IPC maig: Mantenir el poder adquisitiu de les persones treballadores per fomentar la demanda i crear ocupació

botigaInfografia: IPC Maig 2013

El menor augment dels preus amaga la pèrdua de poder adquisitiu general

La taxa de variació interanual del mes de maig s’ha situat en un 1,7% a Espanya i un 2,2% a Catalunya i apareix de nou el tradicional diferencial en l’evolució de preus entre Catalunya i Espanya, que torna a augmentar fins a 5 dècimes. La principal causa en l’augment de la taxa de l’IPC interanual respecte a la taxa del mes anterior ha estat la variació anual de l’alimentació, que se situa en un 3,4% a Espanya i un 3,6% a Catalunya. Els grups més inflacionistes tornen a ser la medicina i l’ensenyament, amb variacions a Catalunya del 16% i del 14,5% i a Espanya del 13,5% i el 10,4%.

Respecte a les evolucions mensuals, els preus augmenten 3 dècimes a Espanya i 2 dècimes a Catalunya respecte al mes d’abril. El grup de preus del transport té gran influència en aquestes dades generals, ja que disminueixen 9 dècimes a Catalunya i 8 dècimes a Espanya. El vestit i calçat, en canvi, tenen un comportament inflacionista amb augments del 2,9% i 2,2% a Catalunya i Espanya, reflex del comportament dels preus de la temporada primavera-estiu.

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual amb una variació del 2,5%, seguit de Lleida (1,3%), Girona (1,4%) i Tarragona (1,3%). Respecte a la variació mensual, Barcelona i Lleida són les províncies amb el major augment de preus (0,3%), seguit de Tarragona (0,1%9 i per últim Girona, on no es dóna aquest mes variació en els preus.

       

Variació mensual

 

Variació interanual

UE

         

1,4

Espanya

     

0,2

 

1,7

Catalunya

     

0,3

 

2,2

Barcelona

     

0,3

 

2,5

Girona

     

0,0

 

1,4

Lleida

     

0,3

 

1,9

Tarragona

     

0,1

 

1,3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És urgent garantir la millora de la capacitat adquisitiva dels salaris

 

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posen en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

El creixement sostingut dels preus a casa nostra, juntament amb la no revalorització de les pensions i descens dels salaris, continua minvant la capacitat adquisitiva de catalans i catalanes, especialment de la població més vulnerable.

 

Si a aquest fet li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general, ens trobem davant un escenari absolutament contrari a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

 

Demanem la desobediència governamental a la Troika. S’ha demostrat erroni combatre una crisi de demanda amb polítiques restrictives basades únicament en l’objectiu dèficit 0

 

És erroni, ja que l’objectiu d’aquestes polítiques no és combatre la crisi estimulant l’economia per crear ocupació, sinó que l’únic objectiu és assolir un determinat nivell de dèficit mitjançant la retallada dràstica de la despesa pública. L’impacte d’aquestes polítiques recau sobre la cohesió social, els serveis i prestacions a la ciutadania i l’Estat del Benestar en el seu conjunt, deixant de banda l’objectiu principal de creació d’ocupació.

 

Garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus

Fa molt que des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitivade treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%). 

Comments are closed.