IPC Març: l’augment en roba i calçat s’acarnissa amb les rende més baixes

Aquest grup bàsic va pujar el mes de març un 3,3%. L’augment del preu de carburants i lubricants demostra, de nou, la dependència energètica de l’economia espanyola

La taxa de variació interanual del mes de març s’ha situat en un 1,9% a Espanya i un 2,2% a Catalunya, augmentant a tres dècimes el diferencial en evolució de preus entre Catalunya i Espanya. Pel que fa a la variació mensual, s’ha situat en el 0,7% a Espanya i en el 0,6% a Catalunya, on destaca l’augment de preus del vestit i calçat –augmenta un 3,9% mensual a Espanya i un 3,3% a Catalunya – com a conseqüència del començament de la temporada de primavera-estiu.

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

Per províncies, Lleida torna a presentar el major augment interanual amb una variació del 2,5%, segueix Barcelona amb un 2,3 i Tarragona i Girona amb un 2,2 i un 1,8 respectivament. Respecte la variació mensual, tant Barcelona com Girona presenten un augment de 6 dècimes, Tarragona de 7 dècimes i Lleida 8 dècimes.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

Espanya

0,7

1,9

2,2

Catalunya

 

0,6

2,2

2,5

Barcelona

0,6

2,3

Girona

0,6

1,8

Lleida

0,8

2,5

Tarragona

0,7

2,2

 

 

 

 

 

La variació de preus per a les rendes baixes, tres dècimes per sobre de la variació de preus general.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de març de 2012 a Catalunya en un 2,5%, tres dècimes per sobre de l’IPC oficial. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes.

 

 

Davant la reforma laboral, és urgent exigir les garanties salarials i de manteniment de la capacitat adquisitiva

Des de la UGT de Catalunya continuem alertant i denunciant que la reforma laboral incentivarà una escalada de decreixements salarials que afeblirà encara més la capacitat de compra de les persones treballadores. La debilitació de la negociació col·lectiva a través de la via de la inaplicació salarial o no aplicació de clàusules pactades a convenis col·lectius aplicables (jornada, distribució del temps de treball, remuneracions..) quan es donin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, afavorirà la lliure disposició de l’empresari per reduir salaris de manera unilateral. Recordem que segons la reforma, seran causes econòmiques quan l’empresa, per exemple, disminueixi el seu nivell d’ingressos, tot i que hi hagi beneficis. Per tant, una empresa amb beneficis podrà unilateralment disminuir els salaris als seus treballadors i treballadores.

La vulneració de drets i garanties laborals no farà que les nostres empreses siguin més productives, tot el contrari. En canvi, formació, innovació i millores productives són factors clau per a l’augment de productivitat de les empreses.

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país, ara violentada encara més amb la reforma laboral.

Si al lleu però constant creixement de preus li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general i la disminució de salaris, ens trobem davant un escenari poc alentidor de cara a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

Per això, des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • Un pas enrere amb la reforma laboral i una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.