IPC juliol: El creixement de preus continua alhora que es retallen drets i prestacions

L’IPC per als treballadors catalans mileuristes o de rendes baixen se situa en el 4,2%, un punt per sobre de l’oficial

Segons les dades publicades avui per l’INE, la taxa interanual de l’IPC es va situar al mes de juliol en un 3,1% a Espanya i un 3,2% a Catalunya. La dada suposa una lleugera millora respecte a la taxa de variació interanual registrada fa un mes, tot i que continua sent molt elevada i es manté molt determinada pels preus dels productes energètics i de les matèries primes.

D’altra banda, la variació mensual del mes de juliol ha registrat una disminució del 0,5% a Espanya i del 0,4% a Catalunya, que recull el comportament habitual dels preus en la temporada de rebaixes i repercuteix en gran mesura sobre l’índex general.
IPC-07

Per províncies, Girona és la que registra una variació més gran respecte al juny de l’any passat, un 3,5%. De les quatre províncies, Lleida és la que presenta un descens en el nivell de preus mensual més acusada, amb un descens de 8 dècimes, mentre que Tarragona és l’única província que no registra una evolució mensual negativa, amb un augment de preus mensual d’una dècima.

A menys ingressos, més cara és la vida: l’IPC del ‘mileurista’ se situa en el 4,2%.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Precisament, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual molt elevades, amb una variació del 6,6%. El càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes o amb menys ingressos posa de relleu aquest esforç que han de suportar.

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de juliol a Catalunya en un 4,2%, un punt per sobre de l’IPC oficial.

Els governs han de fer ús dels instruments de reactivació econòmica de què disposen, a través de la inversió pública i les polítiques que garanteixin la cohesió social.

El creixement dels preus a casa nostra continuen minvant la capacitat de compra de catalans i les catalanes. Si a aquest fet li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general, ens trobem davant un escenari poc alentador de cara a la recuperació de les nostres economies i la generació de llocs de treball.

La Generalitat ha de fer ús dels instruments de què disposa per reactivar l’economia i prevenir escenaris que obstaculitzin la recuperació a través de les polítiques socials i de futur, combatent l’augment de la pobresa i la marginalitat a casa nostra.

 

Per això, des de la UGT de Catalunya continuem reclamant garantia de capacitat adquisitiva i una política social coherent amb les necessitats derivades de la crisi.

Exigim mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit proposem:

 

  • Una política social coherent amb les necessitats derivades de la crisi i que no obstaculitzi la sortida de la recessió, que vetlli per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per afavorir també la reactivació econòmica. En aquest sentit, reiterem la nostra denúncia a la retallada del PIRMI del Govern de la Generalitat quantificada en 53 milions d’euros anuals; un estalvi que molt probablement derivarà en necessitats que requeriran solucions molt més costoses tant per a l’administració catalana com a la societat en general. L’eliminació per part de la Generalitat de l’última malla econòmica de què disposen milers de famílies a Catalunya i la desconfiança provocada pel sobtat nou sistema de pagament de la RMI als seus beneficiaris crea un important risc a futur, de desconfiança, indignació i major fractura social.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

 

Comments are closed.