IPC febrer: exigim una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum

botigaCatalunya manté l’alt diferencial de preus amb l’Estat

La taxa de variació interanual del mes de febrer ha augmentat una dècima fins situar-se en un 2,8% a Espanya i un 3,4% a Catalunya (la segona major taxa de l’Estat), mantenint així el tradicional diferencial en evolució de preus entre Catalunya i Espanya en 6 dècimes, així com el diferencial de preus amb la UE que ha presentat un augment de preus de l’1,8% interanual aquest mes de setembre.

Els preus d’aquest mes de febrer respecte el mes de gener a Catalunya han augmentat una dècima i dos dècimes a Espanya. Els grups de més repercussió han estat el transport, amb un augment mensual de 1,4% a Espanya i 1,3% a Catalunya per l’increment de preus de carburants i lubricants i el vestit i calçat amb una variació negativa de -1,8% a Espanya i -2,6% a Catalunya, que recull el comportament dels preus finals de la temporada d’hivern.

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual amb una variació del 3,5%, segueix Lleida amb un 3,0%, Girona amb un 2,8% i Tarragona amb un 2,7%. Respecte la variació mensual, Lleida és la província amb el major augment de preus, amb una taxa de variació mensual que es situa en un 0,5%.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

UE

1,8

 

Espanya

0,1

2,8

3,4

Catalunya

 

0,2

3,3

3,9

Barcelona

0,0

3,5

 

Girona

0,2

2,8

 

Lleida

0,5

3,0

 

Tarragona

 

0,1

2,7

 

La variació de preus per a les rendes baixes, se situa en un 3,9% a Catalunya, sis dècimes per sobre de la variació de preus general.

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat. 

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i transport) suposen més del 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de febrer de 2013 a Catalunya en un 3,9%, 6 dècimens per sobre de l’IPC oficial.

Catalunya manté el diferencial de preus amb Espanya

La variació interanual de l’IPC de febrer a Catalunya manté el diferencial amb Espanya; els preus a Catalunya tornen a ser 6 dècimes més alts que a la resta de l’Estat. A partir de l’octubre del 2012 quan més gran es fa el diferencial de preus entre Catalunya i Espanya arribant a 7 dècimes, a causa de l’aplicació de les taxes del Govern de la Generalitat en ensenyament, justícia i sanitat.

Els catalans i catalanes, i especialment la gent de menys recursos i pensionistes, per tant, són doblement perjudicats: d’una banda suporten preus més elevats, i d’altra banda se’ls hi apliquen els mateixos ajustos en prestacions que a la resta de l’estat.

 IPC-02-2013

 

 

És urgent garantir la millora de la capacitat adquisitiva de catalans i catalanes

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, pensionistes i ciutadania general a Catalunya.

 

Les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general juntament amb el descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania catalana, significa un greuge comparatiu respecte la resta de l’estat, que, a més, posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

 

Garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus

 

Fa molt que des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

 

  • Que el Govern de la Generalitat garanteixi una millora en les prestacions socials a Catalunya, per tal que la ciutadania catalana, especialment la més vulnerable, vegi compensada aquest major increment de preus a casa nostra i especialment entre els més pobres.

 

  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

 

  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.