IPC: La millora de la capacitat adquisitiva per a la recuperació econòmica i l’estabilitat social

La UGT de Catalunya calcula que l’IPC de març per als treballadors catalans ‘mileuristes’ se situa en el 4,5%, un punt per sobre de l’IPC interanual “oficial”

La variació interanual de l’IPC de març es manté en el 3,6% a Espanya i baixa una dècima a Catalunya, situant-se en el 3,5%. Pel que fa a la variació mensual, s’ha situat en el 0,6% a Catalunya i el 0,7% a Espanya, sent els grups del vestit i el calçat –per l’inici de temporada- així com el del transport –pel continu augment de preus- els principals responsables de l’augment de preus. Per territoris:

 

Mensual

Interanual

Espanya

0,7

3,6

Catalunya

0,6

3,5

Barcelona

0,6

3,4

Girona

0,7

4,3

Lleida

0,9

3,8

Tarragona

0,7

3,6

 

 

L’IPC del ‘mileurista’: 4,5% a Catalunya

A aquest augment del cost de la vida general li hem d’afegir el major augment per a  determinats grups, com els mileuristes, és a dir, les persones que guanyen al voltant de mil euros.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars en la franja entre els 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Precisament, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual de les més elevades dels darrers anys (7,2%). El càlcul que fem des de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar. Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de març a Catalunya en un 4,5%, un punt sencer per sobre de l’IPC interanual “oficial”.

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill la recuperació econòmica i l’estabilitat social del país.

 

L’augment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu posa en perill la capacitat de pagament de moltes hipoteques

Des de la UGT de Catalunya posem de manifest la nostra profunda preocupació pels milers de famílies que es troben en la corda fluixa davant la incapacitat de pagament de les quotes hipotecàries. A l’elevada taxa d’atur, el descens d’ingressos familiars i les retallades salarials, s’hi suma ara el recent augment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu en l’1,25%.

L’augment dels tipus d’interès posa pals a la roda a la recuperació econòmica, alhora que fa pensar que seran moltes més les famílies que perdran el seu habitatge habitual per impossibilitat de pagament de la quota hipotecària. Com a societat, no ens podem permetre aquesta producció en massa d’exclosos socials, sense llar i amb un deute encara per pagar. En un context de retallades socials, la pressió a l’administració d’aquells que estan perdent la seva llar, sembla no tenir resposta.

És per això que, davant l’augment del cost de les hipoteques i del nivell de vida, és imprescindible mantenir la capacitat de pagament dels salaris.

 

El manteniment del poder adquisitiu, imprescindible per la recuperació econòmica i social

Per a la UGT de Catalunya és imprescindible mantenir la capacitat adquisitiva dels salaris, perquè:

  • Cal garantir la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores per fomentar la demanda i amb aquesta l’activitat econòmica i la creació d’ocupació. En aquest sentit reivindiquem una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Hem de ser més competitius a través d’augments de productivitat, invertint en formació, innovació i millores productives. Si volem jugar a la primera lliga de les economies més avançades i que, com a resultat, estan patint molt menys aquesta crisi en termes d’ocupació, ens hem d’apropar als seus models productius.
  • Hi ha marge per retallar costos empresarials, però no els salarials, doncs aquests no són ni el problema ni l’origen de la falta de competitivitat de les economies espanyola i catalana. Són els costos de logística, transport, energètics, entre d’altres, els que podrien disminuir a través de l’eficiència i reducció de la dependència energètica, les inversions en infraestructures, en innovació i de nous processos productius.

Comments are closed.