IPC d’octubre: l’estancament dels preus amaga la pèrdua de poder adquisitiu general

pensionesLa taxa de variació interanual del mes d’octubre s’ha situat en un -0,1% tant a Espanya com a Catalunya. Respecte a les evolucions mensuals, els preus augmenten 4 dècimes a Catalunya i Espanya.

Barcelona és l’única província catalana amb un creixement positiu de la taxa interanual, del 0,1%. A Girona, Lleida i Tarragona els preus cauen 2, 4 i 7 dècimes, respectivament. Pel que fa a la variació mensual, Girona i Barcelona són les províncies amb el major augment de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un 0,5% i 0,4%, respectivament. A Tarragona els preus augmenten tres dècimes i a Lleida 2 dècimes respecte al mes anterior:

                Variació mensual        Variació interanual
UE                                                     0,7
Espanya                0,4                        -0,1
Catalunya              0,4                        -0,1
Barcelona              0,4                          0,1
Girona                   0,5                        -0,2
Lleida                    0,2                        -0,4
Tarragona               0,3                        -0,7

Els preus baixen, però menys que els salaris

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

Durant els darrers temps, i especialment a partir de l’aplicació de la reforma laboral el 2012, els salaris han perdut molta capacitat adquisitiva. El cost salarial per hora a Catalunya va disminuir tant al quart trimestre del 2012 com al segon trimestre del 2013 (darrera dada disponible); per contra, els preus han continuat augmentant. Concretament, al segon trimestre del 2013, els preus van augmentar en 2,2 punts, mentre que els salaris baixaven 2 dècimes. Per tant, a la pèrdua de salari nominal se suma la pèrdua de capacitat adquisitiva per l’augment de preus.

Si a aquest fet li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general, ens trobem davant d’un escenari absolutament contrari al necessari per a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

La variació de preus per a les rendes baixes augmenta un 1,5% respecte a l’any anterior

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels bens de primera necessitat.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista d’octubre de 2013 a Catalunya en un 1,5%, 6 dècimes per sobre de l’IPC oficial.

Garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus

Des de la UGT de Catalunya continuem reclamant mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Un pas enrere en la Reforma de les Pensions que empobrirà encara més la població adulta.
  • Un pas enrere, en els propers Pressupostos de la Generalitat, en l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Reforma integral del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.