IPC: Cal que els salaris participin de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%

euro-per-recepta.pngSegons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes de setembre van augmentar quatre dècimes a Catalunya i dues dècimes a Espanya respecte el setembre del 2015. En quant a la variació mensual dels preus, aquests han disminuït un 0,1% a Catalunya i s’han mantingut a Espanya.

Per províncies, a Barcelona els preus respecte l’any passat han augmentat un 0,5% a Barcelona, un 0,3% a Girona i a Lleida, i un 0,2% a Tarragona. l’IPC de setembre respecte el mes d’agost han disminuït 2 dècimes a Barcelona i 1 dècima a Girona, han augmentat 2 dècimes a Lleida i s’han mantingut a Tarragona.

 

Les lleus i desiguals millores dels indicadors macroeconòmics no es traslladen a les butxaques de les persones treballadores

Un 12,2% de les persones ocupades a Catalunya -més de 390.000- està en risc de pobresa. Les lleugeres mostres de recuperació econòmica no indiquen una recuperació generalitzada a les bases populars i treballadores. La creixent precarització del mercat de treball a través de la reforma laboral, la creació d’ocupació inestable i amb condicions salarials i laborals de precarietat, han ajudat a maquillar els indicadors macroeconòmics però no així la realitat diària del gruix de la població que pateix els efectes de les polítiques d’austeritat i doblegament institucional davant els dictats financers europeus i de devolució del deute.

Un Salari Mínim Català i participació dels salaris de les millores econòmiques

L’expansió dels salaris de pobresa està fent que tenir una feina remunerada ja no sigui garantia de recursos per viure en dignitat. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats que se’n deriven i que s’han aguditzat durant els darrers anys.

El Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% del salari mitjà. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 655,20 euros fixats per al 2016.

D’altra banda, s’ha de lluitar contra la pobresa des d’un repartiment just de la riquesa, a través de la participació dels salaris en el creixement econòmic, que , tot i que inestable, supera ja el 3%. Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

Des de la UGT de Catalunya denunciem:

  • Que la política monetària expansiva, com la que està duent a terme el BCE no és suficient. És necessari que els governs duguin a terme polítiques fiscals expansives que activin l’economia creant ocupació, des de la inversió pública.
  • Que és necessària la inversió pública en sectors que generin ocupació i que alhora generin sinèrgies i beneficis socials de forta demanda i elevat valor social, com són els serveis públics: el sector de la dependència, el sòcio-sanitari, l’atenció a la infància i la gent gran, l’educació, la sanitat i els serveis socials.
  • Que els governs compensin la falta d’inversió privada en aquells sectors que poden ser motor econòmic i reactivadors d’altres subsectors.

I des de la UGT de Catalunya reclamem: 

  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores:
    1. situant el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
    2. Fent participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%
  • La derogació de les reformes laborals
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini
  • Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació

Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*