IPC març: UGT insta el Govern a desenvolupar la Renda Garantida Ciutadana

botigaLes rendes més baixes suporten un IPC del 3,6%, 6 dècimes per sobre de l’IPC oficial

La taxa de variació interanual del mes de març s’ha situat en un 2,4% a Espanya i un 3% a Catalunya. Es manté de nou el diferencial de 6 dècimes en l’evolució de preus entre Catalunya i Espanya.

Els preus de març respecte el mes de febrer a Catalunya han augmentat tres dècimes a Catalunya i quatre a Espanya. Els grups de més repercussió ha estat el del vestit i calçat, amb un augment mensual del 4% a Espanya i del 3,5% a Catalunya, que recull l’habitual comportament de final de temporada de rebaixes.

Per províncies, Barcelona presenta, amb molta diferència respecte la resta de províncies, el major augment interanual amb una variació del 3,2%. Molt allunyat li segueix l’augment de preus a Lleida amb un 2,6%, Girona amb un 2,4% i Tarragona amb un 2,3%. Respecte la variació mensual, Lleida és la província amb el major augment de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un 0,4%.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

UE

1,7

 

Espanya

0,4

2,4

3,2

Catalunya

 

0,3

3,0

3,6

Barcelona

0,3

3,2

 

Girona

0,3

2,4

 

Lleida

0,4

2,6

 

Tarragona

 

0,3

2,3

 

 

 

 

 

 

 

 

La variació de preus per a les rendes baixes se situa en un 3,6 a Catalunya, sis dècimes per sobre de la variació de preus general.

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i transport) suposen més del 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de març de 2013 a Catalunya en un 3,6%, 6 dècimes per sobre de l’IPC oficial.


Catalunya manté el diferencial de preus amb Espanya.

La variació interanual de l’IPC de febrer a Catalunya manté el diferencial amb Espanya; els preus a Catalunya tornen a ser 6 dècimes més alts que a la resta de l’Estat.

A partir de l’octubre del 2012 quan més gran es fa el diferencial de preus entre Catalunya i Espanya arribant a 7 dècimes, a causa de l’aplicació de les taxes del Govern de la Generalitat en ensenyament, justícia i sanitat.

Els catalans i les catalanes, i especialment la gent de menys recursos i pensionistes, per tant, són doblement perjudicats: d’una banda suporten preus més elevats, i d’altra banda se’ls hi apliquen els mateixos ajustos en prestacions que a la resta de l’Estat.

 

És urgent desenvolupar la Renda Garantida Ciutadana

Des de la UGT de Catalunya tornem a recordar que, davant aquesta escenari, resulta urgent garantir la millor de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores, dels pensionistes i de la ciutadania general a Catalunya.

Les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general, juntament amb el descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania catalana, provoquen un greuge comparatiu respecte la resta de l’Estat que, a més, posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

Des de la UGT de Catalunya tornem a reclamar mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra.

Tanmateix, instem el govern de la Generalitat a desenvolupar la Renda Garantida Ciutadana, d’acord amb l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya que estableix que “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna”.  

Ara més que mai, quan moltes persones es troben en situacions de vulnerabilitat i les desigualtats ens dirigeixen cap a una fractura social, la RGC ens ha de permetre lluitar contra la pobresa, cobrir les necessitats de la ciutadania i garantir una societat cohesionada i més igualitària, però també com una veritable garantia de creixement econòmic i de creació d’ocupació.

La UGT de Catalunya forma part de la Comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per una RGC que ha elaborat una proposta al Parlament per fer possible el seu desenvolupament. Aquests dies s’inicia la campanya per a recollir 50.000 signatures a tot el territori català per a què aquesta iniciativa es debati al Parlament.

Tanmateix, considerem urgent:

  • Que el Govern de la Generalitat garanteixi una millora en les prestacions socials a Catalunya, per tal que la ciutadania catalana, especialment la més vulnerable, vegi compensada aquest major increment de preus a casa nostra i especialment entre els més pobres.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
  • Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%). 

Comments are closed.