IPC: Els preus han pujat un 0,3% més per als treballadors mileuristes que per a les rendes més altes

La UGT de Catalunya denuncia la polarització dels salaris que s'està produint al nostre país


El passat mes de maig els preus a Catalunya i a l'Estat van pujar tres dècimes, el que situa l'IPC interanual a Espanya en el 2,3%, i al nostre país, en el 2,6%. Per tant, e
l diferencial entre Catalunya i Espanya, de tres dècimes, es torna a consolidar, amb la qual cosa constatem que la diferència del comportament en l'evolució dels preus entre Catalunya i Espanya continua sense rebre resposta per part del Govern i que el Pla de mesures contra la Inflació aprovat el 2006 no està mostrant els resultats esperats. De fet, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb la variació interanual més elevada, després de Múrcia (2,7%).

Els grups que han patit les variacions mensuals de preus més altes a Catalunya que a Espanya són alimentació (Espanya 0,1% i Catalunya 0,3%), vestit i calçat (1,3% Espanya i 1,8% Catalunya) i hotels (0% a Espanya i 0,2% a Catalunya). Pel que fa a les variacions interanuals, continuen marcant la diferència ensenyament (4,5% Espanya i 6,4% Catalunya), hotels (4,9% Espanya i 5,5% Catalunya), habitatge (3% Espanya i 3,4% Catalunya) i vestit i calçat (1,1% Espanya i 1,4% Catalunya).

 

L'IPC dels "mileuristes"

El percentatge de despesa en alimentació i habitatge respecte a la despesa total d'una família és més gran si els ingressos familiars són baixos. Així, una família "mileurista", amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, dedica un 60% al pagament d'habitatge i alimentació, mentre que una família de rendes altes, hi dedica tan sols el 45% dels seus ingressos. Habitatge i alimentació són precisament dos dels grups més inflacionistes en els darrers 5 anys, i així ha estat també el passat mes de maig i si observem les variacions interanuals. L'impacte de l'augment dels preus d'habitatge i alimentació incideix més sobre l'economia de les rendes baixes que sobre la de rendes altes, ja que aquests grups representen un percentatge més alt en la seva despesa total. Per tant, la taxa de variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de variació de cada grup segons el pes relatiu de despesa dels "mileuristes", on habitatge i alimentació tenen més pes. Així, aplicant aquesta ponderació dels grups, obtenim que l'IPC suportat del mes de maig per als treballadors i les treballadores que cobren per sota dels 1.000 euros s'apropa més al  2,6% que al 2,3% oficial en el cas d'Espanyai s'apropa més al 2,9% que al 2,6% oficial a Catalunya, ja que l'IPC oficial només té en compte una distribució de despesa general i no de rendes baixes. D'una altra banda, el diferencial entre Espanya i Catalunya torna a repuntar, sent el passat mes de maig de tres dècimes. No hem d'oblidar que les taxes de creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i els segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus superiors als de l'Estat. 

Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d'aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar salaris "submileuristes" en cap dels convenis col·lectius que negociï.

D'altra banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l'IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.

{moscomment}

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*