IPC novembre: La gent gran a Catalunya, la més perjudicada per la no actualització de les pensions

botiga La pensió mitjana al nostre país, que és de 12.081 euros anuals, perd 362 euros a l’any

La taxa de variació interanual dels preus del mes de novembre publicada avui per l’INE s’ha situat en un 2,9% a Espanya i un 3,6% a Catalunya (aquesta de nou, la major taxa de tot l’Estat), i són 6 dècimes menys que la taxa interanual registrada a l’octubre. D’aquesta manera, es manté un dels més grans diferencials en l’evolució de preus entre Catalunya i Espanya, així com el diferencial de preus amb la UE, que ha presentat un augment del 2,2% interanual aquest mes de setembre.

El principal grup de despesa que ha motivat aquesta disminució de preus interanuals han estat els preus del transport, amb una variació interanual del 3,1% (respecte al 6,5% de la variació interanual del mes passat, dades Espanya). De fet, la variació interanual de la inflació subjacent, que no té en compte els preus energètics, tan sols ha disminuït dues dècimes respecte la variació interanual del mes passat, disminució molt menor que les 6 dècimes registrades a l’IPC general.L’evolució de preus mensual disminueix lleugerament respecte al mes anterior (-0,1% a Espanya i -0,2% a Catalunya). Destaca la gran repercussió en aquest descens dels preus del transport, un -2,8% en tan sols un mes.

 

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual amb una variació del 3,7%; segueix Lleida amb un 3,4%, i Tarragona i Girona amb un 3,2%. Respecte a la variació mensual, Tarragona és la província amb la major disminució de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un -0,5%.

 

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

IPC del pensionista (variació interanual)

UE

2,2

 

 

Espanya

-0,1

2,9

4,0

4,3

Catalunya

 

-0,2

3,6

4,3

4,7

Barcelona

-0,1

3,7

 

 

Girona

-0,4

3,2

 

 

Lleida

-0,2

3,4

 

 

Tarragona

 

-0,5

3,2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Incompliment de la Llei General de la Seguretat Social, presumpta influència del Govern en l’evolució de preus de novembre i pèrdua de poder adquisitiu dels i les pensionistes

Aquest mes de desembre, tal com recull la Llei de Pressupostos Generals per al 2012 i contempla l’article 48.1 de la Llei General de Seguretat Social, els i les pensionistes havien de cobrar una paga única o compensatòria de la pèrdua del poder adquisitiu del 2012, corresponent a la diferència de l’IPC final (calculat a partir de l’IPC de novembre) i l’augment inicial de l’1% de les pensions. Però les lleis s’incompliran i aquesta paga no tindrà lloc, segons va anunciar Rajoy a través del Decret Llei que estableix aquest incompliment.

Les persones pensionistes, per tant, perdran poder adquisitiu. Però donades les sospites sobre la presumpta pressió que ha exercit el Govern espanyol per reduir els preus dels carburants aquest mes de novembre –i que, a partir de la primera setmana de desembre, ja tornen a repuntar-, des de la UGT de Catalunya hem volgut calcular quina és la pèrdua més “real” del poder adquisitiu dels pensionistes si l’evolució de l’IPC no hagués estat condicionada.

Hem establert dos escenaris. Un, on es calcula la pèrdua de poder adquisitiu a partir de l’IPC oficial publicat avui, i un altre, a partir de l’IPC que hauria quedat segons l’evolució dels preus sense tenir en compte els carburants ni productes energètics, que aquest mes han disminuït 2 dècimes respecte a la variació interanual del mes passat. Així, les variacions interanuals ajustades d’aquest mes de novembre serien d’un 4% a Catalunya i d’un 3,3% a Espanya (dues dècimes menys que les taxes registrades a l’octubre):

VARIACIONS INTERANUALS DE L’IPC DE NOVEMBRE SEGONS 

 

 

 

 

CATALUNYA

ESPANYA

IPC oficial (presumptament condicionat)

3,6%

2,9%

IPC real estimat* (segons evolució IPC subjacent)

4,0%

3,3%

*estimació UGT de Catalunya a partir de la evolució de l’IPC subjacent, que no té en compte els carburants i productes energètics.

 

A partir d’aquestes taxes, calculem la pèrdua anual per pensionista a Catalunya i a Espanya:

PÈRDUA ANUAL, PER PERSONA PENSIONISTA (EUROS)

 

 

 

 

 

 

 

CATALUNYA

ESPANYA

 

Pensió mitjana anual

Paga compensatòria segons IPC oficial

314 €

222 €

 

CATALUNYA

ESPANYA

Paga compensatòria segons IPC estimat

362 €

269 €

 

12.081,3 €

11.689,9 € 

D’aquesta manera, els i les pensionistes a Catalunya perdran 362 euros anuals i a Espanya 269 euros, si tenim en compte l’evolució més real dels preus al 2012.

 

Atac frontal a les pensions, pilar de la cohesió social davant la crisi

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, a Catalunya el 2010 el 24,4% de les llars tenen com a persona de referència una persona que està jubilada.

El fet que les pensions no siguin objecte de revalorització, és a dir, que no s’actualitzin, té un altre efecte sobre el poder de compra de les persones pensionistes i és que comporta que les quanties de les pensions no es consoliden per als anys posteriors. Així, tot i que s’ha anunciat un increment del 2% per a aquelles pensions de quantia no superior als 1.000 euros i de l’1% per a aquelles que la superin, aquests increments són manifestament insuficients per compensar, d’una banda, el poder de compra perdut aquest any i, d’altra banda, l’increment dels preus que es produirà el 2013.

Major pèrdua de poder adquisitiu pels grups de població més vulnerables, les i les pensionistes i els mileuristes.

L’estructura de consum per grups de despesa, segons grups de població és diferent. Així ho reflecteix la Encuesta de Presupuestos familiares de l’INE, i a partir de la qual calculem els augments de preus de les diferents cistelles de consum, de mileuristes i de pensionistes.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen gairebé el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de novembre de 2012 a Catalunya en un 4,3%, set dècimes per sobre de l’IPC oficial, i l’IPC del pensionista en un 4,7%, 11 dècimes més. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes.

 

Conclusions

Des de la UGT de Catalunya exigim que el Govern actuï amb responsabilitat i no manipuli les evolucions de preus a la seva conveniència, tal com presumptament ha fet. És d’una gravetat extraordinària que es pugui manipular l’indicador que es fa servir per calcular revaloritzacions de pensions o augments de salaris, per la qual cosa demanem que o bé es garanteixi la neutralitat de l’indicador o bé es canviï de manera de calcular aquest indicador, obtenint-ne un que sigui més fidel a la realitat.

A més, des de la UGT de Catalunya continuem reclamant mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Un pas enrere en l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
  • Reforma integral del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%). 

Comments are closed.