per fomentar la demanda i, amb aquesta, l’activitat econòmica i la creació d’ocupació. I per això, cal respectar les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduir-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Hem de ser més competitius a través d’augments de productivitat, invertint en formació, innovació i millores productives. Si volem jugar a la primera lliga de les economies més avançades i que, com a resultat, estan patint molt menys aquesta crisi en termes d’ocupació, ens hem d’apropar als seus models productius.
  • Hi ha marge per retallar costos empresarials, però no els salarials, ja que aquests no són ni el problema ni l’origen de la falta de competitivitat de les economies espanyola i catalana. Són els costos de logística, transport, energètics, entre d’altres, els que podrien disminuir a través de l’eficiència i reducció de la dependència energètica, les inversions en infraestructures, en innovació i de nous processos productius.

 

L’IPC del ‘mileurista’ va en augment: 4,8%

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Precisament, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual de les més elevades dels darrers anys (7,4%). El càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar.

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de gener de 2011 a Catalunya en un 4,8%, un punt per sobre de l’IPC oficial.

 

 

Contra la retallada dels serveis públics

A més de les retallades ja anunciades per part del Govern de la Generalitat, el seu Pla de Govern preveu mesures que afectaran i molt la minsa capacitat adquisitiva de les rendes familiars: el copagament, la privatització de molts dels serveis públics, la introducció de taxes.

Els treballadors i les treballadores estem pagant doblement els efectes d’una crisi que no hem provocat. D’una banda, amb pèrdues clares de capacitat adquisitiva, i de l’altra, amb retallades socials que afectaran la nostra qualitat de vida o la nostra butxaca si augmenta la demanda dels serveis privats i el re-copagament per serveis que ja paguem amb els nostres impostos.

Comments are closed.