IPC febrer: L’augment de preus per a les rendes baixes se situa quatre dècimes per sobre de la taxa de variació de preus generals

hucha-crisis-2Tot i les menors taxes d’inflació, els salaris s’empobreixen: més de 500.000 catalans amb feina estan en risc de pobresa

La taxa de variació de preus mensual s’ha situat durant el mes de febrer en el 0,0% a Catalunya i a l’Estat espanyol. Destaca l’augment de preus del grup oci i cultura (0,8% a Catalunya i 0,7% a Espanya) i habitatge, per l’encariment de l’electricitat i l’aigua (0,3% i 0,2%). D’altra banda, encara es nota l’efecte de les rebaixes d’hivern al grup vestit i calçat, amb una taxa negativa del -2,5% a Catalunya i del -1,7% a l’Estat.

Pel que fa a la variació interanual, l’IPC s’ha situat en el 0,2% a Catalunya (una dècima per sota del mes anterior) i en el 0,0% a l’Estat espanyol (dues dècimes menys que al gener). El grup que més influència ha tingut en aquesta variació ha estat el transport, per la baixada del preu dels carburants (-2,1% a Catalunya i -1,8% a l’Estat). L’augment de preus el trobem a les begudes alcohòliques i tabac (2,5% i 2,6%), els aliments (1,4% i 1,1%) i l’habitatge (1,2% i 1,1%).

Per províncies, l’augment mensual ha estat del 0,2% a Lleida, i del 0,1% a Girona i Tarragona, mentre que Barcelona es manté en el 0,0%. Pel que fa a la variació interanual, els preus han augmentat a Girona (0,4%) i a Barcelona (0,3%), mentre que Tarragona i Lleida experimenten variacions negatives (-0,3% i -0,2%, respectivament):

       

Variació mensual

 

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

UE

         

0,8

 

Espanya

     

0,0

 

0,0

0,4

Catalunya

     

0,0

 

0,2

0,6

Barcelona

     

0,0

 

0,3

 

Girona

     

0,1

 

0,4

 

Lleida

     

0,2

 

-0,2

 

Tarragona

     

0,1

 

-0,3

 

La variació de preus per a les rendes baixes, quatre dècimes per sobre de la taxa de variació de preus general

Les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat, especialment els energètics, que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de febrer a Catalunya en un 0,6% i a l’Estat en un 0,4%, el que significa quatre dècimes per sobre de l’IPC “oficial”.

Tot i les menors taxes d’inflació, els salaris s’empobreixen

Si bé és cert que s’està moderant l’augment de preus, durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador  pels efectes de la reforma laboral, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït.Ancla Segons les estimacions del nostre sindicat, 515.000 persones ocupades a Catalunya l’any 2013 estaven en situació de risc de pobresa, un 17,5% més que l’any 2008.

Denunciem l’actual procés de dualització que s’està produint a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i pimes, entre propietaris i assalariats.

És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya proposem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es vénen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Un pas enrere en els propers Pressupostos de la Generalitat, quant a l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

 

Comments are closed.