IPC març: Les baixes taxes d’augments de preus són conseqüència de l’austeritat, l’estancament econòmic i l’empobriment general

ipc-març2Tanmateix, la variació de preus per a les rendes baixes és quatre vegades superior a la variació de l’IPC general
 
La taxa de variació interanual dels preus del mes de març s’ha situat en un 0,1% a Catalunya, mentre que a Espanya aquesta cau un 0,1%. Es mantenen per tant les baixes taxes d’inflació que dels darrers mesos. L’índex mensual, que registra la variació de preus del març respecte al febrer, s’ha situat en el 0,2% tant a Catalunya com a Espanya.

 
Per províncies, Barcelona i Girona presenten una variació interanual del 0,2%, la variació interanual a Lleida cau un 0,2% i Tarragona presenta la major caiguda amb una variació del -0,5%. Respecte la variació mensual, Lleida presenta un augment mensual de tre dècimes, Barcelona de dues dècimes i Girona i Tarragona un lleuger augment d’una dècima.
 
 
       
Variació mensual
 
Variació interanual
IPC del ‘mileurista’
UE            
 
Catalunya      
0,2
 
0,1
0,4
Espanya      
0,2
 
-0,1
0,2
             
 
Barcelona      
0,2
 
0,2
 
Girona      
0,1
 
0,2
 
Lleida      
0,3
 
-0,2
 
Tarragona      
0,1
 
-0,5
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Les baixes taxes de creixement de preus són conseqüència de les polítiques d’austeritat
 
Catalunya porta set mesos consecutius amb baixíssimes taxes d’inflació, que no permeten parlar de deflació, però sí del fet que estem en un període de desinflació. El perill que comportaria entrar en una etapa deflacionista fa créixer la necessitat d’unes polítiques de govern expansives i que reanimin l’economia.
 
Per contra, les polítiques d’austeritat dictades i aplicades a Catalunya i a Espanya agreugen la situació d’estancament econòmic, de destrucció d’ocupació i d’empobriment general.
 
 
La variació de preus per a les rendes baixes és quatre vegades superior a la variació general
 
A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant  de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat, especialment els energètics, que incideixen positivament en el grup de despesa de l’habitatge i la pèrdua de capacitat de compra per la baixada d’ingressos.
 
Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristeso de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).
 
Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC delmileurista de març a Catalunya en un 0,4%, 3 dècimes per sobre de l’IPC “oficial”.
 
 
El vampirisme social d’uns pocs que s’enriqueixen a costa de la majoria posa també en perill l’estabilitat econòmica general
 
Denunciem l’actual procés de dualització que s’està produint a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i PiME, entre propietaris i assalariats.
 
És evident que les actuals polítiques d’austeritat fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, alhora que posa en greu perill l’estabilitat econòmica general. Recordem que entrar en un període de deflació seria molt perillós i significaria entrar en un camí de difícil sortida. Per això des de la UGT de Catalunya proposem:
 
  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es vénen aplicant a Catalunya i Espanya
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi i el camí cap a la deflació.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).
 
 

Comments are closed.