IPC Juliol: Les rebaixes emmascaren la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors

IPC-07-13La precarietat laboral marca la caiguda del consum i les rebaixes s’eregeixen en la taula de salvació per a uns pressupostos familiars cada cop més minsos

La taxa de variació interanual del mes de juliol s’ha situat en un 2,1% a Catalunya (la quarta major taxa de l’Estat, rere Cantàbria, Múrcia i Euskadi) i un 1,8% a l’Estat. El diferencial de preus entre Catalunya i Espanya se situa a 3 dècimes, i a  5 dècimes de la UE (IPC armonitzat de la UE és de l’1,6% aquest mes de juliol).

Els preus d’aquest juliol respecte al mes anterior han minvat cinc dècimes a Catalunya i també cinc dècimes a l’Estat. El grup que més ha pujat a Catalunya ha estat el de l’oci i la cultura, amb un augment mensual del 2,5%. A l’Estat, els gurps amb major augment mensual han estat els de begudes alcohòliques i tabac (+1,9%) i el d’oci i cultura (+2%). El vestit i calçat han experimentat una variació negativa del -12,6% a l’Estat i del -13,1% a Catalunya, fruit del comportament de les rebaixes de preus de la campanya d’estiu.

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual, amb una variació del 2,3%; seguida per Lleida, amb un 1,7 %; Girona, amb un 1,4%, i Tarragona amb un 1,1%. Respecte a la variació mensual, Lleida experimenta una davallada del
–0,8%; Barcelona, del -0,5%; Girona, del -0,3%; i Tarragona, del -0,1%.

       

Variació mensual

 

Variació interanual

UE

         

1,6

Espanya

     

-0,5

 

1,8

Catalunya

     

-0,5

 

2,1

Barcelona

     

-0,5

 

2,3

Girona

     

-0,3

 

1,4

Lleida

     

-0,8

 

1,7

Tarragona

     

-0,1

 

1,1

Consulta en aquest enllaç la infografia de l’IPC del mes de juliol de 2013

Catalunya té una dependència energètica del 97%. La de la UE és del 53%

La dependència en combustibles de Catalunya és del 97%, mentre que la d’Espanya és del 91% i la de la UE del 53% (segons informe ENERCATIN). Les oscil·lacions, per tant, en els preus de les energies i, principalment, el petroli marquen molt la tendència dels preus a casa nostra.

A més, del 100% de l’energia que es consumeix a Catalunya, tan sols un 3% prové d’energies renovables. Un percentatge molt inferior al 10% de la mitjana de l’Estat espanyol i molt allunyat de l’objectiu que la UE s’ha marcat per al 2020 d’incrementar l’ús d’energies renovables fins al 20% en el consum energètic.

És urgent apostar per un altre model energètic i productiu

Mentre es fa palesa la necessitat d’abordar definitivament el canvi de model productiu a Catalunya -que aposti per les energies renovables, l’eficiència energètica, la R+D+i i la creació d’ocupació i de qualitat-, el Govern ha posat sobre la taula un avantprojecte de llei de modificació de la regulació de centres recreatius i turístics i de joc que permetrà augmentar en un 150% el número de casinos a Catalunya –que passaran de 4 a 10-, reduirà del 50% al 10% l’impost sobre el joc i donarà via lliure al crèdit dins els casinos per a les persones jugadores.

Amb aquest ambiciós avantprojecte, el govern fa una aposta clara per un tipus de model (im)productiu, apostant per una Catalunya al servei del gran capital financer i especulatiu. Una Catalunya que claudica davant els interessos de les poques però grans fortunes que controlen el món del joc, d’esquenes a l’economia productiva i al desenvolupament de sectors amb valor afegit .

Reformes i mesures per reactivar l’economia i manteniment del poder adquisitiu

Des de la UGT de Catalunya denunciem que la responsable de la caiguda del consum és la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores, que es veuen abocats a la precarietat laboral i la minva dels seus salaris. Per aquesta raó, continuem reclamant veritables mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • A les patronals que estan bloquejant convenis i deixant-los decaure –gràcies a la reforma laboral-, els hi demanem que s’adhereixin a l’Acord per al Suport i Acompanyament als processos de Negociació Col·lectiva en Ultraactivitat, signat per Foment del Treball, Pimec, la UGT de Catalunya i CCOO. Deixar els treballadors i les treballadores sense conveni col·lectiu i, per tant, sense drets laborals i cobrant el salari mínim interprofessional no només és injust socialment, sinó que ens enfonsarà més econòmicament.
  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques que es venen aplicant a Catalunya i Espanya
  • Un pas enrere en l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Reforma integral del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica de Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa, amb una taxa de dependència del 97%, molt per sobre de la mitjana (53%). 

Comments are closed.