IPC Maig: l’augment de preus per a les rendes baixes se situa set dècimes per sobre la variació general

IPC - Maig 2014
Els treballadors han de suportar un increment del cost de la vida com a conseqüència de l’augment de preus dels 
béns de primera necessitat, mentre els seus sous es redueixen

La taxa de variació interanual del mes de desembre s’ha situat en un 0,5% a Catalunya i un 0,2% a Espanya. Es mantenen per tant les baixes taxes d’inflació que es venen donant des del mes de setembre de l’any passat.

L’índex mensual, que registra la variació de preus del mes de maig respecte el d’abril, a Espanya s’han mantingut situant la taxa en el 0,0% i el 0,1% a Catalunya.

Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 0,6%, seguit de Girona (0,5%) i de Lleida (0,1%). Per últim, a Tarragona s’ha mantingut amb una taxa interanual del 0,0%. La variació mensual ha estat de 0,1% a Barcelona, -0,1% a Girona, 0,1% a Lleida i del -0,2% a Tarragona.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del Mileurista

UE

0,5%

Catalunya

0,1%

0,5%

1,2%

Espanya

0,0%

0,2%

0,9%

Barcelona

0,1%

0,6%

Girona

–          0,1%

0,5%

Lleida

0,1%

0,1%

Tarragona

–          0,2%

0,0%

L’estancament dels preus, conseqüència de les polítiques d’austeritat, les retallades i la reforma laboral

Catalunya porta 9 mesos consecutius amb baixíssimes taxes d’inflació, que no permeten parlar de deflació, però sí del fet que estem en un període de desinflació i estancament de preus. El perill que comportaria entrar en una etapa deflacionista, fa créixer encara més la necessitat d’unes polítiques de govern expansives i que reanimin l’economia i generin ocupació.Per contra, les polítiques d’austeritat dictades i aplicades a Catalunya i Espanya agreugen la situació d’estancament econòmic, de destrucció d’ocupació i d’empobriment general de la població.

La variació de preus per a les rendes baixes se situa 7 dècimes per sobre de la variació de preus general.

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels bens de primera necessitat, especialment els energètics que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de maig de 2014 a Catalunya se situa en un 1, 2%.

Denunciem el vampirisme social, on uns pocs s’engreixen a costa de la majoria

Denunciem el procés de dualització, d’enriquiment d’uns a costa d’altres, que s’està produint a Catalunya. És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*