IPC octubre: Catalunya registra el major augment de preus de l’estat

botigaEl vertiginós augments de les taxes universitàries i el pagament de la martícula de l’FP de grau superior posa en entredit la voluntat política d’invertir en formació per al canvi del productiu


La taxa de variació interanual del mes d’octubre continua pujant fins situar-se en un 3,5% a Espanya i un 4,2% a Catalunya (la major taxa de l’Estat), augmentant així el tradicional diferencial en evolució de preus entre Catalunya i Espanya, així com el diferencial de preus amb la UE que ha presentat un augment de 2,5% interanual aquest mes de setembre. El principal grup de despesa que ha motivat aquest augment de preus interanuals han estat els preus a l’ensenyament, que augmenten un 10,4% a Espanya i un 14,8% a Catalunya. El subgrup de despesa que ha disparat l’evolució dels preus a l’ensenyament ha estat l’augment vertiginós dels preus de l’educació superior (tant universitària com de Formació Professional de grau superior) que han augmentat un 24,5%. De nou, ens trobem amb un efecte de copagament superior a Catalunya que a Espanya, on les taxes universitàries han augmentat al voltant del 60% i  la matrícula de la FP de grau superior, abans gratuïta, ara és de pagament. 

L’evolució de preus mensual augmenta lleugerament respecte el mes anterior (0,8% a Espanya i un 1% a Catalunya). Destaca l’augment dels preus, que respon al comportament habitual d’octubre, en els preus del vestit i calçat que s’enfilen per la nova temporada d’hivern. Aquest mes d’octubre han augmentat en un 10,5% a Espanya i un 11% a Catalunya.

Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual amb una variació del 4,2%, segueix Lleida i Tarragona amb un 4,1 i Girona amb un 4%. Respecte la variació mensual, Barcelona i Girona són les les províncies amb el major augment de preus, amb una taxa de variació mensual que es situa en un 1%.

Variació mensual

Variació interanual

IPC del mileurista (variació interanual)

UE

2,5

 

Espanya

0,8

3,5

4,2

Catalunya

 

1,0

4,2

4,5

Barcelona

1,0

4,2

 

Girona

1,0

4,0

 

Lleida

0,9

4,1

 

 

Tarragona

 

0,7

4,1

 

 

 

 

 

 

 

 

De nou, mesures de copagament i augment de taxes a l’ensenyament, minven la nostra competitivitat i capacitat de recuperació

Les darreres mesures preses pels governs tant l’espanyol com el català, estan ofegant encara més les economies familiars, especialment les de rendes baixes. Però a més, estan hipotecant la capacitat de recuperació de les economies nacionals, disparant els nivells de preus i minvant la seva competitivitat internacional, especialment la de l’economia catalana que presenta aquest mes d’octubre el major augment de preus interanual de l’estat.

Tant les famílies com l’economia general estan pagant els efectes de l’augment dels preus a l’educació, de la tarifa de l’IVA, l’augment de la factura de la llum, els preus dels medicaments i el copagament dels medicaments a Catalunya. Els uns, pel cada cop major esforç econòmic que han de dedicar a bens de primera necessitat, ofegant cada cop més les seves economies familiars, i l’economia general, posant en entredit la minsa capacitat de recuperació que tenia.

El vertiginós augment de taxes universitàries i el pagament de la matrícula de l’FP de grau superior posa en entredit la voluntat política d’invertir en la formació per al canvi del productiu

Denunciem el tractament que el Govern dóna a la Formació Professional: mentre en el discurs públic, es proclama la importància de l’FP i la necessitat d’incrementar el nombre de graduats, a la pràctica, només s’ha incrementat un 5% el nombre de places i, a més a més, s’ha implantat en els centres públics una nova taxa de 640 euros en la matrícula dels cicles formatius de grau superior (abans gratuïts). A aquestes polítiques restrictives s’afegeix, des de fa anys, unes dotacions mínimes de beques i ajudes.

 

La variació de preus per a les rendes baixes, es situa en un 4,5 a Catalunya, tres dècimes per sobre de la variació de preus general.

 

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista d’octubre de 2012 a Catalunya en un 4,5%, tres dècimes per sobre de l’IPC oficial. Recordem que aquestes variacions, sempre a l’alça, són acumulatives i que soscaven en el temps la capacitat de consum i de poder adquisitiu de les rendes més baixes.

S’han demostrat errònies les polítiques d’austeritat que retallen despesa pública i augmenten taxes i impostos indirectes, on no es té en compte la capacitat de pagament de les persones.

És erroni, ja que l’objectiu d’aquestes polítiques no és combatre la crisi estimulant l’economia per crear ocupació, sinó que l’únic objectiu és assolir un determinat nivell de dèficit mitjançant la retallada dràstica de la despesa pública i l’augment d’ingressos indiscriminat, sense tenir en compte la capacitat econòmica de les persones que paguen aquests impostos i taxes. L’impacte d’aquestes polítiques recau sobre la cohesió social, els serveis i prestacions a la ciutadania i l’Estat del Benestar en el seu conjunt, deixant de banda l’objectiu principal de creació d’ocupació i per tant la recuperació econòmica.

 

Reformes i mesures per reactivar l’economia

 

Des de la UGT de Catalunya continuem reclamant mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:

  • Un pas enrere en l’augment de taxes i repagaments de serveis bàsics i universals, com són l’educació i la sanitat.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
  • Reforma integral del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%). 

Comments are closed.