IPC juny: La UGT reclama manteniment poder adquisitiu dels treballadors

 

Segons les dades publicades avui per l’INE, la taxa interanual de l’IPC es va situar el mes de maig en un 3,2% a Espanya i un 3,3% a Catalunya. La dada suposa una lleugera millora respecte la taxa de variació interanual registrada fa un mes, tot i que continua sent molt elevada i es manté molt determinada pels preus dels productes energètics i de les matèries primes. D’altra banda, la variació mensual del mes de juny ha registrat tant a Catalunya com a Espanya una disminució del 0,1%, a conseqüència de la campanya de rebaixes d’estiu i la disminució dels preus del tabac.


Per províncies, Girona és la que registra una variació respecte el juny de l’any passat més gran, amb un 3,6%, alhora que presenta una disminució mensual de dos dècimes.

Conseqüències: L’IPC del mileurista se situa en el 4,3%
Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Precisament, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual molt elevades, amb una variació del 6,8%. El càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar.

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de juny de 2011 a Catalunya en un 4,3%, un punt per sobre de l’IPC oficial.

Els salaris i prestacions continuen perdent capacitat adquisitiva
Els salaris i les prestacions que són la base del consum i demanda interna de les economies espanyoles i catalanes, continuen perdent capacitat de compra. Si a aquest fet li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general, ens trobem davant un escenari poc alentador de cara a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

És imprescindible donar aire a la demanda interna: salaris i reactivació econòmica
Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

Els pressupostos de la Generalitat pel 2011 agreugen la situació
El descens pressupostari d’enguany que suposa un descens de la despesa pública d’un 10%, agreuja l’estancament de l’economia catalana a causa de la manca de capacitat inversora del sector privat. La priorització de l’estabilitat pressupostària davant la dinamització econòmica i la creació d’ocupació només beneficia als mercats, però no a la sostenibilitat econòmica a mig termini, la creació d’ocupació, i la ciutadania general.

Per això, des de la UGT de Catalunya continuem reclamant garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus. Exigim mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit proposem:
•    Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
•    Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

 

Comments are closed.