IPC març: reivindiquem polítiques fiscals expansives que, des de la inversió pública, activin l’economia

Exigim que el SMI se situï en els 1.000 euros mensuals, molt per sobre dels 655,20 euros fixats per al 2016

Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes de març van disminuir 6 dècimes a Catalunya i 8 dècimes a Espanya respecte març de 2015. Continua així el camí de moderació i decreixement dels preus, intensificat a partir de mitjans del 2014. Pel que fa a la variació mensual dels preus, aquests han augmentat un 0,6% tant a Catalunya com a Espanya.

Per províncies, la variació de preus interanual ha estat negativa a totes les províncies, però amb un major descens a Girona, Lleida i Tarragona, la variació dels preus de les quals ha estat de -0,9%, -1,1% i -1,2% respectivament. En canvi, els preus de la província de Barcelona han patit un descens de només 4 dècimes respecte el març de 2015. Pel que fa a la variació de preus mensual, l’IPC de març respecte febrer ha augmentat a totes les províncies: 5 dècimes a Barcelona, 6 dècimes a Girona i Tarragona i 7 dècimes a Lleida.

Variació mensual Variació interanual
Espanya   0,6 -0,8
Catalunya 0,6 -0,6
Barcelona 0,5 -0,4
Girona 0,6 -0,9
Lleida 0,7 -1,1
Tarragona 0,6 -1,2

Miopia política per reactivar l’economia

Les baixes, i molt sovint negatives, taxes d’evolució dels preus que arrosseguen les economies europea però sobretot espanyola i catalana durant els darrers dos anys, són una mostra clara de la ineficàcia de les polítiques econòmiques dutes a terme. El comportament dels preus és un indicador bàsic de la manca de consum i demanda interna i de la inexistent recuperació econòmica.

Les economies europea, espanyola i catalana continuen estancades. Les polítiques d’austeritat i contenció de la despesa pública han resultat ser efectives per a la creixent concentració de capital i enfortiment de les finances dels lobbys financers internacionals, però no així per a la creació d’ocupació i generació de riquesa general. Al contrari, la destrucció d’ocupació i empitjorament de les condicions laborals han facilitat l’enriquiment de les classes dominants i la creixent dualització de la societat.

Els efectes d’aquestes polítiques recauen principalment sobre els treballadors i les treballadores que veuen caure la seva capacitat de consum amb una creixent taxa de treballadors pobres, sobre les pensions, sobre les persones aturades de llarga durada, sobre el jovent que ha d’emigrar per trobar feina, o sobre tantes de les famílies on cap dels seus membres tenen ingressos.

 

Reactivació del consum i la demanda interna a través de la inversió pública en sectors amb forta demanda social

És evident que la política monetària expansiva, com la que està duent a terme el BCE no és suficient. Cal que els governs duguin a terme polítiques fiscals expansives que activin l’economia creant ocupació, des de la inversió pública.

És necessària la inversió pública en sectors que generin ocupació i que alhora generin sinèrgies i beneficis socials de forta demanda i elevat valor social, com són els serveis públics: el sector de la dependència, el sòciosanitari, l’atenció a la infància i la gent gran, l’educació, la sanitat i els serveis socials.

Alhora cal que els governs compensin la falta d’inversió privada en aquells sectors que poden ser motor econòmic i reactivadors d’altres subsectors.

Un SMI europeu i la recuperació del poder adquisitiu

És urgent també recuperar el poder adquisitiu de treballadors i treballadores, així com de pensionistes. L’expansió dels salaris de pobresa està fent que tenir una feina remunerada ja no sigui garantia de recursos per viure en dignitat. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats que se’n deriven i que s’han aguditzat durant els darrers anys.

El Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% del salari mitjà. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 655,20 euros fixats per al 2016.

Els treballadors i les treballadores som la peça clau que activa el consum i per això, l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva ha de ser l’eina per recuperar el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores, i per dinamitzar el consum i l’economia.

Per això, des de la UGT de Catalunya demanem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • La derogació de la Reforma Laboral
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini
  • Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
  • Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*