IPC gener: L’augment de preus per a les rendes baixes duplica la variació de preus general

ipc2014Infografia de l’IPC de gener 2014

Tot i les menors taxes d’inflació, els salaris s’empobreixen: els darrers anys i pels efectes de la reforma laboral, els salaris no només no han crescut segons l’IPC, sinó que han disminuït

La taxa de variació interanual del mes de gener s’ha situat en un 0,2% a Espanya i un 0,3% a Catalunya.

L’evolució de preus mensual respon al comportament habitual de gener, a conseqüència de la temporada de rebaixes d’hivern. Aquest gener de 2013 els preus del vestit i calçat han disminuït en un 14,9% a Espanya i un 15% a Catalunya.

Per províncies, Girona presenta el major augment interanual, amb una variació del 0,5%; segueixen Barcelona, amb un 0,4%; Lleida, amb un 0,2%, i Tarragona presenta una taxa negativa del -0,3%. Respecte a la variació mensual, Lleida és la província amb el major descens de preus, amb una taxa de variació mensual que es situa en un -1,6%:

       

Variació mensual

 

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

UE

         

0,7

 

Espanya

     

-1,3

 

0,2

0,5

Catalunya

     

-1,1

 

0,3

0,6

Barcelona

     

-1,1

 

0,4

 

Girona

     

-1,2

 

0,5

 

Lleida

     

-1,6

 

0,2

 

Tarragona

     

-1,1

 

-0,3

 

 

 

 

 

 

 

La variació de preus per a les rendes baixes duplica la taxa de variació de preus general

Les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat, especialment els energètics, que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristeso de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC delmileurista de gener a Catalunya en un 0,6%, tres dècimes per sobre de l’IPC “oficial”.

Tot i les menors taxes d’inflació, els salaris s’empobreixen

Si bé és cert que s’està moderant l’augment de preus, aquests segueixen augmentant. Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador  pels efectes de la reforma laboral, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït.

Denunciem l’actual procés de dualització que s’està produint a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i pimes, entre propietaris i assalariats.

És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya proposem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es vénen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Un pas enrere en els propers Pressupostos de la Generalitat, quant a l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.