IPC novembre: el preu del vestit, el transport i l’alimentació es dispara

mercat2.jpgLa UGT de Catalunya denuncia que són els treballadors mileuristes i els pensionistes qui més es veuen afectats per l’increment dels béns i serveis de primera necessitat 

El mes de novembre, els preus s’han incrementat un 0,7% a Catalunya i a l’Estat espanyol. Com ja fa uns mesos, els preus continuen la seva escalada, de manera que l’índex interanual se situa ja en el 4,1% a Espanya i el 4,2% a Catalunya.

 

Vestit i calçat (3,6%), transport (1,3%) i alimentació (0,9%) han estat els béns i serveis més inflacionistes a Catalunya, és a dir, els de primera necessitat. Hem de posar especial atenció a la pujada dels preus en el transport, amb una pujada interanual del 6,7%. Fa uns dies, amb l’anunci de l’augment de les tarifes del transport públic metropolità per al 2008, el nostre sindicat ja va denunciar que la pujada està sent superior a l’increment mig de l’IPC i a l’increment salarial dels treballadors i les treballadores, de manera que es dificulta molt el seu dret i accés a la mobilitat.  

Hem de dir que un any més el Govern central va revalorar a la baixa les prestacions econòmiques dels nostres pensionistes i els haurà de compensar econòmicament per la desviació de preus que ha hagut en el 2007: en total, amb aquesta mesura, el Ministeri de Treball ha retardat el pagament d’uns 1.512 milions d’euros. Des de la UGT de Catalunya denunciem que any rera any les pensions es revalorizen mínimament amb un 2% per una previsió voluntàriament errònia de previsió de l’IPC. El col·lectiu de pensionistes és un dels que més pateixen les pujades de la inflació, que a més, es produeixen especialment en aquells béns de consum de primera necessitat que les persones majors de 65 anys més consumeixen.

 

L’IPC del mileurista

 

Les despeses en alimentació, habitatge, transport i ensenyament suposen el 70% en el cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes, segons la Encuesta Contínua de Presupuestos Familiares del Instituto Nacional de Estadística. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques.

 

Així ho demostra el càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes, que el mes de novembre arriba a una taxa de variació interanual del 4,4%, més del doble dels objectius de l’autoritat econòmica europea d’assolir el 2%.

 

La UGT de Catalunya alerta sobre la pujada dels preus d’alguns aliments com la llet o els cereals i el continu augment del preu del cru. Aquests augments dificulten encara més la minsa capacitat d’estalvi de les famílies mileuristes. El 45,4% de les famílies es declara amb dificultats per arribar a final de mes i les fallides econòmiques familiars s’han triplicat en una any. El nostre sindicat demana que l’Administració controli els marges sobre els preus en la cadena de distribució dels productes, per evitar aprofitaments per part dels intermediaris en el procés de distribució.

 

D’altra banda, la UGT de Catalunya alerta de les conseqüències que un descens en la demanda, derivat dels preus creixents i baixos salaris, pot tenir sobre l’economia catalana, que ja mostra evidències d’afebliment. Catalunya no es pot permetre un afebliment de la capacitat de compra de la seva població si vol mantenir el ritme de creixement econòmic i ocupació.

 

Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d’aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s’ha compromès a no acceptar salaris submileuristes en els convenis col·lectius que negociï.

D’altra banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l’IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.
{mxc} 

Comments are closed.