IPC desembre 2014: L’atur, la precarietat i els baixos salaris impossibiliten el consum de les llars i la reactivació econòmica del país

euro-per-recepta.pngLa variació de preus per a les rendes baixes a Catalunya se situa en el -0,2%, 5 dècimes per sobre de l’IPC ‘oficial’

El 2014 tanca amb una inflació negativa tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. La taxa de variació interanual dels preus del mes de desembre s’ha situat en un -0,7% a Catalunya i un -1% a Espanya. El grup amb més influència en aquesta baixada ha estat el transport, pel descens dels preus de carburants i lubricants (-5,8% a Catalunya i -5,5% a Espanya).

L’índex mensual, que registra la variació de preus del mes de desembre respecte al novembre, ha caigut fins al -0,4% a Catalunya i el -0,6% a l’Estat. Els grups amb més repercussió negativa han estat els transports (-3,6% a Catalunya i -3,4% a Espanya) i el vestit i calçat per l’inici de les rebaixes (-0,9% a Catalunya i -2% a Espanya).

Pel que fa al territori, els preus han caigut a totes les províncies. Barcelona presenta una variació interanual del 0,4%, Girona del -1,3%, Lleida del -1,3% i Tarragona del -1,4%. Quant a la variació mensual, els preus s’han situat a Barcelona en el -0,3%, a Girona en el -0,7%, a Lleida en el -0,6%, i a Tarragona en el -0,5%.

Variació mensual Variació interanual IPC delmileurista
UE (IPCA) -0,2  
Catalunya -0,4 -0,7 -0,2
Espanya -0,6 -1,0 -0,7
 
Barcelona -0,3 -0,4
Girona -0,7 -1,3
Lleida -0,6 -1,3
Tarragona -0,5 -1,4  

L’estancament dels preus, conseqüència de la reforma laboral: baixos salaris i precarietat laboral

Les baixes taxes d’inflació, fins i tot negatives, no són només conseqüència de la baixada del preu del petroli. Les dades demostren que el consum de les llars no es recupera, donada la situació  d’atur, la cada cop més elevada precarietat laboral (temporalitat, parcialitat, etc.) i els baixos salaris. Durant el 2014 les famílies han perdut poder adquisitiu, continuen endeutades i cada cop depenen de feines i ingressos més precaris. Són les greus conseqüències que han provocat les polítiques austericides i la reforma laboral, que a més, faran que l’economia no es recuperi.

Per tant, no podem parlar de recuperació econòmica. L’actual escenari de taxes d’inflació negatives continuarà en el temps, i correm el risc d’arribar a un escenari de deflació i estancament de preus. El perill que comportaria entrar en una etapa deflacionista, fa créixer encara més la necessitat d’unes polítiques de govern expansives i que reanimin l’economia i generin ocupació.

La variació de preus per a les rendes baixes és cinc dècimes superior a la taxa de variació de preus general

Malgrat aquestes taxes d’inflació, les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famíliesmileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, segons els nostres càlculs, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de desembre a Catalunya en un -0,2%, 5 dècimes per sobre de l’IPC oficial.

Reclamem un canvi de rumb imminent davant la dualització econòmica i social

Denunciem el procés de dualització social i econòmica que s’està produint a Catalunya. És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros.Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.