IPC febrer: Els salaris s’han de blindar per garantir l’estabilitat econòmica i social del país

La UGT de Catalunya rebutja deslligar l’augment dels salaris a l’evolució de la inflació

 

La variació interanual de l’IPC de març continua l’escalada d’augments i se situa ja en el 3,6% tant a Catalunya com a Espanya. Pel que fa a la variació mensual, al febrer els preus han augmentat només un 0,1% per l’efecte habitual de l’últim mes de rebaixes sobre el vestit i el calçat.

El transport torna a ser el grup que més influeix en l’augment de l’IPC interanual, ja que la seva taxa assoleix el 9,9% a Espanya i el 9,8% a Catalunya, continuant així la seva aportació a l’escalada de preus generals.

Davant la Cimera extraordinària de l’Eurozona, reivindiquem el manteniment del poder adquisitiu dels salaris

La UGT de Catalunya es manté atenta davant la Cimera extraordinària de l’Eurozona d’avui 11 de març, ja que en ella es plantejaran les propostes sobre la coordinació de polítiques econòmiques i un acord sobre un pla global per frenar la crisi del deute, i alguns països han mostrat interès en defensar la competitivitat a través dels costos salarials i, per tant, deslligar l’augment dels salaris a l’evolució de la inflació.

Acceptar aquests plantejaments seria extremadament contraproduent per l’economia general espanyola i catalana, així com per a la molt maltreta i endeutada economia familiar i, de fet, una vulneració de la Carta Social Europea.

Per a la UGT de Catalunya és imprescindible mantenir la capacitat adquisitiva dels salaris:

  • Per fomentar la demanda i amb aquesta l’activitat econòmica i la creació d’ocupació. En aquest sentit reivindiquem una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris. El descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.
  • Hem de ser més competitius a través d’augments de productivitat, invertint en formació, innovació i millores productives. Si volem jugar a la primera lliga de les economies més avançades -que, com a resultat, estan patint molt menys aquesta crisi en termes d’ocupació-, ens hem d’apropar als seus models productius.
  • Hi ha marge per retallar costos empresarials, però no els salarials, doncs aquests no són ni el problema ni l’origen de la falta de competitivitat de les economies espanyola i catalana. Són els costos de logística, transport, energètics, entre d’altres, els que podrien disminuir a través de l’eficiència i reducció de la dependència energètica, les inversions en infraestructures, en innovació i de nous processos productius.


L’IPC del mileurista va en augment: 4,6%

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Precisament, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual de les més elevades dels darrers anys (7,4%). El càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar. Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC de febrer a Catalunya en un 4,6%, un punt per sobre de l’IPC “oficial”.

Garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus

Fa molt que des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.