IPC maig: La variació de preus per a les rendes baixes un 30% per sobre de la variació de preus general

eurosÉs urgent un canvi de rumb en la política suïcida d’austeritat i efectuar un pla de rescat de les persones que reactivi l’economia, el consum i la creació d’ocupació

La taxa de variació interanual del mes de maig s’ha situat, en un 1,9% a Espanya i un 2,3% a Catalunya, augmentant el tradicional diferencial en evolució de preus entre Catalunya i Espanya, que se situa ara en 4 dècimes. Pel que fa a la variació mensual, s’ha situat al -0,1% tant a Catalunya com a Espanya.

La variació interanual del mes de maig ha estat inferior a la registrada el mes anterior a Espanya (-0,2) i a Catalunya (-0,1). El transportés el grup que més influeix en el descens de l’IPC interanual, ja que la seva taxa és inferior aquest mes. Tot i així, se situa en un 4,2% a Espanya i un 4,9% a Catalunya. L’habitatge és dels grups que més augementa la seva taxa interanual, com a conseqüència de l’augment del preu del gas.

Respecte a la variació mensual, baixa una dècima respecte al mes anterior tant a Catalunya com a Espanya. El grup que més influeix en la baixada és el del transport (-1,4 a Espanya i -1,7 a Catalunya) pel descens del preu dels carburants. Tot i així, hi ha grups de despesa com les bebides alcohòliques i tabac, vestit i calçat, i habitatge, que augmenten respecte al mes anterior per l’efecte de l’augment del preu del tabac, de la temporada primavera-estiu i pel preu del gas.

Per províncies, Lleida i Barcelona presenten el major augment interanual amb una variació del 2,3%, seguides de Tarragona amb un 2,2% i Girona amb un 1,9%. Pel que fa a la variació mensual, només Lleida manté els preus respecte al mes anterior. La resta de províncies presenten una variació negativa del -0,3% a Girona i Tarragona i -0,1% a Barcelona.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

Espanya

-0,1

1,9

2,9

Catalunya

-0,1

2,3

3,0

Barcelona

-0,1

2,3

 

Girona

-0,3

1,9

 

Lleida

0

2,3

 

Tarragona

-0,3

2,2

 








La variació de preus per a les rendes baixes, un 30% per sobre de la variació de preus general

Continuem en un escenari que posa de manifest la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa, ara més que mai, en greu perill l’estabilitat econòmica i social del país. De fet, la caiguda de l’IPC no té a veure amb la moderació dels preus, sinó amb la caiguda sostinguda del consum, que afecta principalment les famílies més humils, com demostren les dades de l’IPC del mileurista.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de maig a Catalunya en un 3%, set dècimes per sobre de l’IPC oficial, que suposa un 30% de diferència. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes.


IPC-maig-2012

 

Davant el pla de rescat a la banca, és urgent el canvi de rumb en la política suïcida d’austeritat i efectuar un pla de rescat de les persones que reactivi l’economia, el consum i la creació d’ocupació

 

Les polítiques d’austeritat que s’han anat succeint fins el moment han posat de manifest que no tan sols no han servit per millorar la situació de l’economia real, sinó que han posat pals a les rodes a la recuperació econòmica, minant la confiança i la capacitat de compra de la ciutadania i amb això la possibilitat de recuperació del consum intern i la creació d’ocupació.

 

Les retallades en serveis públics, la destrucció directa i indirecta d’ocupació a les administracions públiques i les seves retallades salarials, les altes taxes d’atur i no creació d’ocupació, les reformes “estructurals” com la reforma laboral, que incentivarà una escalada de decreixements salarials que afeblirà encara més la capacitat de compra de les persones treballadores. Haurem d’esperar als efectes del pla de rescat de la banca espanyola, però tot sembla indicar que a aquesta bateria de mesures que s’han demostrat clarament perjudicials per a  la recuperació de l’economia real i productiva, hi haurem de sumar alguna més encaminada en la mateixa línia de l’austeritat suïcida.

 

Si al lleu però constant creixement de preus li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general i la disminució de salaris, ens trobem davant un escenari poc alentidor de cara a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

 

Des de la UGT de Catalunya alertem sobre les possibles noves mesures d’austeritat i exigim un rescat de les persones, que reactivi l’economia, el consum i la creació d’ocupació i per això proposem:

 

  • Que el crèdit arribi a les empreses i les famílies, exigint aquest requisit a les entitats financeres intervingudes.
  • Que el parc immobiliari del sector financer rescatat es converteixi en un parc de lloguer social a preus assequibles, donant sortida així a les necessitats d’habitatge urgent de una gran part de la societat.
  • Que els bancs i caixes intervinguts aturin immediatament tots els processos d’execucions hipotecàries i desnonaments derivats en marxa, aplicant la dació en pagament als propietaris i mantenint l’ocupació a través de fórmules com el lloguer social.
  • Un pas enrere amb la reforma laboral i una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.