IPC gener: Catalunya acumula en l’últim any un diferencial de preus amb Espanya del 5,7%

botigaEl menor augment dels preus al mes de gener s’explica per la pèrdua de poder adquisitiu general i la disminució de capacitat de compra de les persones ‘mileuristes’

La taxa de variació interanual del mes de gener s’ha situat en un 2,7% a Espanya i un 3,3% a Catalunya. La principal causa en el descens de la taxa de variació interanual de l’IPC respecte al mes anterior ha estat la taxa de variació anual de l’habitatge -que se situa en un 4,4% a Espanya i un 5% a Catalunya- i el descens fins a 2,2 punts a Espanya i 2 punts a Catalunya de la taxa interanual dels preus del transport, per l’efecte comparatiu de l’augment d’aquests preus amb gener del 2012.

L’evolució de preus mensual respon al comportament habitual del mes de gener, com a conseqüència de la temporada de rebaixes d’hivern. Aquest gener els preus del vestit i calçat han disminuït en un 14,7% a Espanya i un 15% a Catalunya.

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual, tant de Catalunya com d’Espanya, amb una variació del 3,5%; segueixen Girona i Tarragona, amb un 2,8%, i Lleida, amb un 2,7%. Respecte a la variació mensual, Lleida és la província amb el major descens de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un -1,8%.

 

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

UE

2,0

 

Espanya

-1,3

2,7

3,4

Catalunya

 

-1,2

3,3

3,9

Barcelona

-1,1

3,5

 

Girona

-1,6

2,8

 

Lleida

-1,8

2,7

 

Tarragona

 

-1,1

2,8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Catalunya lidera l’augment de preus

Durant tot l’any 2012, Catalunya va ser l’únic territori amb un diferencial positiu respecte a la variació interanual de preus general. Així, de gener del 2012 a gener de 2013, Catalunya acumula un diferencial de preus amb Espanya del 5,7%, el més alt entre totes les Comunitats Autònomes. És a dir, les catalanes i catalans som un 5,7% més pobres que la mitjana estatal, mentre que, en canvi, se’ns apliquen els mateixos augments o retallades en prestacions.

Però és a partir de l’octubre del 2012 quan més gran es fa el diferencial de preus entre Catalunya i Espanya, arribant a 7 dècimes, a causa de l’aplicació de les taxes del Govern de la Generalitat en ensenyament, justícia i sanitat.

Els catalans i les catalanes, i especialment la gent amb menys recursos i pensionistes, es veuen doblement perjudicats: d’una banda suporten preus més elevats, i d’altra banda se’ls hi apliquen els mateixos ajustos en prestacions que a la resta de ciutadans de l’Estat.

 

 IPC-Catala

 

 

 

La variació de preus per a les rendes baixes, un 20% per sobre de la variació de preus general

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat.

Les despeses en productes de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de gener de 2013 a Catalunya en un 3,9%, 6 dècimes per sobre de l’IPC oficial.

 

 

És urgent garantir la millora de la capacitat adquisitiva dels catalans i les catalanes

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, pensionistes i ciutadania general a Catalunya.

 

Les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general juntament amb el descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania catalana, significa un greuge comparatiu respecte a la resta de l’Estat, que, a més, posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

Fa molt que des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

 

  • Que el Govern de la Generalitat garanteixi una millora en les prestacions socials a Catalunya, per tal que la ciutadania catalana, especialment la més vulnerable, vegi compensada aquest major increment de preus a casa nostra i especialment entre els més pobres.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%). 

 

Comments are closed.