IPC d’octubre: sense una recuperació salarial i polítiques expansives no es reactivarà l’economia

proximidadLa taxa de variació interanual del mes d’octubre s’ha situat en un 0,1% a Catalunya i un -0,1% a Espanya. Es mantenen per tant les baixes taxes d’inflació que es vénen donant des del mes de setembre de l’any passat.

L’índex mensual, que registra la variació de preus del mes d’octubre respecte al de setembre, s’ha situat en el 0,5% a Espanya i el 0,4% a Catalunya.

Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 0,3%; Girona, del 0%, i Lleida i Tarragona presenten taxes negatives del -0,3 i -0,4%, respectivament. Pel que fa a la variació mensual, Girona és la província on més han augmentat els preus aquest mes d’octubre,un 0,5%. Li segueix Barcelona, amb un 0,4%; Lleida, amb un 0,3%, i Tarragona, amb un 0,2%.

Variació mensual Variació interanual IPC del mileurista
UE (IPCA) 0,4  
Catalunya   0,4 0,1 0,7
Espanya 0,5 -0,1 0,4
 
Barcelona 0,4 0,3  
Girona 0,5 0,0  
Lleida 0,3 -0,3  
Tarragona   0,2 -0,4  

 

L’estancament dels preus, conseqüència de les polítiques austericides, les retallades i la reforma laboral

El consum de les llars no es recuperarà por tres raons: per la pèrdua de poder adquisitiu de les seves rendes, por la manca de crèdit i per l’elevat endeutament al que estan sotmeses.

Això fa pensar que l’actual escenari de baixíssimes, inclús negatives, taxes d’inflació continurà en el temps, i que es pugui parlar d’un escenari de deflació i estancament de preus. El perill que comportaria entrar en una etapa deflacionista, fa créixer encara més la necessitat d’unes polítiques de govern expansives i que reanimin l’economia i generin ocupació.

 

La variació de preus per a les rendes baixes és set vegades la taxa de variació de preus general

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat, especialment els energètics, que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista d’octubre de 2014 a Catalunya en un 0,7%, 6 dècimes per sobre de l’IPC oficial.

 

Reclamem un canvi de rumb imminent davant la dualització econòmica i social

Denunciem el procés de dualització, d’enriquiment d’uns a costa d’altres, que s’està produint a Catalunya. És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.