IPC desembre: La pèrdua de poder adquisitiu ens allunya de la sortida de la crisi econòmica

botigaL’IPC per a les persones amb ingressos ‘mileuristes’ se situa a Catalunya en un 4,1%, cinc dècimes per sobre de l’IPC ‘oficial’

Segons les dades publicades avui per l’INE, el 2012 tanca amb un increment dels preus del 2,9% a l’Estat espanyol i del 3,6% a Catalunya, el que significa que l’històric diferencial de preus entre el nostre país i la mitjana estatal es manté en les 7 dècimes. Només Cantàbria iguala l’increment interanual de l’IPC a Catalunya. Els principals grups de despesa que han augmentat de preu de manera interanual són medicina (13,3% Espanya i 21,2% Catalunya), ensenyament (10,5% i 14,7%), habitatge (5,6% i 5,4%), begudes alcohòliques i tabac (5,4% i 5,7%) i alimentació i begudes no alcohòliques (3% i 3,3%).

Pel que fa a l’evolució mensual, els preus han augmentat un 0,1% a l’Estat i un 0,3% a Catalunya (la Comunitat Autònoma on més s’han incrementat). Les partides que més s’han encarit durant el mes de desembre són oci i cultura (1,8% i 2,6%%) i alimentació i begudes no alcohòliques (0,5% i 0,7%), mentre que han tingut una repercussió negativa vestit i calçat per l’inici de les rebaixes (-1,6% a l’Estat, molt menys a Catalunya amb un -0,4%) i el transport per la disminució del preu dels carburants (-0,2%).

Per territoris, la variació mensual ha estat també del 0,3% a Barcelona i Girona, del 0,2% a Tarragona i del 0,1% a Lleida. Totes les províncies catalanes acaben 2012 amb un augment de preus interanual per sobre de la mitjana estatal; Barcelona arriba fins al 3,8%, dues dècimes per sobre de la mitjana catalana:

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

Espanya

0,1

2,9

3,8

Catalunya

 

0,3

3,6

4,1

Barcelona

0,3

3,8

 

 

Girona

0,3

3,3

 

 

Lleida

0,1

3,3

 

 

Tarragona

 

0,2

3,2

 

 

 

 

 

 

 

  

Major pèrdua de poder adquisitiu pels als ‘mileuristes’

L’estructura de consum per grups de despesa, segons grups de població és diferent. Així ho reflecteix la Encuesta de Presupuestos familiares de l’INE. Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen gairebé el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC per a les persones amb ingressos mileuristes al desembre de 2012 a Catalunya en un 4,1%, cinc dècimes per sobre de l’IPC oficial. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes.

 

Demandes de la UGT de Catalunya

Les polítiques econòmiques i fiscals que s’estan aplicant a Catalunya i Espanya, juntament amb la reforma del mercat laboral, no fan més que provocar la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania i, especialment, dels grups més sensibles, com treballadors amb ingressos baixos, aturats i pensionistes. L’increment de taxes, del preu de productes i serveis bàsics (subministraments, medicaments, ensenyament, transports…) i de l’IVA supera àmpliament la mitjana de l’increment salarial pactat a Catalunya del 2% -que, a més, és un increment fictici perquè moltes empreses, gràcies a la reforma laboral, s’estan despenjant dels convenis-, l’augment del 0,6% del salari mínim professionals o la revalorització de les pensions entre un 1 i un 2%. Aquest diferencial entre salaris i preus no només és injust, sinó que no ens permetrà mai sortir de la crisi.

Des de la UGT de Catalunya continuem reclamant mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Un pas enrere en l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
  • Reforma integral del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%). 

Comments are closed.