IPC Agost: Els treballadors continúen perdent poder adquisitiu

eurosL’IPC del ‘mileurista’ d’agost a Catalunya se situa en el 3,8%, set dècimes per sobre de l’IPC oficial

El mes d’agost ens deixa una important pujada de preus de sis dècimes, degut fonamentalment a l’augment dels preus dels carburants, de manera que la taxa interanual de l’IPC se situa en el 2,7% a Espanya (cinc dècimes més que al juliol) i en el 3,1% a casa nostra (també cinc dècimes més). Catalunya és la Comunitat Autònoma que registra el major increment interanual, juntament amb Cantàbria. El diferencial de preus entre Catalunya i Espanya continua en 4 dècimes.

Els grups que han repercutit un major increment mensual són els transports, per la pujada del preu dels carburants i lubricants (2,1% a Espanya i a Catalunya); hotels, cafès i restaurants, com és habitual a l’estiu (0,7%); oci i cultura, també pels viatges estiuencs (1% i 1,3%), i aliments i begudes no alcohòliques (0,4%). Els principal grups que baixen són el de vestit i calçat, per les rebaixes (-1,1% i -1,5%) i medicina (-0,7% i -0,6%).

Per províncies, les variacions interanuals se situen totes per sobre de l’increment estatal, fins a set dècimes més en el cas de Lleida:

 

 

Mensual

Interanual

Espanya

0,6

2,7

Catalunya

0,6

3,1

Barcelona

0,5

3,1

Girona

0,7

2,9

Lleida

0,7

3,4

Tarragona

0,5

3,1

 

Es tracta, per tant, d’un increment de preus que afecta molt greument les famílies treballadores, que veuen com hauran de pagar més per productes i serveis de primera necessitat, com són els transports i els aliments. Un augment de preus que no es correspon amb l’increment salarial i de pensions, ans al contrari. Ens trobem, per tant, davant d’un descens continuat de la capacitat adquisitiva dels ciutadans i les ciutadanes. 

 

Les rendes més baixes, encara més pobres

Continuem en un escenari que posa de manifest la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa, ara més que mai, en greu perill l’estabilitat econòmica i social del país. De fet, estem davant una caiguda sostinguda del consum, que afecta principalment les famílies més humils, com demostren les dades de l’IPC del mileurista.

 

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

 

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de juliol a Catalunya en un 3,8%, set dècimes per sobre de l’IPC interanual “oficial” al nostre país. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes. I que les rendes més baixes es veuran encara més empobrides amb l’increment de l’IVA de tipus general i del reduït.

 

 

 

Propostes de la UGT de Catalunya

 

El govern no sembla interessat en reactivar l’economia, el consum i la creació d’ocupació. Al contrari, el govern només es preocupa per rescatar la banca, no les persones. És urgent iniciar d’una vegada per totes un canvi de rumb en la política suïcida d’austeritat que, com ha quedat a bastament demostrat, no tan sols no han servit per a millorar la situació de l’economia real, sinó que han posat pals a les rodes a la recuperació econòmica, minant la confiança i la capacitat de compra de la ciutadania i amb això la possibilitat de recuperació del consum intern i la creació d’ocupació. Si li sumem la retallada de la prestació de subsidi per desocupació, la nova reducció salarial dels empleats públics i increment de l’IVA, l’escenari que ens trobem resulta molt poc alentidor de cara a la recuperació de les nostres economies i la generació de llocs de treball.

 

Des de la UGT de Catalunya proposem:

 

  • Que el crèdit arribi a les empreses i les famílies, exigint aquest requisit a les entitats financeres intervingudes.
  • Que el parc immobiliari del sector financer rescatat es converteixi en un parc de lloguer social a preus assequibles, donant sortida així a les necessitats d’habitatge urgent de una gran part de la societat.
  • Que els bancs i caixes intervinguts aturin immediatament tots els processos d’execucions hipotecàries i desnonaments derivats en marxa, aplicant la dació en pagament als propietaris i mantenint l’ocupació a través de fórmules com el lloguer social.
  • Un pas enrere amb la reforma laboral i una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • L’eliminació de les injustes taxes de copagament sanitari, que afecten greument pensionistes, malalts crònics i treballadors a l’atur.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.