IPC Juny: La variació de preus a les rendes baixes se situa 5 dècimes per sobre l’IPC “oficial”

IPC - Juny 2014bInfografia IPC de juny 2014

La recuperació de la demanda requereix d’una disponibilitat de rendes que avui no existeix al nostre país, per la contínua pèrdua de poder adquisitiu de salaris, pensions i prestacions

La taxa de variació interanual del mes de juny s’ha situat en un 0,4% a Catalunya i un 0,1% a Espanya. Pel que fa a l’índex mensual, que registra la variació de preus del juny respecte al maig, s’ha situat en el 0,1% a Catalunya i un 0,0% a Espanya.

Per províncies, Barcelona i Girona presenten una variació interanual del 0,5%, mentre que la de Lleida i Tarragona és negativa, amb una variació del -0,1%. Respecte la variació mensual, tots els territoris presenten una variació del 0,1%, excepte Lleida, on no hi ha variació de preus.

 

       

Variació mensual

 

Variació interanual

IPC del Mileurista

UE

         

0,5

 

Catalunya

     

0,1

 

0,4

0,9

Espanya

     

0,0

 

0,1

0,6

               

Barcelona

     

0,1

 

0,5

 

Girona

     

0,1

 

0,5

 

Lleida

     

0,0

 

-0,1

 

Tarragona

     

0,1

 

-0,1

 

 

 

 

 

 

 

La variació de preus per a les rendes baixes arriba al 0,9%

Les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat, especialment els energètics, que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge i la pèrdua de capacitat de compra per la baixada d’ingressos.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de juny de 2014 a Catalunya en un 0,9%, 5 dècimes per sobre de l’IPC “oficial”.

La situació d’estancament econòmic al nostre país és resultat de les polítiques econòmiques imposades des de l’any 2010

Les baixes taxes d’inflació que tenim des de fa molts mesos són resultat de l’ínfim creixement de l’activitat econòmica i l’elevat nivell de desocupació que arrosseguem.

Convé recordar que la situació dels preus al nostre país és el resultat de les polítiques econòmiques imposades al nostre país des de maig de l’any 2010. Els desmesurats ajustos en despeses dels pressupostos, així com les successives reformes laborals i de la negociació col·lectiva, que han provocat un empobriment significatiu dels treballadors, tant en termes de drets com de salaris (en termes reals i nominals), a més de reformes com la de les pensions, han generat que la demanda interna, principal pilar de la nostra economia, s’hagi alentit enormement. La recuperació de la demanda nacional via consum privat de les famílies requereix d’una disponibilitat de rendes que avui no existeix al nostre país, donada la contínua pèrdua de poder adquisitiu de salaris, pensions i prestacions.

A més, denunciem l’actual procés de dualització que s’està produint a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i PiME, entre propietaris i assalariats.

És evident que les actuals polítiques d’austeritat fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, alhora que posa en greu perill l’estabilitat econòmica general. Recordem que entrar en un període de deflació seria molt perillós i significaria entrar en un camí de difícil sortida. Per això des de la UGT de Catalunya proposem:

Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es vénen aplicant a Catalunya i Espanya
Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi i el camí cap a la deflació.

Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.